Els moments clau del judici del procés

El Nadal passat pocs s'atrevien a fer pronòstics de quan podia durar però ja som al final: aquest dimarts comença l'últim episodi del judici al Tribunal Suprem del procés independentista de la tardor del 2017, tot i que per a la sentència encara haurem d'esperar a la tardor. És un judici històric; sens dubte, el més important de la democràcia espanyola.

Fa uns dies, l'advocat Andreu Van den Eynde reconeixia a Catalunya Ràdio que el president de la sala, Manuel Marchena, havia dirigit els tempos amb mà de ferro, encara que pel camí -afegia- els acusats havien perdut alguns drets.

En quatre mesos, des del 12 de febrer fins ara, Marchena ha completat tota la part del judici oral, des de les proves testificals -els testimonis- a les pericials i documentals, amb la controvertida exhibició dels vídeos de l'1 d'octubre.

La setmana passada, les acusacions -Fiscalia, Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de l'extrema dreta de Vox- van exposar els seus informes finals amb els arguments per mantenir els càrrecs contra les dotze persones encausades.

Aquest dimarts tocarà a les defenses exposar els seus arguments definitius, amb petició d'absolució inclosa. I després podran fer el seu al·legat final els acusats. Hi ha dues sessions previstes, dimarts i dimecres, i si calgués s'habilitaria també dijous.

A continuació desgranem els moments clau del judici que està a punt de quedar vist per a sentència:

Diàleg versus via unilateral

La fase testifical va començar amb la compareixença dels principals actors de govern. I amb ells la principal controvèrsia en clau política: fins on podia arribar el diàleg i on va començar la via unilateral? Versions d'Artur Mas i Soraya Sáenz de Santamaría davant del Tribunal Suprem...

Mas: Jo sempre vaig escoltar la voluntat d'acordar els termes d'aquell referèndum amb el govern espanyol. Sempre. Ho vaig escoltar també en compareixences públiques del president Puigdemont quan visitava el president Rajoy a La Moncloa i li oferia pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors al referèndum.

Sáenz de Santamaría: El govern de la nació no pot disposar sobre la sobirania i sobre la unitat del territori nacional. La meva obligació és complir la llei. Jo, ni amb el senyor Junqueras ni amb ningú puc parlar de convocar un referèndum d'autodeterminació al nostre país.

 

Urkullu i Rajoy van ser dels primers testimonis a passar pel Suprem

Però més enllà de les posicions oficials, un interrogant del judici era quins contactes hi havia hagut entre bambolines l'estiu i la tardor del 2017, i fins i tot els dies previs a la declaració d'independència. I aquí el lehendakari Iñigo Urkullu, que va fer de mitjancer, tenia un record i Mariano Rajoy, un altre:

Jordi Pina: Vostè personalment va atendre el senyor Urkullu?

Mariano Rajoy: Doncs no sé si... per descomptat, ja posats a dir, també em va trucar el senyor Ortuzar. Potser personalment vaig parlar amb el senyor Ortuzar.

Manuel Marchena: Senyor Rajoy, és molt senzill.

Mariano Rajoy: Aquí no hi ha hagut cap mediador de res. A mi em trucar molta gent. Però clar, vostè ha d'entendre que és molt difícil recordar si hi vaig parlar personalment, si hi vaig parlar per telèfon o través de missatges.

Iñigo Urukullu: Vaig mantenir la reunió amb el president del govern espanyol el 19 de juliol per un espai de dues hores. Prèviament a això, el president del govern espanyol es va posar en comunicació amb mi per fixar l'agenda possible. A partir d'aquell moment ja van ser moltes les converses, moltes les comunicacions mantingudes amb diverses persones.

 

Preguntat pel contingut de les converses amb el president basc, Rajoy tampoc va donar gaires detalls:

"La proposta més important que vaig fer és que es deixés de vulnerar la Constitució. Aquesta va ser la proposta més important."

