Els maies sacrificaven nens bessons: l'ADN ajuda a entendre'n els rituals

Una de les civilitzacions més enigmàtiques de l'Amèrica precolombina, els maies, és coneguda pels sacrificis humans i ara una recerca permet avançar en el seu coneixement.

En concret, han descobert que desenes de nens petits de sexe masculí sacrificats a Chichén Itzá entre el 600 i el 1100 dC eren cosins, germans o, fins i tot, bessons idèntics.

Això els ha portat a relacionar els sacrificis amb els Bessons Guerrers que protagonitzen un dels episodis més coneguts del "Popol-Vuh", el llibre que recull mites maies.

És la primera vegada que se certifiquen sacrificis rituals maies només de nens, sense víctimes femenines, i també que es poden determinar les relacions de parentiu.

El descobriment l'han fet analitzant el genoma dels ossos de desenes de nens trobats el 1967 en una cambra subterrània que van localitzar durant la construcció de la pista d'un aeroport.

La recerca l'han publicada aquest dimecres a la revista Nature, destacant que "els genomes antics revelen coneixements sobre la vida ritual a Chichén Itzá":

Genoma extret de l'os temporal del crani

La cambra subterrània, anomenada "chultún", tenia aigua i era a prop del Cenote Sagrat, un gran pou natural que els maies de Chichén Itzá consideraven la porta d'entrada a l'inframon.

Com el "chultún", el "cenote" també era escenari de sacrificis humans i a principis de segle XX es van trobar restes de centenars de persones entre el fang del fons.

Al "chultún" hi van trobar els ossos de més de 100 nens i l'anàlisi del genoma extret de l'os temporal de 64 d'ells ha permès determinar que tots eren de sexe masculí.

També que tots tenien entre 3 i 6 anys, que hi havia dos parells de bessons idèntics i que almenys una quarta part dels nens eren parents molt pròxims els uns dels altres com a mínim.

Els investigadors mexicans i europeus que han fet la recerca han comprovat que als ossos no hi ha cap rastre de mort violenta, a diferència de molts sacrificis maies.

Els Bessons Guerrers del "Popol-Vuh"

Rodrigo Barquera, bioquímic de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, a Alemanya, explica que no saben com van morir els nens i que el moment clau va ser el descobriment dels bessons.

Segons ha dit, això "va canviar del tot la narrativa" de la recerca, perquè ho van relacionar de seguida amb els Bessons Guerrers del "Popol-Vuh":

"Vam veure que aquest sacrifici no era una simple ofrena, sinó que es tractava d'un homenatge molt particular als Bessons Guerrers de la mitologia maia."

Barquera, d'origen mexicà, és un dels cinc coautors principals de la recerca i apunta que "els nens enterrats al "chultún" potser van ser sacrificats com a homenatge a la dualitat dels Bessons Guerrers".

"Popol-Vuh": recull de mites obra d'un dominic

Aquest investigador remarca que els sacrificis humans maies ara poden escandalitzar, però afirma que a l'època eren viscuts com un honor per les víctimes seleccionades.

El relat mitològic d'aquests bessons forma part del "Popol-Vuh", recull de mitologia maia que va fer a principis del segle XVIII el monjo dominic espanyol Francisco Ximénez a Guatemala.

És un llibre bilingüe escrit en llengua quitxé i castellà, l'origen dels mites és incert i al llarg del segle XX s'ha criticat força la traducció que en va fer, perquè va obviar o modificar moltes parts dels relats.

Continuïtat genètica al Yucatán

Els investigadors no s'han limitat a analitzar els ossos trobats: també han comparat el genoma d'aquells nens amb el dels veïns actuals del poble de Tixcacaltuyub, situat a pocs quilòmetres de Chichén Itzá.

Hi han trobat molta proximitat en els perfils genètics, de manera que consideren que hi ha hagut una gran continuïtat genètica en la població de la zona, molt estable en els més de mil anys que han passat.

La comparació també els ha permès constatar el rastre de les epidèmies del segle XVI a la regió, amb adaptacions genètiques per resistir patògens, especialment una variant de salmonel·la.

Aquesta última, anomenada "cocolitzli" en maia, s'ha pogut identificar fa poc, va ser portada pels colonitzadors i va matar més del 80% de la població autòctona en diverses onades, entre el 1545 i el 1576.

Chichén Itzá, a la península del Yucatán, és una de les principals ciutats de la civilització maia, que va ocupar bona part de l'Amèrica central des de l'any 1000 aC fins a l'arribada dels espanyols.

Aquesta ciutat, però, llavors ja feia uns 500 anys que havia caigut en decadència i els sacrificis investigats ara van passar entre el 600 dC i el 1100 dC aproximadament.