Els Nobel de la Pau més controvertits
No és la primera vegada en la història dels Nobel de la Pau que un guardonat no ha pogut anar a recollir el premi perquè les autoritats del seu país ho han impedit. Però ens hem de remuntar a l'Alemanya nazi per trobar un altre cas com el de Liu Xiaobo, en què cap familiar pot anar a Oslo a recollir el premi en nom seu.
L'any 1935 el Comitè del Nobel va concedir el premi al periodista i pacifista alemany Carl von Ossietzky, que el tercer Reich considerava un traïdor. Estava arrestat i no el van deixar sortir del país per anar a recollir-lo, ni a ell ni a la seva família. I, per primera vegada, el rei de Noruega no va presidir la cerimònia.
Tampoc hi va poder anar el físic nuclear Andrei Sàkharov, reconegut activista pels drets humans a la Unió Soviètica. Li van denegar la sortida del país i la seva dona va recollir el Nobel de la Pau del 1975 en nom seu.
Un altre dels premiats absents, l'expresident polonès Lech Walesa, es va estimar més no arriscar-se a viatjar a Oslo perquè temia que, després, les autoritats comunistes de Polònia no el deixarien tornar al seu país. Era l'any 1983. Walesa era el líder del sindicat opositor Solidarnosc i ja havia passat per la presó.
L'última cerimònia amb el guardonat absent va ser l'entrega del Nobel de la Pau del 1991 a l'opositora birmana Aung San Suu Kyi, alliberada el mes passat després de 15 anys en arrest domiciliari. El seu fill Alexander la va representar a Oslo.
En els més de 100 anys d'història del premi, també hi ha hagut guardonats polèmics justament pel contrari, perquè a ulls del món no tenien prou credencials pacifistes. És el cas, sense anar més lluny, del Nobel de la Pau més recent, Barack Obama. O del secretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger.
També el van rebre Yasser Arafat, Shimon Peres i Menahem Begin, amb un passat violent a l'esquena. Tampoc està de més recordar que Hitler, Stalin i Mussolini van ser nominats alguna vegada al premi.
L'any 1935 el Comitè del Nobel va concedir el premi al periodista i pacifista alemany Carl von Ossietzky, que el tercer Reich considerava un traïdor. Estava arrestat i no el van deixar sortir del país per anar a recollir-lo, ni a ell ni a la seva família. I, per primera vegada, el rei de Noruega no va presidir la cerimònia.
Tampoc hi va poder anar el físic nuclear Andrei Sàkharov, reconegut activista pels drets humans a la Unió Soviètica. Li van denegar la sortida del país i la seva dona va recollir el Nobel de la Pau del 1975 en nom seu.
Un altre dels premiats absents, l'expresident polonès Lech Walesa, es va estimar més no arriscar-se a viatjar a Oslo perquè temia que, després, les autoritats comunistes de Polònia no el deixarien tornar al seu país. Era l'any 1983. Walesa era el líder del sindicat opositor Solidarnosc i ja havia passat per la presó.
L'última cerimònia amb el guardonat absent va ser l'entrega del Nobel de la Pau del 1991 a l'opositora birmana Aung San Suu Kyi, alliberada el mes passat després de 15 anys en arrest domiciliari. El seu fill Alexander la va representar a Oslo.
En els més de 100 anys d'història del premi, també hi ha hagut guardonats polèmics justament pel contrari, perquè a ulls del món no tenien prou credencials pacifistes. És el cas, sense anar més lluny, del Nobel de la Pau més recent, Barack Obama. O del secretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger.
També el van rebre Yasser Arafat, Shimon Peres i Menahem Begin, amb un passat violent a l'esquena. Tampoc està de més recordar que Hitler, Stalin i Mussolini van ser nominats alguna vegada al premi.