Atenció, en canvi, a les percepcions que tenia Urkullu aquells dies d'octubre:

"Vaig tenir la meva intuïció de quina seria la disposició del govern espanyol, que no era gaire donat a l'aplicació de l'article 155, realment."

"De cap manera ell [Puigdemont] tenia el desig de procedir a la declaració unilateral d'independència."

 

L'acusació de rebel·lió basa els seus arguments en la convergència de quatre actors: el Parlament, la Generalitat, els Mossos d'Esquadra i les entitats socials.

Al govern, a més a més, se l'acusa de malversació. I aquí l'exministre Cristóbal Montoro era un dels testimonis més esperats:

"Un sistema que no s'havia utilitzat mai a Espanya. Un control absolut de tots els pagaments, de tots els crèdits de la Generalitat de Catalunya i, per tant, això vol dir que, en definitiva, tots els fons estaven controlats. Fins al punt que vam substituir la mateixa administració autonòmica."

No era la primera vegada que feia aquesta declaració, però aquest cop el fiscal li arrencava un matís:

Cristóbal Montoro: L'autoritat convocant no tenia pressupost.

Javier Zaragoza: Això exclou la possibilitat que hi hagi actuacions irregulars per al finançament del referèndum? O enganyoses o fraudulentes?

Cristóbal Montoro: No, això no ho podem excloure mai."

Legitimitat versus legalitat

La discussió sobre la veracitat i la legalitat dels fets evidentment ha estat un dels eixos del judici, i a això s'han cenyit algunes de les defenses i part dels testimonis.

L'actual president del Parlament, Roger Torrent, per exemple, defensava l'actuació de la seva predecessora, Carme Forcadell:

"No hi ha propostes de grups parlamentaris que es puguin censurar. Mai les hem censurat, mai les han censurat els presidents que m'han precedit. Particularment, tampoc mai les ha censurat la presidenta Forcadell. De fet, jo en el seu lloc hauria fet exactament el mateix."

Però una altra estratègia que també ha sobresortit és la de reivindicar els drets dels encausats i de la població a la qual representaven. El debat de la legitimitat versus la legalitat. Aquí encaixa, entre d'altres, el testimoni d'Ada Colau, que, com ella mateixa aclaria, parteix de la discrepància amb l'independentisme:

"A mi se'm trenca l'ànima, senyoria, de veure que el senyor Cuixart és avui aquí en situació de presó preventiva com la resta d'acusats, amb els quals puc tenir discrepàncies polítiques... però si per l'1 d'octubre hem de ser avui aquí, hauríem de ser milions de persones."

Denúncies per Vox

Baños i Reguant es van negar a respondre a Vox i no van poder declarar

I encara una reivindicació més, aquesta sobre el judici mateix. Les defenses havien demanat que es vetés la participació del partit d'extrema dreta Vox al judici, però no se'n van sortir. Els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant van ser més expeditius quan els va tocar testificar:

Antonio Baños: Si em permet, senyoria, jo em negaré a contestar...

Manuel Marchena: No. No pot.

Antonio Baños: Que sí. Sí que puc.

Manuel Marchena: No pot.

Antonio Baños: Bé, doncs no penso contestar les preguntes que em faci Vox.

Eulàlia Reguant: Davant l'extrema dreta, davant un partit masclista i xenòfob, no acceptaré contestar les preguntes, assumint-ne les conseqüències.

Resultat d'aquest desacatament, el Suprem els ha imposat una multa de 2.500 euros que, de moment, no s'ha pagat.

De la "trampa del Fairy" al "clima insurreccional"

Entrem en els testimonis de la violència, sens dubte el gruix del judici i el que més hores i més controvèrsia ha ocupat. Els escenaris més analitzats durant aquests quatre mesos han estat el de la concentració del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i el de l'1 d'octubre als centres de votació arreu del país.

