Moció de censura a Torra: De l'"això no és un bar" al "vostè ens porta a l'abisme"
Lorena Roldán es postula com la presidenta de la "Catalunya real" i el govern acusa Cs de fer un "ús interessat i fraudulent" del Parlament
Aquest dilluns el Parlament debat la moció de censura que Ciutadans ha presentat contra el president de la Generalitat, Quim Torra. El partit taronja ha batejat la iniciativa parlamentària com a "moció de la convivència".
Segueix la sessió de tarda, en directe:
El debat l'ha obert el diputat de Cs Carlos Carrizosa, encarregat de defensar la presentació de la moció. Ha defensat que "això no és una moció de censura qualsevol" perquè "no ens trobem en un moment polític qualsevol".
"Això és una moció de censura per la convivència. Per una convivència que està en perill. El president de la Generalitat, el senyor Torra, està posant en qüestió el més sagrat que existeix a les societats, que és la convivència."
Carlos Carrizosa ha defensat per què Cs ha presentat la moció de censura (EFE/Toni Albir)
Carrizosa, de fet, ha acusat Torra d'obligar-los a presentar la moció.
"Ens ha obligat a posar aquesta moció de censura i demostrar que la sensatesa és possible. Que és possible un altre govern. Que aquest govern que patim no és una maledicció bíblica i amb els vots i la democràcia ens en podríem desfer."
Seguint el debat, des de la tribuna de convidats, hi ha el president de Ciutadans, Albert Rivera, i la diputada al Congrés i anterior número 1 a Catalunya, Inés Arrimadas. Al seu costat, la diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs.
Inés Arrimadas, Albert Rivera i Laura Borràs a la tribuna de convidats del Parlament (EFE/Toni Albir)
Durant la seva intervenció, Carrizosa ha retret a Torra que "crida a la desobediència". I ha afegit que "hem arribat a l'últim esglaó de la violència i del trencament de la convivència".
"A Espanya no havíem vist mai això, ho he dit al principi. Mai un lehendakari basc va aplaudir a ningú que ingressés a presó per ordre de l'Audiència Nacional acusat de terrorisme, mai. I vostè ho ha fet, senyor Torra. El senyor Torra ho ha fet, senyors del Partit Socialista."
Les interpel·lacions al Partit dels Socialistes han estat constants per retreure el seu paper fins ara i demanar-los el suport a la moció de censura.
"Amb aquesta moció de censura es pretén que tots els demòcrates diguem: 'Violència no, convivència sí'. No entenc, senyors de la bancada socialista, per què no poden posar-se al costat de la convivència i es posaran al costat dels que aplaudeixen la violència."
La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha intervingut en nom del president de la Generalitat, Quim Torra (ACN/Sílvia Jardí)
Acabada la intervenció de Carrizosa, que ha esgotat els trenta minuts de què disposava, ha intervingut, en nom del govern, la portaveu Meritxell Budó, que ha retret a Cs que està fent un "ús interessat i fraudulent" de la moció de censura.
"Això no és un bar. Això no és un plató de televisió. Això no és un pavelló per fer actes de campanya. Això és el Parlament de Catalunya."
"El grup impulsor de la moció de censura i la candidata que avui presenten està fent un ús interessat i fraudulent d'aquesta institució que és el Parlament de Catalunya i, de passada, si m'ho permeten, també dels recursos públics que han calgut dedicar a la celebració d'aquest ple extraordinari. Aquest mal ús de la moció de censura no ens sembla respectuós amb el Parlament ni tampoc amb els ciutadans i les ciutadanes que hi són representats."
Per aquest motiu, Budó ha dit que la seva intervenció seria volgudament breu. I, de fet, ha estat de només deu minuts, en comptes dels trenta de què disposava.
Lorena Roldán, al faristol de l'hemicicle, durant la presentació de la moció de censura a Quim Torra (ACN/Sílvia Jardí)
Poc abans de tres quarts d'onze ha començat la seva intervenció Lorena Roldán, per explicar el programa que proposa. Abans de fer-ho, però, ha acusat Torra, una vegada més, d'atiar i legitimar la violència i de donar suport als violents.
