Els Mossos alerten que la normalització dels extremismes pot generar més violència

Unes botes de cuir negre, sumades a un tatuatge d'un logotip utilitzat pels nazis, o un símbol de les guerrilles a qui Hitler animava a combatre fins a la mort. I encara més: una samarreta amb simbologia feixista. Tot això ho portaven els detinguts per intentar matar un jove català d'origen senegalès el 24 de setembre durant la festa major de Santa Coloma de Farners, mentre li cridaven insults racistes.

Els Mossos d'Esquadra ho recullen a l'atestat dels fets. Els serveix per apuntalar davant el jutge la tesi que es va tractar d'un delicte d'odi amb una motivació ideològica. En aquest cas, d'ultradreta.

El cap d'anàlisi dels Mossos d'Esquadra, Lluís Paradell, explica, en una entrevista amb TV3, que el fet que algú "porti un tatuatge o que vagi vestit d'una determinada manera" no el fa directament culpable d'un delicte d'odi. Això ha d'anar acompanyat "de les amenaces que pugui proferir, les accions que pugui fer, o fins i tot de fets que s'hagin produït amb anterioritat", explica.

Els Mossos han detectat que la normalització d'una ideologia extremista pot ser un primer pas per normalitzar també la violència, diu Paradell:

"Són persones que han interioritzat una ideologia i han arribat a considerar legítim l'ús de la força i la violència per, d'alguna manera, imposar-la."

Segons la policia catalana, la quantitat de vídeos de violència que es publiquen cada dia a les xarxes socials provoquen en els agressors una falsa sensació d'impunitat, perquè els sembla que, com que el vídeo està publicat a internet, l'acció no té conseqüències. Ho acaben normalitzant: "Hi ha persones que banalitzen aquest tipus d'accions i ho arriben a plantejar amb una aparença de joc, com si no tingués conseqüències o responsabilitats", assegura Paradell, qui adverteix que el delicte d'odi és un agreujant en una agressió.

"Aquests fets o incidents no són només un atac contra la persona que rep l'atac, sinó que és un atac contra tot el col·lectiu", explica Paradell, en referència als delictes d'odi.

Neonazis que "no tenen vergonya i abans sí que en tenien"

Els experts alerten que l'aparició de Vox com a força política de cert pes a Espanya ha normalitzat la ideologia d'extrema dreta. Mariano Sánchez, historiador expert en aquesta ideologia, assegurava aquesta setmana, en una entrevista als Matins de TV3, que "sempre s'han presentat a les eleccions, però no aconseguien un resultat suficient per tenir veu".

Però això ha canviat i ara una part dels seus votants mostren la seva ideologia extremista amb orgull: "No tenen vergonya i abans sí que en tenien", assegura. "Allò que deien fa deu, quinze o vint anys els neonazis ara ho diuen, tranquil·lament, al Parlament i a les institucions", assegura, també als Matins de TV3, Miquel Ramos, periodista expert en extrema dreta.

A la policia catalana li preocupa el volum de delictes d'odi i discriminació que queden ocults, perquè no s'arriben a denunciar. Segons càlculs dels propis Mossos d'Esquadra, entre un 80 i un 90% dels delictes d'aquest tipus no arriben a cap comissaria. "En alguns casos ens diuen que no han denunciat perquè no ens volien molestar, però nosaltres els diem que ho facin, que recorrin a nosaltres, perquè és la nostra obligació atendre'ls", assegura Paradell.

En l'últim període del qual hi ha xifres, el 2021, es van instruir 496 fets, dels quals el 44% corresponen a l'àmbit de la LGTBIfòbia, seguits dels relacionats per motivacions racistes (28,4%) i els d'orientació política (21%). El 72,5% dels casos investigats es van resoldre amb la detenció o investigació dels autors dels fets. En total se'n van detenir 116.