Pel que fa a l'1 d'octubre, un testimoni destacat que va corroborar el relat de l'acusació va ser el de l'exdelegat del govern a Catalunya la tardor del 2017, Enric Millo, sobretot amb un exemple que es va fer viral, el del Fairy:

"Un agent em va explicar que havia caigut en la trampa del Fairy. Li vaig preguntar què era. Vessar detergent a l'entrada d'alguns col·legis perquè, quan els policies hi entressin, patinessin, caiguessin a terra i després els donaven puntades de peu al cap."  

Del 20 de setembre, un dels testimonis més polèmics de l'acusació ha estat el de Montserrat del Toro, la secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona, que aquell dia va dirigir l'escorcoll a la Conselleria d'Economia, envoltada per milers de persones:

"Evidentment, com a persona, com a ésser humà, vetllar per la meva integritat física, perquè realment tenia por. I també era la meva obligació professional assegurar-me que el fruit de la feina de 17 hores d'escorcoll no es perdés ni es quedés oblidat."

 

Baena, arribant al Suprem per declarar

 

La por que ella esmenta, o la seva sortida pel terrat del Departament, han fet córrer molta tinta, tanta o menys que la descripció del per què passava això a Catalunya aquella tardor, amb el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap dels agents judicials del cos a Catalunya. La seva explicació va donar cobertura i justificació global a tota actuació policial, conscient de les crítiques que havien generat:

"Ens posàvem en un clima que podíem qualificar d'acord amb els objectius, un clima que podíem qualificar d'acord amb el nombre d'accions, que podíem qualificar d'acord amb l'extensió on es produïa, de clarament insurreccional."

"Allò literalment era un polvorí."

"Aquells dies sabíem que aquella situació, qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i, afortunadament, no va ser així."

 

Baena, investigat per les seves crítiques i insults a les xarxes contra independentistes i periodistes, insistia a descriure un clima, un terme que el fiscal Jaime Moreno va fer seu després quan va mostrar els vídeos de la suposada violència, amb imatges que, per cert, no va saber ubicar geogràficament:

"S'està demanant del fiscal una identificació que no afegeix res. En qualsevol cas, el que s'està assenyalant és que va ser un clima en tots els col·legis, tots els llocs."

Els informes sobre els fets d'aquella tardor elaborats pel coronel Baena per al jutjat d'instrucció número 13 són els que han fonamentat la instrucció del Suprem. Coherent amb aquesta línia declarava al Suprem l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido:

"Crec que va ser una actuació proporcionada donades les circumstàncies que van concórrer aquell dia."

 

Les acusacions als Mossos

El clima insurreccional és un dels arguments de l'acusació per justificar l'actuació dels cossos de seguretat espanyols. L'altre és la passivitat dels Mossos d'Esquadra, un instrument al servei de la rebel·lió, segons els fiscals.

La tesi la va plantejar la Fiscalia a les conclusions provisionals i la va mantenir a les conclusions definitives, després de quatre mesos de judici, de sentir gairebé 500 testimonis i de veure unes deu hores de vídeos.

Trapero va declarar al costat de la seva advocada, Olga Tubau

Al Tribunal li toca ara valorar explicacions com la del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, preguntat pel mateix Manuel Marchena sobre aquesta suposada submissió al govern independentista:

Manuel Marchena: Senyor Trapero, abans que se'n vagi, quin missatge exactament vol transmetre vostè a aquests responsables polítics i quina resposta obté?

Josep Lluís Trapero: Vaig començar dient que allà hi anàvem com a cúpula del cos (...) Els vam emplaçar a complir la legalitat i les ordres judicials. Vam dir que, evidentment, nosaltres les compliríem, que no s'equivoquessin amb nosaltres. (...) Els vam dir que el cos de Mossos d'Esquadra no trencaria la legalitat ni la Constitució. Que no acompanyàvem el projecte independentista.

