Els mecanismes de control de la policia arreu del món: de Jamaica a Anglaterra

El Parlament de Catalunya ha engegat, aquesta setmana, una Comissió d'Estudi sobre el Model Policial. Està presidida per la CUP i va ser un dels pactes de govern amb Esquerra.

Està previst que la comissió duri un any, fins al Debat de Política General i haurà de redactar un informe final amb conclusions. La Comissió d'Estudi sobre el Model Policial està integrada per dos membres de cada grup parlamentari.

La presidenta de la comissió, Dolors Sabaté, ha demanat que no sigui utilitzada amb un ús partidista: "Que no sigui una comissió que surti de la finalitat amb què ha estat creada, que les persones que fem comparèixer i les propostes que puguem debatre ens ajudin a aconseguir el que totes i tots volem".

Es parlarà de la Brigada d'Informació, el model d'ordre públic, la transparència dels protocols policials i un dels punts més controvertits, la creació d'un mecanisme de control extern i independent als cossos de seguretat.

Entitats socials com Amnistia Internacional, Irídia o Alerta Solidària esperen treure'n unes conclusions que millorin la transparència i el control policial. Els sindicats policials, en canvi, consideren que se'ls fiscalitza i per això els ha despertat recels. Un equilibri difícil de gestionar pel Departament d'Interior.

Des d'Amnistia Internacional demanen "revisar els mecanismes interns de rendició de comptes" de la policia amb l'objectiu que les possibles vulneracions de drets perpetrades pels agents no quedin impunes i s'estableixen "garanties de no repetició". Juntament amb el Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia, demanen la creació d'un mecanisme de control extern i independent de la policia. És un dels punts més delicats i controvertits que es tractarà a la comissió.

L'aplicació de mecanismes de control extern és un sistema que ja funciona a altres països, amb models ben diversos. És el cas, entre d'altres, del Brasil, Dinamarca, Ghana, Hong-Kong, el Regne Unit, Kènia, Nova Zelanda, Malàisia, el Perú o Sud-Àfrica.

Repassem alguns d'aquests models de control policial:

Jamaica: INDECOM, un dels referents mundials

L'any 1999, Michael Gayle, un home de 26 anys i diagnosticat amb esquizofrènia, va ser víctima d'una brutal pallissa per part de policies i soldats per haver infringit un toc de queda. Gràcies a la pressió de Jamaicans for Justice, un metge independent especialitzat en Anatomia Patològica va poder emetre un informe que va acreditar que la mort de Gayle va ser resultat dels cops rebuts per les forces policials i militars. El cas de Gayle va arribar a la CIDH, la Comissió Interamericana de Drets Humans. Després d'aquest cas, el CIDH va incloure dins de les seves recomanacions la creació d'un mecanisme independent de supervisió a Jamaica. El cas de Michael Gayle i altres fets posteriors van ser antecedents per a la creació d'INDECOM, que va començar a funcionar l'any 2010.

INDECOM és una agència civil amb competència per fer investigacions respecte d'accions de funcionariat policial i altres agents estatals que puguin comportar la mort, lesions o vulneració de drets. Les denúncies que rep poden convertir-se en recomanacions de presentació de càrrecs penals o accions disciplinàries. INDECOM també pot sol·licitar informació i proves, inspeccionar l'ús d'armament i revisar procediments policials per fer recomanacions. Compta amb pressupost propi, assessors legals i personal tècnic i forense.

Des de la creació d'aquesta entitat s'han reduït les morts en operacions policials planificades. El 2015, les morts per dispars arribaven al 37%. La xifra va baixar fins al 25% l'any 2016, i al 12% el 2019. Tot i això, hi ha opinions que expliquen que aquesta reducció s'explica més per l'efecte dissuasiu de les investigacions iniciades per INDECOM que no per un veritable canvi de les estructures internes de la policia. El 2020, INDECOM va registrar més de 1.000 denúncies noves.

Brasil − Estat de Pará: Defensoria del Sistema de Seguretat Pública

La Defensoria del Sistema de Seguretat Pública rep denúncies en contra de funcionaris, sol·licita investigacions dels òrgans d'inspecció, supervisa els casos i manté informades a les persones denunciants. No investiga ni decideix sancions. No té atribucions d'investigació pròpies. Remet els casos i supervisa les investigacions fetes pels inspectors de policia o altres òrgans dels sistemes de seguretat judicial. Les seves decisions no són vinculants. Està format per 16 treballadors.

El defensor és elegit pel Consell Estatal de Seguretat Publica i és una persona civil, sense relació amb el Sistema de Seguretat Pública. El pressupost és anual i està controlat pel secretari d'Estat de Defensa Social. Les estadístiques i els informes no són d'accés públic, fet que compromet la transparència del mecanisme i impossibilita l'escrutini públic de la seva feina.

Anglaterra i Gal·les: Comissió Independent per a les Denúncies contra la Policia

A Anglaterra i Gal·les hi ha la Comissió Independent per a les Denúncies contra la Policia, que vigila les denúncies i la conducta policial. La policia té l'obligació de remetre les infraccions més greus a la Comissió, incloent-hi les denúncies i els assumptes de conducta. La Comissió pot decidir investigar aquests assumptes de manera independent, supervisar la investigació policial o no involucrar-se.

Les seves recomanacions no són vinculants però existeix l'obligació jurídica de respondre en un termini de 56 dies. No ofereix servei directe al públic i totes les denúncies s'han de presentar primer davant de la força policial pertinent. El president de la Comissió és nombrat per la corona a proposta del ministre d'Interior. Hi treballen unes 400 persones.

Kènia: Autoritat Independent de Control de la Policia (IPOA)

A Kènia, l'Autoritat Independent de Supervisió de la Policia té el mandat d'investigar les faltes disciplinàries o els delictes comesos per qualsevol membre del servei, després de rebre una denúncia o d'ofici, i d'investigar les morts o lesions greus ocorregudes sota custòdia policial. També vigila i investiga les operacions policials.

La IPOA té capacitat per fer-se càrrec d'investigacions internes que es duguin a terme per conducta indeguda si es retarden en el temps de manera excessiva. Les recomanacions que emet tenen efecte jurídic vinculant. Rep una assignació pressupostària del Parlament, així com subvencions i donacions. La junta directiva pot trIar el personal que necessita.

Perú: Defensoria del Poble

La Defensoria del Poble del Perú té facultats per investigar, així com per proposar una nova legislació i ratificar tractats internacionals de drets humans. Les seves conclusions no són vinculants. Envia informes i recomanacions a les autoritats corresponents, que tenen l'obligació de cooperar amb les investigacions i respondre en un màxim de 30 dies.

Aquest organisme elabora un informe anual pel Congrés de la Nació i després es publica a la Gaceta Oficial. Compta amb 28 oficines repartides per tot el país. El seu mandat no inclou totes les infraccions que pot cometre la policia, sinó que es limita a algunes violacions específiques, com el tracte als presos, les víctimes de la violència o la prevenció de la corrupció. Això comporta com a risc que no es prioritzin infraccions comeses per la policia.