Els menors, les víctimes invisibles de la violència masclista

Darrere de molts casos de violència masclista hi ha unes altres víctimes sovint silenciades: els infants. Des del 2013 es van començar a comptabilitzar i ja són 242 els menors que han perdut les seves mares per aquests casos i 28 han estat assassinats.

Però els infants morts o orfes són només la punta de l'iceberg: hi ha moltes criatures que pateixen en silenci i no s'atreveixen a revelar els atacs que viuen.

Les associacions que hi donen suport reclamen al nou govern que es faci efectiva la millora de les pensions per a aquests orfes aprovada al març.

Però hi ha tota una realitat impossible d'esborrar en molts d'aquests casos. És quan aquests nens i nenes, com les seves mares, també han patit maltractaments.

Segons dades dels Mossos d'Esquadra el nombre de menors d'11 anys que han patit violència masclista, l'any passat va augmentar un 22% respecte a l'any anterior. En part, aquest augment es deu al canvi de la manera de fer els atestats. Ara, també es comptabilitzen com a víctimes els menors que han presenciat la violència masclista, encara que no l'hagin patit directament.

"Creixes amb la culpa i la por tot el dia", explica una de les víctimes. Ella va patir maltractaments per part de la parella de la seva mare i, tot i que ara ja és adulta, encara té molt presents aquells records.

"Hi ha coses que crec que no marxaran mai, per exemple l'olor. A vegades vaig pel carrer i em creuo amb homes que porten la mateixa colònia que ell i això és una regressió al passat. Això amb el temps vas aprenent que no et faci tan mal."

Com la majoria de nens i nenes que viuen aquesta situació, ho va patir en silenci, amb culpabilitat.

"Vaig créixer pensant que tot era culpa meva, ell s'esforçava a recordar-m'ho. Creixes així, que la dolenta ets tu i que realment ell es posa així perquè ets tu que ho estàs fent malament."

Les anomenen les víctimes invisibles de la violència masclista. S'han fet diferents campanyes perquè la seva veu sigui escoltada.

Montse Plaza, psicòloga especialitzada en violències masclistes, considera que falten recursos especialitzats:

"Jo crec que calen més recursos especialitzats que els puguin atendre, però això només és la punta de l'iceberg. Hi ha una necessitat de canvi en el discurs social i formació de professionals de tots els àmbits."

Els experts reclamen que cal treballar molt en la prevenció, poder fer una detecció precoç i tenir recursos per ajudar aquests nens i nenes a superar les seqüeles que arrosseguen.