Els milers d'objectes trobats a les fosses comunes de la Guerra Civil, en un cens digital

La Generalitat crearà un cens digital amb els objectes trobats a les fosses comunes de la Guerra Civil que hi ha a Catalunya. Aquest any s'han fet excavacions en 15 fosses que han permès exhumar 124 cossos i identificar-ne set, que ja s'han entregat a les famílies. També s'han recuperat 1.200 objectes personals i mèdics relacionats amb les víctimes que hi havia enterrades.

Uns objectes que "aporten informació sobre les circumstàncies de la mort de la persona exhumada i la seva vida quotidiana", i que a més són "valuosos i útils per avançar en el coneixement científic", segons ha explicat aquest divendres la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha afegit que aquest banc digital d'objectes recuperats, que es posarà en marxa l'any vinent, estarà a l'abast de la ciutadania perquè pugui "consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes", que tenen, ha afegit, "un incalculable valor històric, que satisfà el dret de la societat a la veritat".

Una de les intervencions més destacades d'aquest any ha estat la de la fossa històrica de Reus, al Baix Camp, que va permetre recuperar, identificar i tornar les restes mortals del militant antifranquista Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil el 1973.

Seguint els desitjos de la família Martos, les seves restes es van traslladar a Huétor Tájar, a Granada, on van ser inhumades de nou amb dignitat. 

A més, també s'han tornat a inhumar en condicions dignes un total de 180 cossos no identificats trobats en anys anteriors i s'han documentat més de 700 brigadistes internacionals i combatents desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya, gràcies a un total de vuit treballs tècnics que la Direcció General de Memòria Democràtica ha presentat o encarregat aquest any.

El 2024 s'excavaran una desena de fosses comunes més

L'any vinent s'excavaran com a mínim una desena de fosses comunes de la Guerra Civil més a Bovera, la Palma d'Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà. Les primeres seran les que estan en risc de desaparèixer, que són un objectiu prioritari del Departament de Justícia.

Ubasart, que ha dit que "tots i totes som hereus de les persones que van donar la vida per la democràcia", ha destacat que el pressupost destinat a l'execució del Pla de Fosses 2023-2026 s'ha duplicat, fins als 4,5 milions d'euros.

Els "temps i els costos" de les exploracions s'han pogut reduir, segons la consellera, gràcies a l'ús d'innovacions tècniques, com georadars o intel·ligència artificial, que s'han aplicat a la recerca i la identificació de restes òssies corresponents al període de la Guerra Civil i la dictadura franquista.