Els models preveuen un gran augment de casos si es mantenen les mesures actuals

Els models matemàtics que preveuen l'evolució de la Covid-19 mostren força encerts i haurien de ser tinguts més en compte per prendre decisions politiques, segons afirmen diversos invesitgadors.

Una carta publicada per 62 investigadors avui divendres a la revista The Lancet expressa la preocupació per la política del govern espanyol i la falta d'atenció que, segons ells, dona als models que prediuen l'evolució de la pandèmia.

La carta comença així:

"Volem expressar la nostra preocupació sobre la capacitat limitada de les accions preses pel govern espanyol per controlar amb èxit el brot de síndrome respiratòria aguda greu provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 i acabar amb la fase de creixement exponencial de nous casos."

Les firmes les encapçalen, en representació dels 62 científics, Oriol Mitjà (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol), Àlex Arenas (Universitat Rovira i Virgili), Xavier Rodó (ISGlobal), Aurelio Tobías (IDAEA-CSIC), i Joe Brew i José M. Benlloch (Universitat Politècnica de València i CSIC).

Els autors fan referència als models matemàtics que preveuen l'evolució de la pandèmia. El que ha desenvolupat l'equip d'Àlex Arenas, juntament amb la Universitat de Saragossa, analitza tres escenaris: sense restriccions de mobilitat, amb restriccions parcials i amb restricció total.

Segons els investigadors, els models suggereixen que en l'escenari 2, que representa les accions establertes fins ara, no es podrà evitar la saturació dels serveis sanitaris, que podria estendre's des del 26 de març (dijous passat) fins al 24 d'abril.

Per això, urgeixen a instaurar tan aviat com sigui possible mesures més dràstiques. També demanen l'accés de la comunitat científica a totes les dades del brot, per poder donar suport amb sistemes d'intel·ligència artificial i coordinar una resposta científica transparent.
 

Models que l'encerten

Investigadors de diversos països estan elaborant models que intenten predir tant l'expansió del virus com l'efectivitat de les mesures. Un equip multidisciplinari format per científics de l'Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i del grup de recerca en Biologia Computacional i sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya, en van crear un que va predir que Catalunya arribaria als 6.000 casos el diumenge 22 de març.

A la pagina web on es poden seguir les prediccions, es pot observar que, dia a dia, hi ha molts més encerts que errades, tant per als casos a Catalunya com per a l'estat espanyol o la Unió Europea.

Segons el model, aquest dissabte el nombre de casos a Catalunya seria de 14.617, amb una forquilla entre 12.940 i 16.823 casos. Espanya superaria els 90.000 i la Unió Europea els 300.000.

També cal pensar que la fiabilitat va baixant. A un dia, és del 91%; a dos dies, del 82%, i a cinc dies baixa al 68%. Així, diumenge podríem tenir uns 16.227 casos a Catalunya, i el dia 1 d'abril, tenint present el marge d'error, serien 20.990, amb una forquila entre 18.281 i 23.698 casos.
 

Les errades en una predicció poden estar causades per diverses causes, com ara que alguns dies no s'han pogut notificar tots els casos per alguna raó, com ara retards en les anàlisis. Però també pot ser un canvi de tendència que el model encara no ha detectat, com explica Clara Prats, de la Universitat Politècnica de Catalunya:

"El model triga un parell de dies a notar aquest canvi i a incorporar-lo en les prediccions. De fet, cal estar segurs que és un canvi sostingut en el temps perquè el tingui en compte, així que ja està bé que no ho reflecteixi immediatament. Ara hem introduït una modificació important en l'algoritme perquè el model reaccioni més eficientment a aquests canvis de tendència."

Simulant els efectes de les mesures

Elaborar models i que funcionin no és fàcil, perquè encara hi ha incerteses sobre el virus i la malaltia que depenen de molts factors, no només científics, sinó també socials.

Però, com du Matteo Rini en un article a Physics, revista online de lliure accés de la Societat Americana de Física, "com els meteoròlegs segueixen el rastre d'un huracà, els físics corren per predir l'impacte dels brots de Covid-19 per assessorar els politics".

A part del model elaborat per l'equip d'Àlex Arenas, Rini n‘explica dos més. Un d'aquests models, de l'equip d'Alessandro Vespignani, que dirigeix el Network Science Institute a la Northeastern University de Boston, està exposat en un article a la revista Science.

Amb la teoria de xarxes, Vespignani's ha analitzat l'efecte que han tingut la quarantena a Wuhan i les restriccions de viatges a la Xina. El resultat indica que van retardar l'expansió del brot uns dies a la Xina i dues o tres setmanes a la resta del món.

Per la seva banda, Vittoria Colizza, de l'INSERM (Institut Francès de Salut I Recerca Mèdica), també ha aplicat les xarxes i els sistemes complexos per predir l'efecte del tancament d'escoles a França.

Els resultats de la recerca dirigida per la investigadora mostren que el tancament d'escoles durant vuit setmanes només reduiria els casos en un 10%. Però, si a això s'hi afegeix que un 25% dels adults treballin des de casa -o no treballin- la reducció seria del 40%, i l'expansió del brot es retardaria dos mesos.

Prediccions molt pessimistes

Algunes prediccions són especialment pessimistes. Així, l'informe que va fer públic dijous l'Imperial College de Londres afirma que, sense cap intervenció, el nombre d'infectats arreu del món seria de 7.000 milions -gairebé tota la població- i que es produirien 40 milions de morts.

Però això seria un cas extrem, sense cap mesura. De seguida matisa que protegir les persones de més edat -les més vulnerables- i reduir els contactes en àmplies poblacions, permetria salvar la meitat d'aquestes vides: 20 milions.

L'estratègia més adequada,expliquen, és establir aquestes polítiques de manera precoç. Si s'estableixen quan hi ha dos morts per milió d'habitants a la setmana, se salvarien a tot el món 38,7 milions de vides.

Segons això, hi podria haver prop de dos milions de morts, en el millor dels casos, i uns deu milions si les mesures es retarden. Són xifres extraordinàriament alarmants.

Afortunadament, n'hi ha d'altres de menys elevades. Segons l'Imperial College, a Nord-àmèrica hi hauria entre 92.000 I 520.000 morts. Però prenent diversos models, la mitjana prediu uns 195.000 morts a finals d'any.

En comparació, per la grip estacional moren, als Estats Units, entre 11.000 I 95.000 persones cada any.

Ara com ara és gairebé impossible fer prediccions acurades a llarg termini. El que si sembla molt probable és que un cop aixecades les restriccions sorgeixi un segon brot, sobretot si s'eliminen de forma manera i general.

Una alternativa és, a més d'aixecar-les de manera gradual, fer tests a tota la població i mantenir en quarantena les persones que donin positiu.
Pot ser laboriós i car, però molt millor que assistir a un segon brot de la pandèmia.