Els mapes de l'energia solar i eòlica de Catalunya: on són i a qui pertanyen

L'any 2030, la meitat de la demanda elèctrica de Catalunya s'haurà de cobrir amb fonts renovables. Així ho marca el full de ruta de la transició energètica, però la realitat està sent una altra. El 2023, les fonts renovables cobrien un 13,6% de la demanda elèctrica i el 2022, un 13%. 

Aquest ritme allunya Catalunya de la sobirania energètica i del compromís europeu de donar resposta a la crisi climàtica. Però el desplegament de les energies renovables a Catalunya no només és lent, sinó que també és desigual. 

El mapa de l'autoconsum fotovoltaic: la gran oportunitat

La Prospectiva Energètica de Catalunya per a l'any 2050 preveu que seran necessàries 500.000 instal·lacions d'autoconsum en funcionament per assolir l'objectiu de descarbonitzar l'economia i la societat catalana.

En aquest àmbit Catalunya no va tan endarrerida. Els fons europeus, tot i que lents i insuficients, han estat clau per animar la ciutadania a instal·lar plaques solars a casa. El 2023 es van superar les 100.000 instal·lacions d'autoconsum, que ja sumen prop de 1.000 MW. 

En aquest mapa interactiu pots consultar, municipi a municipi, el desplegament de les plaques fotovoltaiques d'autoconsum inscrites en el Registre d'Autoconsum de Catalunya:
 

Ara bé, la instal·lació de plaques solars per a autoconsum ha caigut un 32% respecte de l'any passat. La moderació del preu de la llum --disparat els anys anteriors--, la inflació i els tipus d'interès elevats han llastrat el bon ritme de l'autoconsum a les llars.

El mapa de les plantes solars: Alcarràs lidera en solitari

Els experts calculen que caldria destinar un 2,5% del territori per produir energia neta per assolir la neutralitat climàtica el 2050. Si bé hi ha municipis que ja superen aquesta xifra --com Alcarràs, que la duplica-- molts d'altres es neguen a acollir plantes d'energia solar o parcs eòlics.

En aquest mapa interactiu pots consultar on es concentren les plantes solars en servei i autoritzades a partir del decret llei de 2019 per impulsar les energies renovables:
 

A més a més, la Generalitat està tramitant diverses plantes d'energia solar fotovoltaica que podrien afegir 1.500 MW a la xarxa. Aquestes instal·lacions ocuparien prop de 3.000 hectàrees i, de nou, anirien a parar bàsicament a les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

El Servei d'Informació Geogràfica Fotovoltaica de la Comissió Europea estima que les comarques de Lleida i Tarragona són les millors per instal·lar-hi plaques solars, amb 3.031 i 2.820 hores de sol l'any respectivament. 

Ara bé, Girona i Barcelona, tot i tenir pitjors condicions solars, superen de llarg altres països europeus que lideren la producció d'energia renovable, com Alemanya.

El mapa de l'energia eòlica i els "desequilibris territorials"

Catalunya va prendre la iniciativa el 1984 amb la instal·lació del primer parc eòlic de l'Estat, a Garriguella, a l'Alt Empordà. Aquell impuls es va anar frenant fins a arribar a la paràlisi: entre 2013 i 2023 només s'hi van instal·lar set molins de vent, segons dades de l'Associació Eòlica de Catalunya.

El mapa del Recurs Eòlic de Catalunya assenyala clarament quines són les millors zones per instal·lar-hi parcs eòlics. En aquest sentit, es detecta un dèficit d'aerogeneradors a les comarques gironines i pirinenques i al litoral barceloní. 

En aquest mapa interactiu pots consultar on hi ha més parcs eòlics i aerogeneradors en funcionament i amb el vistiplau de la Generalitat:
 

Ara mateix hi ha més d'un centenar d'aerogeneradors en tramitació, amb una potència prevista de 700 MW. La majoria s'aixecaran també en municipis de Ponent i del sud del país on ja n'hi ha diversos.

D'aquesta onada d'instal·lacions en estudi, però, destaca el que seria el primer parc eòlic marí de Catalunya, el parc Tramuntana del golf de Roses.

Diversos col·lectius favorables al desplegament de l'energia eòlica denuncien un "desequilibri territorial". Renovem-nos, per exemple, critica que les comarques gironines s'abasteixen de l'energia que es produeix a la resta de Catalunya i reclama invertir en energia neta per compensar la futura desconnexió de les nuclears de Tarragona.