 

El segon en la cadena de comandament dels Mossos, Ferran López, també va participar a les reunions amb el govern on van advertir del risc de violència:

"Sí que recordo que el senyor Puigdemont va dir que, si es produïa aquest escenari que nosaltres prevèiem, ell, en aquell mateix moment, declarava la independència. Així ho va dir. És una frase que recordem tots perfectament perquè és difícil d'oblidar."

El tribunal podria tenir en compte també que Ferran López va ser el representant dels Mossos, tant en la coordinació de l'1 d'octubre com en l'aplicació del 155, encara que el màxim responsable d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ni ho sabés:

Xavier Melero: Sabia vostè que el senyor Ferran López era el comissari designat pel major Trapero per assistir en nom seu a les reunions de coordinació amb el coronel Pérez de los Cobos?

Juan Ignacio Zoido: Ho ignoro.

Xavier Melero: I el fet que coincidís el representant màxim designat per l'administració deslleial amb el nou cap operatiu designat per vostè no li produeix sorpresa?

Juan Ignacio Zoido: Jo ignoro qui va ser que va aprovar el dispositiu dels Mossos d'Esquadra.

Justament, l'interrogant sobre qui va decidir l'actuació dels Mossos per a l'1 d'octubre ha estat un dels nusos en aquest procés que, moltes vegades, semblava que fos un judici als Mossos.

Tant és així que Xavier Melero, l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, va demanar al tribunal un cara a cara entre el comissari Ferran López i el coordinador de les policies l'1 d'octubre, el coronel Diego Pérez de los Cobos. La sala no l'ha autoritzat i la defensa s'ha quedat sense poder posar en evidència contradiccions com aquesta:

Diego Pérez de los Cobos: Aquell pla d'actuació no sembla l'apropiat per impedir un referèndum, sinó que sembla més encaminat a un dispositiu policial d'unes eleccions normals i no d'un referèndum prohibit que s'ha d'impedir.

Ferran López: El senyor De los Cobos va validar el dispositiu del dia 1 d'octubre. Va validar que anessin una dotació de Mossos d'Esquadra en cada centre de votació. Va validar el dispositiu i va dissenyar l'estructura de coordinació del dispositiu.

 

Policies i guàrdies civils versus votants

Algú menteix, deia Melero, quan observava aquestes divergències de testimonis. I aquesta impressió es repetiria quan la sala va escoltar els guàrdies civils i els policies espanyols que van actuar l'1 d'octubre.

"Vaig veure, per primera vegada en la meva vida professional, el reflex de l'odi. El vaig veure en la cara d'aquella gent."

"Vaig poder veure les cares d'odi i de menyspreu davant els agents de l'autoritat."

"Era digne de veure la cara d'odi amb què ens miraven. Fa 25 anys que soc a la Guàrdia Civil, molts al País Basc, i el que vaig percebre en aquelles persones no ho havia percebut mai."

"Veure aquell odi en aquella gent... i sobretot nosaltres que vam tenir una intervenció molt lleu, molt humana."

 

Joan Pau Salvadó, el votant de l'1-O que va recordar "el soroll de les porres quan obrien caps"

Aquí tampoc es va poder confrontar el relat amb la prova que més clarament podia evidenciar contradiccions o falsedats: els vídeos. El contrast només arribaria amb el testimoni dels que van anar a votar:

"Vaig veure com agafaven la gent pels cabells, la tiraven a terra, un que rebia alguna coça..."

"Vam veure la policia com arrossegava i pegava la gent, intentant treure-la d'allà. Fins i tot vaig veure un policia que va aixecar la porra a una àvia asseguda en una cadira."

"Recordo perfectament el soroll de les porres quan obrien un cap."

"Un policia nacional em va estavellar a terra. M'havia fracturat la banda dreta de la pelvis sencera, de dalt a baix."

 

En la desfilada de testimonis el tribunal va haver de sentir les denúncies, les afirmacions i les negacions de les acusacions però també va haver de sentir -ho dèiem fa un moment- la reivindicació conscient d'una acció política...

