Els nivells de CO₂ a l'atmosfera, els més alts des de fa 800.000 anys
El darrer informe de l'Organització Meteorològica Mundial demana intensificar urgentment l'acció climàtica
El 2024 ha estat l'any més calorós de que hi ha registres i el primer que està per sobre del grau i mig de sobreescalfament des de l'era preindustrial. I és que els nivells actuals a l'atmosfera del diòxid de carboni, però també del metà i l'òxid nitrós, tots gasos d'efecte hivernacle, són els més alts dels últims 800.000 anys, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).
En el seu darrer informe, documenta l'espiral dels impactes meteorològics i climàtics d'aquest últim any, alerta que cada dècima de grau compta i que s'ha d'intensificar urgentment l'acció climàtica.
Les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle no van parar d'augmentar durant l'any passat i van assolir uns nivells sense precedents. I com més s'incrementen, més puja la temperatura del planeta. Però és que els deu anys més càlids de la història han estat entre el 2015 i el 2024.
Els científics confirmen que l'augment de temperatura està causat pel darrer episodi del Niño, entre altres causes, tot i que l'impuls de fons ve de les emissions de les activitats humanes.
John Kennedy, coordinador científic i autor principal de l'informe de l'OMM, subratlla que els va agafar per sorpresa les temperatures del 2023 i el 2024, tenint en compte que ja es partia d'un escalfament de fons. Explica que cal estudiar totes les causes d'aquest sobreescalfament que, en part, també està associat a la reducció dels aerosols dels combustibles dels vaixells.
L'any 2020, l'Organització Marítima Internacional va limitar el contingut de sofre en el combustible marítim per reduir la contaminació atmosfèrica. I tot i que aquesta prohibició és beneficiosa per a la salut i el medi ambient, podria haver tingut aquest efecte inesperat.
Per què? Doncs perquè aquests aerosols reflecteixen la llum solar i afavoreixen la formació de núvols, cosa que paradoxalment ajuda a refredar la superfície terrestre. "Així que hi ha moltes preguntes sobre aquesta qüestió que necessiten una resposta", diu Kennedy.
Cada dècima de grau compta
Segons l'Organització Meteorològica Mundial, que el 2024 hàgim superat el grau i mig d'escalfament no vol dir que hàgim incomplert l'Acord de París.
Exposen que els objectius d'1,5 °C i 2 °C de l'Acord de París es refereixen a l'escalfament durant períodes prolongats, no pas any a any. Però cada dècima de grau d'escalfament compta. I sí que és un toc d'atenció important, tal com afirma la secretària general de l'OMM, Celeste Saulo:
"Estem augmentant els riscos per a les nostres vides, les nostres economies i el planeta".
El secretari general de l'ONU, António Guterres, subratlla que el planeta "està emetent senyals de socors, però aquest informe mostra que encara és possible limitar l'augment de la temperatura global a 1,5ºC, a llarg termini":
"Els líders han d'intensificar els esforços per aconseguir-ho, aprofitant els beneficis de les energies renovables, barates i netes, per a la seva gent i les seves economies".
Oceans més càlids
A mesura que els gasos d'efecte hivernacle s'acumulen a l'atmosfera, també s'escalfen les temperatures de l'oceà. L'any passat també va assolir el nivell més alt des que hi ha registres, fa 65 anys. De fet, els científics han observat i alerten que els valors d'escalfament del 2005 al 2024 és més del doble que durant el període registrat, entre el 1960 i el 2005. I segons el model, s'espera que l'oceà continuï escalfant-se en el futur, un canvi que és irreversible en escales de temps centenàries i mil·lenàries.
Les parts congelades de la superfície terrestre que es coneixen com a criosfera s'estan fonent a un ritme alarmant. "Les glaceres continuen fonent-se i el gel marí de l'Antàrtida ha assolit el segon grau més baix que s'ha registrat mai",
Karina von Schuckmann, assessora sènior en Ciència Oceànica per a Polítiques del Mercator Ocean International de França, alerta que "els esdeveniments extrems són cada vegada més intensos i es preveu que també siguin més freqüents. Per això cada vegada és més important vigilar i seguir els diferents fenòmens meteorològics que tenen lloc a tot el món".
Els ciclons tropicals, les inundacions i les sequeres, durant el 2024, van provocar el nombre més gran de nous desplaçaments registrats durant els últims 16 anys, cosa que va contribuir a empitjorar les crisis alimentàries i pèrdues econòmiques massives.
L'Organització Meteorològica Mundial alerta que es necessiten sistemes d'alerta primerenca per a tots els països del món. L'objectiu és que la societat d'arreu pugui ser més resistent i resilient als impactes de l'emergència climàtica. Aquest és un conjunt d'informes científics de l'OMM que pretén informar per ajudar als governs en la presa de decisions sobre mitigació i adaptació a la crisi climàtica.
