La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, durant la sessió de control.
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, durant una sessió de control al govern (ACN)

Els lletrats del Congrés avalen la iniciativa de Junts sobre la qüestió de confiança a Sánchez

La mesa, amb majoria del PSOE i Sumar, decidirà aquest dimarts si admet a tràmit la proposició que va anunciar Puigdemont

RedaccióActualitzat

Els lletrats del Congrés han obert la porta que el ple debati la proposició no de llei de Junts que insta Pedro Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança.

En un informe jurídic de 14 pàgines emès aquest dilluns, consideren que Junts no pretén exercir una competència que és del president, segons estableix la Constitució.

Els serveis jurídics constaten que no hi ha precedents de cap iniciativa parlamentària que insti el govern a presentar una qüestió de confiança.

La raó és que la qüestió de confiança només la pot plantejar el president del govern, a diferència de la moció de censura, que és una eina que té l'oposició per tombar l'executiu.
 

La mesa té la decisió final

L'informe dels lletrats, que no és vinculant, passa la pilota a la mesa del Congrés, que és qui té la decisió final. Amb majoria del PSOE i Sumar, està previst que aquest dimarts anunciïn si s'admet o no a tràmit

"Correspon a la mesa fixar un criteri, que probablement servirà com a referència per a la decisió entorn de l'admissió a tràmit d'altres iniciatives de control en el futur."

Això sí, suggereix que, si s'acaba admetent a tràmit, els de Puigdemont haurien de reformular la iniciativa per deixar clar que el que busquen no és més que una declaració política.

Dit d'altra manera, el resultat no serà vinculant. És a dir, si la proposició de Junts s'admet a tràmit, és debatuda i aconsegueix el suport d'una majoria de diputats, no obligaria Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança, ja que la decisió final serà sempre seva.

Només hi ha dos precedents

El procediment de la qüestió de confiança al Congrés només s'ha plantejat en dues ocasions des de l'aprovació de la Constitució espanyola del 1978. 

La primera, presentada pel president Adolfo Suárez el setembre del 1980; i la segona, per Felipe González deu anys després, l'abril del 1990. En tots dos casos, els caps de l'executiu van obtenir el suport de la cambra baixa.
 

El PP podria votar-hi a favor

Tot i que neguen qualsevol apropament amb Junts, els populars no tanquen la porta a donar suport a la iniciativa de Junts.

"Si en aquesta proposició no s'inclou cap condició aliena, no veig cap motiu per no votar-hi a favor", ha declarat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, en una entrevista a "La Razón".

Feijóo, aquest dilluns en el comitè nacional del PP (EFE/Javier Lizón)

Els populars, que aquest dilluns celebren un Comitè Executiu Nacional, subratllen que Sánchez "està a les mans de Junts". Segons Europa Press, fonts del partit no amaguen la seva satisfacció per la crisi oberta entre el govern espanyol i Junts.

L'última advertiment de Puigdemont a Sánchez va ser dissabte passat, quan el líder independentista li va advertir que no compti amb el suport de Junts si no hi ha avenços concrets, i ràpids, en matèries com el finançament i les competències en immigració.

ARXIVAT A:
JuntsPedro SánchezCongrés dels Diputats
Anar al contingut