Els interns dels CIE, en pitjors condicions i amb menys drets bàsics per la pandèmia

La pandèmia ha agreujat el patiment dels interns tancats als centres d'internament per a estrangers (CIE) d'arreu de l'estat espanyol. Així ho defensen diverses organitzacions i entitats que treballen per defensar els drets d'aquest col·lectiu, en un informe que es va presentar davant del Senat divendres.

Les organitzacions que ajuden els interns als CIE expliquen que, des de l'any passat, tenen moltes més dificultats per acompanyar-los i conèixer de prop les circumstàncies en què estan retinguts a l'espera de l'expulsió. 

Amb el tancament de fronteres a causa del coronavirus, aquests centres es van buidar d'interns perquè tampoc se'ls podia expulsar. El CIE de la Zona Franca, per exemple, va estar totalment buit durant 200 dies.
 

Però aquesta lògica es va trencar a la tardor, quan, tot i estar en plena segona onada de la pandèmia i amb l'estat d'alarma, es va decidir reobrir els CIE. I els interns s'hi estan en pitjors condicions que abans.

En aquest sentit, l'informe explica que, a més a més de la Covid-19 i la por al contagi, trastorns de salut mental com l'ansietat i l'angoixa, habituals durant els internaments, s'han agreujat aquest any. Fins i tot recullen intents de suïcidi d'alguns reclusos.

Des de la Fundació Migra Stadium, Josetxo Ordóñez ha denunciat al Senat les condicions dels interns i la manca coordinació i de protocols per evitar contagis davant el coronavirus:

"El que hem pogut apreciar i esbrinar és molt preocupant: hi ha una manca de plans de contingència i de reobertura; confinaments i aïllaments dels interns en condicions més que alarmants i la prohibició en rodó de les visites, com ha passat per exemple a Barcelona."

Precisament, aquesta prohibició de les visites presencials al CIE de la Zona Franca, fins i tot les dels familiars, encara és vigent avui. I es justifica al·legant qüestions sanitàries. 

Les entitats reclamen un pla de contingència i continuen defensant el tancament total dels CIE.