"L'1 d'octubre va ser una fita col·lectiva. Estàvem exercint una opció individual, que també era col·lectiva, de desobediència."

"Va ser una experiència que recordaré tota la vida perquè era un dia d'il·lusió, d'emocions, de solidaritat."

"2,3 milions de persones vam desobeir aquella resolució del Tribunal Constitucional. Perquè si l'autodeterminació és el delicte, jo em declaro obertament culpable i reincident, perquè mentre sigui delicte seguiré desobeint i reincidint fins que el dret a l'autodeterminació no sigui un delicte, sinó que sigui un dret democràtic."

Picabaralles entre els advocats i Marchena

Les picabaralles entre els advocats defensors i el president de la sala, Manuel Marchena, han estat una constant al llarg del judici.

Salellas durant una intervenció en el judici

Una de destacada va ser quan l'advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés. Atenció a com Marchena posa fi a la discussió:

Marina Garcés: Jo, l'1 d'octubre vaig al·lucinar.

Manuel Marchena: A veure, vostè no ve aquí per explicar al tribunal el seu grau d'al·lucinació, el seu estat febril... Ve aquí exclusivament a explicar què va ser el que va passar.

(...)

Benet Salellas: Únicament vull deixar constància que les percepcions dels testimonis de l'1 d'octubre quan van ser agents policials el tribunal les va acceptar. Deixo constància de la meva protesta per la manera com el tribunal està dirigint...

Manuel Marchena: Correcte. Però una cosa són les percepcions sensorials i una altra les emotives sobre l'al·lucinació. Miri, en qualsevol cas, formuli una altra pregunta, senyor Salellas.

Benet Salellas: No formularé cap més pregunta.

Manuel Marchena: Correcte. Molt millor.

La decisió del tribunal de no contraposar les declaracions dels testimonis amb les imatges dels vídeos també ha generat conflictes de manera permanent amb les defenses.  

Els famosos vídeos del 20 de setembre i de l'1 d'octubre només es van poder veure en la fase documental, quan ja havien acabat els testimonis policials i els dels ciutadans que van defensar les urnes.

Això va impedir remarcar les contradiccions que els defensors detectaven en el relat dels agents espanyols. És el que li va passar en aquesta ocasió a l'advocat Jordi Pina, que, com la resta dels seus companys, interrogava mentre veia en el seu portàtil els vídeos que el tribunal no permetia projectar:

Jordi Pina: Vostè sap si una persona es va posar amb les mans al davant per dialogar i la força actuant el va envestir, va caure aquesta persona a terra i van continuar la marxa sense fer cas a aquesta persona? Miri, seré més precís. És que ho estic veient. És igual, ho deixo, ho deixo.

Manuel Marchena: A veure, senyor Pina, per favor. El que no podem fer és que testifiqui vostè, en comptes del testimoni. Això no és seriós, i vostè normalment es comporta com un lletrat seriós.

Jordi Pina: Té raó, però li volia donar l'explicació...

Manuel Marchena: Com que tinc raó, millor que ho deixem i faci una altra pregunta. No m'ha de donar explicacions perquè potser empitjoren la seva actitud.

Sonada també aquesta enganxada de Marchena amb l'advocada Marina Roig:

Marina Roig: Respecte del Pacte Nacional pel Referèndum, quin va ser el paper del sindicat?

Manuel Marchena: A veure, senyora Marina, vostè creu que té transcendència en el tractament jurídic dels fets el paper rellevant que hagi tingut Comissions Obreres? No té cap transcendència. Erra en l'estratègia defensiva. I ja no sé com dir-li més clar.

Marina Roig: És que, si no puc preguntar pel contingut d'un document, sincerament, és que no entenc com puc defensar el meu client.

Manuel Marchena: Doncs si no ho entén, vostè té un problema.