"Vostè no és capaç de posar la convivència per sobre de la seva ideologia. I els catalans no s'ho mereixen, això; no ens ho mereixem, això. Vostè és el protagonista d'una escalada de barbaritats que ens estan portant a l'abisme."
Roldán, a més, ha apel·lat a "l'esperit del 8 d'octubre", data de la manifestació per la unitat d'Espanya a Barcelona, per demanar que "els demòcrates ens tornem a unir".
"Avui som aquí perquè, d'aquí uns anys, els catalans puguin mirar enrere i, entre tanta data negra en el calendari, puguin recordar el dia d'avui, el 7 d'octubre de 2019, i se sentin orgullosos de saber que hi va haver uns representants polítics que van estar en el costat correcte de la història."
"Avui ens toca remar junts. Els demano que avui siguem la imatge de la unió. Que siguem la imatge que estan esperant milions de catalans. Ens sobren els motius per fer-ho. Hem de passar pàgina, hem de derrotar la por. Amb aquesta moció de censura, avui podem posar la primera pedra per construir una nova Catalunya. Una Catalunya sense procés, una Catalunya lliure de nacionalisme."
"Diputats, pensint-ho bé: més enllà de les sigles i dels errors del passat, hi ha milions de catalans esperant que fem alguna cosa."
Roldán també ha acusat el govern d'"apropiar-se de les institucions públiques" i ha posat com a exemple la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
"Amb vostès al capdavant de la Generalitat els mitjans de comunicació públics no són neutrals. Els paguem tots els catalans, però resulta que estan al servei, únicament i exclusivament, del separatisme. Nosaltres garantirem la pluralitat i la independencia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que siguin uns mitjans basats en la pluralitat, en la neutralitat, en el respecte. Amb nosaltres, els dic que als catalans els tornaran a entrar ganes de sintonitzar TV3."
La candidata de Cs a la presidència de la Generalitat no ha començat a explicar el seu programa de govern fins transcorreguda la primera mitja hora de la seva intervenció. L'ha desgranat en deu eixos, durant una hora.
Lorena Roldán ha desglossat el seu programa de govern en deu eixos (EFE/Toni Albir)
El primer eix del programa, ha dit Roldán, és "acabar amb el procés".
"Aturarem el procés per recuperar la convivència i la dignitat de les institucions."
El segon eix és la "sanitat pública universal i de qualitat". Roldán s'ha compromès a acabar amb les llistes d'espera i a garantir la llibertat d'elecció de centre dels pacients. El tercer eix és l'educació. La candidata ha defensat una "educació que garanteixi la igualtat d'oportunitats".
Roldán també ha parlat de polítiques socials, i s'ha compromès a promoure un pacte que les prioritzi.
Un dels eixos del programa és "lluitar contra la inseguretat ciutadana". En aquest sentit ha acusat el govern de polititzar els Mossos d'Esquadra i ha defensat la necessitat de coordinar millor els diferents cossos policials i d'enviar a Catalunya, temporalment, efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per garantir la seguretat.
Lorena Roldán, felicitada pels seus companys després del discurs de presentació de la moció de censura (EFE/Quique García)
Roldán ha dedicat un bloc del seu programa a "millors infraestructures i un medi ambient més protegit", i un altre a "economia, turisme, mercat laboral i universitats".
En aquest sentit ha assegurat que donaran "prioritat" al transport públic i, alhora, "exigirem la finalització progressiva" de les autopistes de peatge.
Roldán ha dedicat el desè eix del seu programa a "regeneració, lluita contra la corrupció i qualitat democràtica".
"Lluitarem contra la corrupció i protegirem també aquells denunciants que s'atreveixin a denunciar la corrupció, i no com fan vostès, que els assetgen i els assenyalen. Acabarem amb la impunitat d'aquells que se salten les lleis."
Ha afegit que volen suprimir els aforaments del president de la Generalitat, dels membres del govern i dels diputats d'aquest Parlament. "Tots els ciutadans som iguals davant de la llei i hem de ser tractats sense cap privilegi", ha argumentat.
