Els núvols de paraules que han construït el discurs dels candidats del #DebatTV3

El debat de TV3 de les eleccions del 14 de febrer ha estat fortament marcat per la gestió de la pandèmia i les seves conseqüències socials i econòmiques. Això explicaria que entre les paraules més utilitzades per la majoria de candidats durant les gairebé 3 hores de debat hi hagi, al marge de pandèmia, expressions com diners, ERTO o PIB.

Si ens fixem en els candidats que han estat més interpel·lats, es veu clarament com Illa, Borràs i, en tercer lloc, Aragonès han estat els més esmentats per la resta de participants. Curiosament representen els tres partits que lideren les enquestes. Això sí, també l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha estat present en algunes de les intervencions dels participants del debat.

Laura Borràs és, justament, la candidata que més ha reivindicat la figura i el llegat de Quim Torra, mentre que les principals diferències respecte dels seus contrincants situen les paraules "president" i "recursos" com les que més ha utilitzat, en relació amb la resta.

En el cas de Pere Aragonès, d'ERC, les referències al candidat socialista, Salvador Illa, han sigut constants, alhora que ha dirigit bona part dels seus retrets a dues idees també vinculades: Madrid i Moncloa.

El líder del PSC, Salvador Illa, ha reivindicat força en el seu discurs la qüestió econòmica, si bé no ha pogut obviar el seu pas pel Ministeri de Sanitat. També destaca la quantitat d'ocasions que ha parlat de les vacunes i d'Europa.

Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, també ha tingut un discurs amb força presència econòmica i ha estat, amb diferència, la candidata que més cops ha parlat dels ERTO.

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha fet un discurs força variat i, si bé ha fet moltes referències als independentistes, també ha llançat molts missatges adreçats als autònoms.

De forma semblant, el candidat popular, Alejandro Fernández, ha barrejat molts temes i ha construït un discurs força variat, en el qual destaca, per diferència amb els altres líders, les referències a Espanya i a la resta d'autonomies.

Des de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater ha destacat per ser la candidata que més cops ha fet referència a les paraules "vida" i "persones".

Àngels Chacón, del PDeCAT, s'ha diferenciat dels altres candidats amb un discurs marcadament econòmic, amb moltes referències a les famílies, als joves i, en general, a l'economia. Per cert, que Chacón és, clarament, la que més referències ha fet a la candidata de Junts, Laura Borràs.

Per últim, Ignacio Garriga, de Vox, ha centrat el seu discurs parlant i molt del separatisme, també dels xiringuitos amb què ha acusat els independentistes de lucrar-se i de portar a la ruïna els catalans.

Nota metodològica: utilitzant el sistema de transcripció de la subtitulació en directe habitual a les emissions de Televisió de Catalunya, podem obtenir quines són les principals paraules que han centrat el debat i, alhora, atribuir-les als seus emissors, de manera que podem observar com construeix el discurs cada candidat, quins verbs utilitza més cops, a quines entitats, institucions o persones fa més referència i quins són els elements que, en el conjunt, l'han diferenciat dels seus contrincants.

Diferències notables amb el debat del 2017

El debat electoral de les eleccions al Parlament del 2017 es va celebrar en plena aplicació de l'article 155 i el clima era el posterior al referèndum de l'1 d'octubre, ja amb líders independentistes a la presó. La qüestió nacional va marcar el debat.

Aleshores hi van participar Jordi Turull (Junts per Catalunya), Marta Rovira (ERC), Miquel Iceta (PSC-Units), Xavier Domènech (En Comú Podem), Inés Arrimadas (Ciutadans), Xavier García Albiol (PP) i Carles Riera (CUP).

Si ens fixem en el buidat dels eixos del discurs, les referències a l'1-O, a la independència, al 155 o a la República van ser constants. Ara bé, no tothom s'hi va referir de la mateixa manera. El candidat de la CUP, Carles Riera, va fer més ús de la paraula "república" que no pas referències a Catalunya.

Iceta s'hi va referir i molt i, en segon terme, va focalitzar molt el seu discurs al voltant d'una possible negociació.

I encara destacava més la diferència entre candidats veient els verbs que més van utilitzar. Per exemple, l'aleshores candidat del PP, Xavier García Albiol, va destacar perquè expressava constantment la seva preocupació sobre la situació a què s'havia arribat en aquell moment.