 

 

Tensions, retrets, queixes, protestes i, fins i tot, algun comentari gens imparcial d'un dels magistrats que va passar desapercebut per a la sala, però no per a l'advocat Andreu Van den Eynde, que va necessitar respirar fondo i tot seguit mossegar-se la llengua per continuar endavant:

Manuel Marchena: Té més preguntes, senyor lletrat? [silenci] Senyor lletrat?

Andreu Van den Eynde: Sí, estic pensant.

Manuel Marchena: Què està pensant, la pregunta que farà? S'ho ha de portar pensat de casa, però vaja...

Andreu Van den Eynde: Vull recuperar una mica la serenitat per poder exercir bé la defensa.

Advocats al marge, també cal recordar les topades entre Marchena i els diversos testimonis que han sol·licitat poder declarar en català.

La resposta del magistrat sempre ha estat la mateixa:

"Vostè contestarà en castellà. Si no vol contestar en castellà, això és molt senzill. S'aixeca, assumeix les conseqüències legals de la seva negativa a contestar i hem acabat."

 

La veu dels acusats

Marchena s'ha esforçat a quadrar el judici pel que fa a les formes i els tempos, ara queda la valoració del contingut de tot el que s'ha vist i sentit aquests quatre mesos.

Aquest dimarts i dimecres, les defenses li donaran la seva versió definitiva i, després, els 12 acusats tindran l'última paraula abans que Marchena declari el judici vist per a sentència.

Junqueras, Romeva, Turull, Sànchez, Cuixart i altres acusats, al Tribunal Suprem, durant la primera sessió del judici del procés (ACN)

 

Com ja va passar a l'inici de la vista oral, tornarem a sentir les veus d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

Ells i elles recordaran els seus arguments al tribunal:

Junqueras: "La cadira de davant sempre està buida. I trasllada la seva responsabilitat política als tribunals."

Forn: "No hi ha cap instrucció política per part del conseller d'Interior ni per part del president de la Generalitat ni de cap membre del govern que demani a la gent que incompleixin amb les funcions de policia judicial."

Turull: "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles. No són gent militaritzada i que se'ls diu 'aquí o allà'."

Romeva: "La clau de les nostres intencions té a veure amb el principi democràtic."

Rull: "Crec que el Tribunal Constitucional espanyol té un dèficit important d'autoritat moral."

Bassa: "Puc dir-li que no es va elevar cap despesa a partir del 7, el dia que se suspèn la llei. Abans no ho sé, perquè no controlo tots els departaments."

Mundó: "En l'àmbit de les meves competències, no realitzar cap acte o resolució o acció tendent a realitzar allò que se'm deia de no realitzar."

Borràs: "No li trauré valor, perquè jo el vaig firmar, però les firmes necessàries per un decret són les del president i la del conseller o consellera que són de la matèria."

Vila: "El que ha passat a Catalunya és impropi d'una societat avançada i moderna com la catalana. I hauríem d'haver fet les coses de manera molt diferent."

Sànchez: "Estàvem exercint el legítim dret d'expressió, de manifestació, de reunió i d'exigència d'un dret polític com és el dret a l'autodeterminació i a la independència de Catalunya."

Cuixart: "La part maca de tot això és que 2,3 milions de persones, en un racó d'Europa, se solidaritzen els uns amb els altres, s'organitzen de manera transversal de baix cap a dalt per participar d'un referèndum. Una cosa tan poc delictiva com un referèndum."

Forcadell: "El que ens demanava el Tribunal Constitucional enteníem que era convertir la mesa en un òrgan censor. Que féssim una cosa que el Parlament no podia fer. No podíem censurar el debat."

La sentència en principi es preveu per a la tardor, abans del 16 d'octubre, quan es compliran dos anys de la presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Veurem si mentre la sala delibera els deixa lliures a ells dos i als altres 7 presos i preses repartits entre els centres penitenciaris madrilenys de Soto del Real i Alcalá Meco.