En aquest mateix capítol, també s'ha compromès a suprimir el CESICAT, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, l'anomenat "CNI català".
Roldán ha tancat la seva intervenció amb una última apel·lació a la unitat contra el "totalitarisme" del "separatisme".
"Avui podem aconseguir-ho si tots som responsables. Avui podem aconseguir-ho si alcem la veu guiats per l'esperit del 8 d'octubre."
"A Catalunya ja hem tingut massa dosis de pensament totalitari. Ja sabem de què és capaç el separatisme. Els demano que avui, demà, d'aquí un any, d'aquí deu anys ens mirem als ulls, no per recordar què malament que ho va fer Torra, sinó per recordar l'alçada democràtica que nosaltres vam ser capaços de demostrar."
La quarta moció al Parlament
Lorena Roldán va justificar la presentació d'aquesta moció de censura per "setmana negra de l'independentisme" viscuda arran de la detenció de nou persones el 23 de setembre en una operació ordenada pel jutge Manuel García Castellón de l'Audiència Nacional.
Inés Arrimadas també ha justificat aquest diumenge la moció, perquè "ara hi ha goma-2 en el debat polític". Junts per Catalunya ha qualificat aquesta mesura d'electoralista, tenint en compte que la moció no tirarà endavant perquè la formació taronja no té els suports necessaris.
Inés Arrimadas, diputada de Cs al Congrés, aquest diumenge en una atenció als mitjans (ACN/Mariona Puig)
Per la seva banda, la intenció del govern de la Generalitat és donar-li un perfil baix al debat. Per això el president Torra no ha intervingut i les intervencions per part del govern són a càrrec de la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó.
Fins ara, s'han presentat tres mocions de censura al Parlament. Una cinquena part de diputats o bé dos grups parlamentaris poden presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu. Aquestes són les sis claus de la quarta moció de censura al Parlament de Catalunya:
Els números: no prosperarà
Els mateixos impulsors de la moció de censura reconeixen que no té cap opció de tirar endavant, ja que és necessària la majoria absoluta (68 diputats), i Ciutadans només ha pogut garantir-se el suport del PPC, que suma 40 vots (36 + 4).
El president del PPC, Alejandro Fernández, ja va proposar el 16 de setembre impulsar una moció de censura contra Torra, però en aquell moment la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, va descartar la idea amb un tuit en què va al·legar que els números no sortien:
La injusta ley electoral hace imposible esa suma. Lo que sí podemos y debemos hacer es proteger la libertad y los derechos de los catalanes con una negociación como la que ha propuesto hoy @Albert_Rivera para aplicar juntos la Constitución. Ahí siempre sumaremos. https://t.co/M7tVaDqIbq
Lorena Roldán (@Lroldansu) September 16, 2019
Des que va anunciar la presentació de la "moció de la convivència", Cs no ha parat de pressionar el Partit dels Socialistes de Catalunya i el seu líder, Miquel Iceta, perquè hi donin suport, tot i que amb els vots del PSC tampoc se'n sortirien: tindrien 57 escons, 11 per sota de la majoria absoluta.
Com es fa el debat?
El debat comença amb la defensa de la moció de censura, en nom del grup parlamentari de Cs, per part de Carlos Carrizosa, que disposa d'un màxim de trenta minuts.
Acabada aquesta primera intervenció, el govern, si ho desitja, pot intervenir i disposa del mateix temps per fer-ho.
A continuació, i sense límit de temps, intervindrà Lorena Roldán per desgranar el programa polític que proposa. En acabar, se suspendrà la sessió fins a les tres de la tarda.
Serà llavors el torn del debat, a partir de les intervencions dels grups parlamentaris. Disposaran de trenta minuts cadascun, i de quinze minuts en el cas dels subgrups integrats en el grup mixt.
Tant la candidata alternativa com el president de la Generalitat o algú del seu govern poden tornar a intervenir, cosa que obriria nous torns de rèplica dels grups.
