Simó demana un acord ampli per fer "grans reformes" després de PISA o "no ens en sortirem"

La consellera d'Educació, Anna Simó, ha demanat un acord ampli als grups parlamentaris per pactar les "grans reformes" i "canvis estructurals" que cal fer al sistema educatiu després dels mals resultats de Catalunya a l'informe PISA.

Ho ha dit a la comissió parlamentària que ha tingut lloc aquest dilluns al Parlament. Una dia abans de la reunió que el govern farà aquest dimarts amb els altres partits, la consellera ha repetit les 10 grans mesures que proposa i que es debatran amb els grups. I els ha demanat que no sigui "l'enèsima reunió sense resultats". 

Ha remarcat la necessitat que es prenguin mesures immediates i també a mitjà i llarg termini, que incloguin dues legislatures: "Si no, no ens en sortirem", ha assegurat. 

Anna Simó s'ha refermat en la necessitat d'un pacte de país per capgirar els mals resultats. 

Per la seva part, els grups de l'oposició li han reclamat canvis "urgents" per millorar els resultats acadèmics. L'oposició ha recollit el guant de la consellera Simó per abordar pactes polítics en educació que garanteixin mitjans i resultats en el temps. 

Simó va demanar a l'octubre la compareixença que està fent aquest dilluns, per parlar sobre les proves de competències bàsiques 2022-2023, que es van fer al maig a sisè de primària i quart d'ESO i que es van fer públiques fa dos mesos.

Aquestes proves mostraven que escoles i instituts milloraven en mates i anglès, però el català a l'ESO és el pitjor en 10 anys i la comprensió lectora i l'expressió escrita continuen sent les assignatures pendents.

"Brots verds" en la millora de l'equitat

Simó ha defensat que ja es veien "brots verds" pel que fa a una millora de l'equitat en les proves de competències, que es van fer després que de les de PISA.

És a dir, una reducció de les diferències en els resultats segons l'àmbit socioeconòmic dels alumnes, després de la pandèmia. Tot i això, ha afegit que cal ser "prudents" i veure l'evolució de les properes proves. I ha subratllat:

"Quan millora la puntuació mitjana global, encara millora més per a aquell alumnat desafavorit."

D'altra banda, ha dit que aquesta equitat del sistema educatiu indica que el pacte contra la segregació "a poc a poc" està donant els seus fruits. "En dos cursos s'ha començat a notar i molt", ha reblat. 

La consellera ha argumentat que si aquesta tendència es referma en les proves de competències bàsiques que es faran l'any vinent i es posen els recursos necessaris, "hi ha marge per a la millora, i molt, i de manera prou ràpida, si combatem la segregació escolar i la pobresa infantil".

Simó ha assenyalat que ara "tenim una gran oportunitat" perquè l'educació esdevingui un "debat de país". I ha donat un missatge d'optimisme a curt, mitjà i llarg termini: 

 "Malgrat tot, ens en sortirem."

Augmenta la inversió per alumne

La consellera ha assegurat que ha augmentat la inversió per alumne i ha dit que aquest curs 2023-2024 és de 5.727 euros, després que s'hagi anat incrementant els últims anys, després de les retallades. El curs 2012-2013, ha dit, va ser de 3.589 euros. Tot i aquest increment, ha deixat clar que hi ha un "infrafinançament crònic que cal revertir".  

D'altra banda, Simó ha detallat que el centre que té millor nota a les proves PISA de tot l'Estat és una escola pública catalana. 

L'oposició vol canvis i està disposada a parlar-ne

Des del PSC, Esther Niubó ha dit que és "urgent" actuar per "canviar el rumb de les polítiques educatives" i ha afegit que, per fer-ho, cal escoltar aquells que estan "a peu d'aula" i "aprendre dels centres que ho fan bé".

I ha afegit que els mals resultats evidencien que "l'ascensor social que hauria de ser l'escola no funciona", així que "potser hauríem de revisar el pacte contra la segregació".

