Els migrants del naufragi de Grècia van pagar 6.000 euros per arribar a Europa

Al mar Jònic, a la costa grega, almenys cinc-centes persones continuen desaparegudes, quan ja fa més de 48 hores del naufragi del pesquer totalment sobrecarregat amb què intentaven arribar a Europa. Fins ara, s'han rescatat 105 persones i s'han recuperat 79 cossos. A la bodega es creu que hi anaven un centenar de menors i moltes dones, que encara busquen malgrat que no hi ha esperances reals de trobar supervivents.

Els migrants i refugiats que anaven en aquesta embarcació de 30 metres d'eslora van pagar entre 4.000 i 6.000 euros per embarcar-se en aquesta perillosa travessia, segons han explicat les persones que han pogut ser rescatades i que aniran a parar a un centre d'acollida d'immigrants de Malakasa, a prop d'Atenes.

Els que no hi aniran són els nou egipcis detinguts dijous per les autoritats gregues acusats de tràfic de persones, que també viatjaven en el vaixell. Tots nou s'enfronten també al càrrec d'organització criminal, segons ha informat la televisió pública ERT. Sobre això, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Türk, ha demanat als estats que investiguin i jutgin les xarxes mafioses que trafiquen amb els immigrants. 

Busquen familiars

A terra, els que s'han salvat es desesperen, sense rebre notícies sobre els familiars i companys amb qui viatjaven. Molts familiars que són per Europa han anat fins al Peloponès a veure què ha passat i intentar reconèixer algú entre els joves que han trobat esgotats, la majoria d'Egipte, Síria i el Pakistan.

Dins la catàstrofe també s'obren pas imatges d'esperança. Un sirià, en Fadi, ha arribat dels Països Baixos i s'ha emocionat en poder-se abraçar a través d'uns barrots amb el seu germà petit, en Mohammad, que anava a l'embarcació. "Té només 18 anys i ha passat gairebé dos anys a Líbia", explica.

Un altre sirià refugiat a Alemanya, en Kassam, voldria trobar la seva dona entre els supervivents. No es desenganxa del mòbil esperant-ne notícies davant l'oficina de la Guàrdia Costanera.

D'Egipte a Síria

La investigació també està intentant determinar el recorregut exacte que va fer el vaixell abans d'enfonsar-se.

Els testimonis recollits les últimes hores matisen que el vaixell no va partir inicialment de Líbia, sinó que va salpar buit des d'Egipte. Després va parar a Líbia, al port de Tobruk, on va carregar tots els migrants amb l'objectiu d'arribar a Itàlia.

Van aconseguir navegar la meitat del recorregut, aproximadament 500 quilòmetres, fins que van naufragar a pocs quilòmetres de la costa de Grècia, en una de les zones més profundes del Mediterrani.

La Guàrdia Costera manté obert l'operatiu de recerca a la zona del naufragi, a unes 50 milles nàutiques de la península del Peloponès, mentre defensa la tasca en les hores prèvies al naufragi, després de detectar en un primer moment l'embarcació.

Van rebutjar l'ajuda?

La Fiscalia Superior ha assumit la investigació que va iniciar la Guàrdia Costanera. 

Les forces gregues sostenen que l'embarcació va rebutjar repetidament tota oferta d'ajuda, una versió que xoca amb alguns testimonis que asseguren que van rebre peticions de rescat durant hores.

Poc abans del naufragi, tant les autoritats gregues com les europees estaven al cas de la presència d'aquest vaixell. De fet, la Guàrdia Costanera s'hi va acabar apropant, però sense llançar mai una operació de rescat.

Justifiquen la seva passivitat en el fet que l'embarcació va rebutjar tota proposta d'assistència i pel perill de provocar moviments bruscos entre els migrants que poguessin bolcar la nau. La seguretat va girar cua i els va abandonar a la seva sort.

Enmig del mar i a la deriva, passa que hi ha migrants que rebutgen l'ajuda perquè saben que les forces de seguretat poden tancar-los en caps que semblen presons o fins i tot deixar-los a mar obert. Per això n'hi ha molts que prefereixen fer rutes més llargues i perilloses abans de deixar-se salvar per ells.