Un cop acabat el debat, es procedirà a la votació. Cada diputat respondrà des de l'escó amb el sentit del seu vot: "sí" o "no" a la moció de censura. La votació es farà en ordre alfabètic, a partir d'un primer diputat que és el que surt elegit amb l'extracció d'una bola per part del president del Parlament, Roger Torrent.
Afectats per la sentència del procés
Abans de fixar la data del ple, el president del Parlament, Roger Torrent, va sondejar el conjunt de grups parlamentaris per si estaven d'acord a avançar a divendres el debat - que hauria quedat així més distanciat de la sentència del procés-, però no hi haver unanimitat sobre això i va ser convocat finalment per dilluns, respectant els tempos marcats en el reglament de la cambra.
Tot i així, al Parlament no esperen que la sentència arribi abans de finals de setmana o principis de la que ve.
Els precedents: quatre mocions, la primera de Ciutadans
L'última moció de censura al Parlament va ser el març del 2005: el llavors líder del Partit Popular, Josep Piqué, la va presentar contra el president Pasqual Maragall arran de les insinuacions sobre el 3 per cent. La moció es va debatre, però els populars van decidir retirar-la a l'últim moment i no es va arribar a votar.
A Jordi Pujol n'hi van presentar dues, totes dues rebutjades. Una, l'octubre del 2001, presentada per Pasqual Maragall com a candidat socialista; aquesta sí que es va votar, però no va prosperar perquè el PP hi va votar en contra i Esquerra es va abstenir. Les crítiques es van centrar en el fet que Jordi Pujol no va intervenir en el debat.
L'altre intent d'apartar Pujol de la presidència el va fer el PSUC l'octubre del 1982, per part de Josep Benet.
Inés Arrimadas, de Ciutadans, també va anunciar el setembre del 2017 una moció de censura contra Carles Puigdemont després de la llei del referèndum, però en constatar que no tindria prou suport es va fer enrere.
Albert Rivera, l'1 d'octubre, al Parlament, abans de presidir una reunió amb el grup parlamentari de Cs (EFE/Quique García)
Les posicions de cada partit
El PP serà l'únic grup que votarà "sí" a Roldán. De fet, el líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, es reivindica com l'"ideòleg" de la moció de censura, doncs va ser ell qui va posar sobre la taula aquesta opció a mitjans de setembre. Per a Fernández, el debat i la votació haurien de servir per "recuperar l'esperit" dels plens del 6 i 7 de setembre del 2017, quan el PP, Ciutadans, PSC i part del grup dels comuns van fer front unitari
El PSC, però, no ho veu clar. "Torra és el problema, però Ciutadans no és la solució". Així resumeixen els socialistes els seus arguments per abstenir-se en la moció de censura al president. Encara que critiquen la gestió i les prioritats de l'executiu català, consideren que la situació a Catalunya no es pot canalitzar des de la política de "confrontació" de Ciutadans.
Per als comuns, substituir Torra per Roldán al capdavant de Generalitat seria com "enviar un piròman a apagar el foc", segons la metàfora utilitzada per la líder de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach. "El problema no és la moció de censura, és qui la presenta", ha advertit el candidat dels comuns per al 10N, Jaume Asens, que considera que la moció és un acte de campanya.
La CUP ha descartat sumar-se a la moció de censura que planteja Ciutadans en considerar-la una "maniobra electoralista que no té recorregut real".
La defensa de Torra
Torra ha anat elevant el to contra l'estil imprès per Ciutadans al Parlament, primer amb Inés Arrimadas i ara amb Lorena Roldán, a qui acusa d'alimentar l'estratègia de la "bronca" a Catalunya per esgarrapar vots a la resta de l'Estat.
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant el ple de la moció de censura (EFE/Quique García)
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha avançat alguns dels arguments que pot utilitzar el govern: "Els que viuen en la Catalunya irreal i no estan precisament per la convivència, i de fet van néixer per combatre i trencar la convivència a Catalunya, són els que ara volen plantejar una moció de censura per la convivència".