Per la seva banda, Judit Guàrdia, de Junts, ha remarcat que, tot i els mals resultats de PISA, "seguim confiant en el model d'escola catalana", com el "fill" que suspèn però "segueixes confiant-hi".  

Guàrdia espera que a la reunió de demà hi hagi "grans consensos de país" i suposi un "gir". La diputada de Junts també ha lamentat que el govern només destini 25 milions a l'escola inclusiva quan se'n dediquen 55 en el val escolar.  

En l'altre extrem, Manuel Jesús Acosta, de Vox, s'ha preguntat: "Quan reconeixerà el Departament d'Educació que l'escola catalana no funciona?"

Des de la CUP, Carles Riera ha alertat que "estem en situació de crisi educativa i, per tant, en emergència educativa". Ha demanat que s'acabi amb la segregació del sistema educatiu català i ha suggerit que, abans que el pacte amb els grups polítics, caldria un pacte del govern amb la comunitat educativa per guanyar-se la seva confiança.

Joan Carles Gallego, d'En Comú Podem, ha reafirmat la situació de "crisi educativa" i ha demanat que hi hagi "reformes estructurals de fons" per acabar amb les diferències de rendiment acadèmic en funció del poder adquisitiu de les famílies.

Ha reclamat, també, una reversió total de les retallades que ha recordat que van començar el 2010 amb el govern d'Artur Mas.

Des de Ciutadans, Anna Grau ha remarcat que "un model d'equitat és un model d'èxit" si l'equitat és d'uns resultats "a la baixa". Ha dit també que els centres més exigents no són els públics i que els resultats d'anglès no sempre tenen a veure amb l'anglès que els infants aprenen a l'escola, ja que molts ho fan com a extraescolar.

Lorena Roldán, del PP, ha assegurat que, a diferència del que considera la consellera, "el que cal ara és un cop de timó" per millorar el rendiment acadèmic dels alumnes.

Justificacions sobre PISA

Pel que fa a PISA, inicialment, el Departament va vincular els mals resultats a una sobrerepresentació de l'alumnat immigrant, però l'endemà la mateixa consellera va rectificar i va apuntar a la pobresa infantil i la segregació escolar com a elements que haurien incidit en els resultats.

Una setmana després de la publicació dels resultats, la consellera va comparèixer davant dels mitjans de comunicació, amb una proposta al voltant de deu objectius basats en "acords amplis per evitar cops de volant" en l'educació. Es tracta de reformes profundes, que va anticipar que "no es podran acabar en aquest mandat". 

A finals de la setmana passada, Simó va enviar una carta a les famílies, que van rebre amb indignació, i una altra als docents per demanar-los implicació en els canvis educatius, per revertir els mals resultats de l'informe. 

Cimera de partits dimarts a la tarda

En paral·lel a aquesta compareixença, el govern ha preparat una cimera d'educació. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat per al 19 de desembre a les 18.00 a Palau els grups parlamentaris --tots menys Vox-- per abordar els resultats de l'informe PISA.

Aragonès ja va explicar dimecres dia 13 al ple que vol impulsar "canvis valents" en l'educació a partir d'un "consens" entre partits. El president va instar els grups parlamentaris a fer "política educativa" en comptes de "partidisme".

L'oposició preveu assistir a la reunió, tot i que la majoria dels grups es mostren escèptics sobre els resultats que pugui donar aquesta cimera.
 

Els pitjors resultats de la història

L'informe PISA avalua els coneixements i habilitats dels alumnes de 15 anys en matemàtiques, ciències i lectura, tres matèries en què els alumnes de 4t d'ESO han empitjorat. 

En els resultats d'aquest curs, Catalunya recula més que la resta de l'Estat i obté els pitjors resultats de la història, en part per la falta d'inversió i l'ús de la tecnologia, però també per la pobresa i altres factors.

A l'altre costat del rànquing hi ha Portugal, que és un exemple de lluita contra la segregació escolar per l'informe PISA, ja que en 20 anys han passat del 50% al 6% d'abandonament escolar.