Un penjoll amb la foto d'un nadó trobat en una fossa comuna a Flix (ACN/Anna Ferràs)

Els milers d'objectes trobats a les fosses comunes de la Guerra Civil, en un cens digital

Des de principi d'any, la Generalitat ha recuperat més de 1.200 objectes personals de les víctimes exhumades en 15 fosses comunes
Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica

La Generalitat crearà un cens digital amb els objectes trobats a les fosses comunes de la Guerra Civil que hi ha a Catalunya. Aquest any s'han fet excavacions en 15 fosses que han permès exhumar 124 cossos i identificar-ne set, que ja s'han entregat a les famílies. També s'han recuperat 1.200 objectes personals i mèdics relacionats amb les víctimes que hi havia enterrades.

Uns objectes que "aporten informació sobre les circumstàncies de la mort de la persona exhumada i la seva vida quotidiana", i que a més són "valuosos i útils per avançar en el coneixement científic", segons ha explicat aquest divendres la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha afegit que aquest banc digital d'objectes recuperats, que es posarà en marxa l'any vinent, estarà a l'abast de la ciutadania perquè pugui "consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes", que tenen, ha afegit, "un incalculable valor històric, que satisfà el dret de la societat a la veritat".

L'any vinent hi haurà un cens digital amb tots els objectes recuperats de les fosses comunes de Catalunya (ACN/Anna Ferràs)

Una de les intervencions més destacades d'aquest any ha estat la de la fossa històrica de Reus, al Baix Camp, que va permetre recuperar, identificar i tornar les restes mortals del militant antifranquista Cipriano Martos, torturat i mort per la Guàrdia Civil el 1973.

Seguint els desitjos de la família Martos, les seves restes es van traslladar a Huétor Tájar, a Granada, on van ser inhumades de nou amb dignitat

A més, també s'han tornat a inhumar en condicions dignes un total de 180 cossos no identificats trobats en anys anteriors i s'han documentat més de 700 brigadistes internacionals i combatents desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya, gràcies a un total de vuit treballs tècnics que la Direcció General de Memòria Democràtica ha presentat o encarregat aquest any.

El 2024 s'excavaran una desena de fosses comunes més

L'any vinent s'excavaran com a mínim una desena de fosses comunes de la Guerra Civil més a Bovera, la Palma d'Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà. Les primeres seran les que estan en risc de desaparèixer, que són un objectiu prioritari del Departament de Justícia.

Una arqueòloga retira terra d'un cos exhumat d'una fossa comuna a Flix (ACN/Anna Ferràs)

Ubasart, que ha dit que "tots i totes som hereus de les persones que van donar la vida per la democràcia", ha destacat que el pressupost destinat a l'execució del Pla de Fosses 2023-2026 s'ha duplicat, fins als 4,5 milions d'euros.

Els "temps i els costos" de les exploracions s'han pogut reduir, segons la consellera, gràcies a l'ús d'innovacions tècniques, com georadars o intel·ligència artificial, que s'han aplicat a la recerca i la identificació de restes òssies corresponents al període de la Guerra Civil i la dictadura franquista.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Franquisme Guerra Civil espanyola
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut