Els objectius dels jihadistes detinguts eren grans comissaries dels Mossos d'Esquadra
Els detinguts pretenien atemptar contra comissaries de Barcelona, la seu central de la policia catalana a Sabadell i el sector del Parlament on treballen les forces de Seguretat, segons ha pogut saber TV3
Les proves obtingudes durant la investigació policial, de més d'un any, han permès determinar quins eren els objectius on la presumpta cèl·lula jihadista pretenia atemptar. Segons ha pogut saber TV3 de fonts pròximes a la investigació, serien algunes comissaries importants dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, la seu central de la policia catalana a Sabadell --el complex Egara-- i també el sector del Parlament on treballen les forces de seguretat. Així, doncs, els objectius serien majoritàriament policials, i no infraestructures privades.
El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, fa aquesta reflexió sobre els punts on pretenien atemptar els detinguts: "La policia, la nostra, i les policies en general són sempre un objectiu del moviment jihadista. Així va ser a París, fixi's, tant a la policia local com a la gendarmeria com a la policia nacional francesa, així ha estat a Oslo... A tot arreu sempre la policia malauradament és un objectiu. Això és així aquí i al nostre entorn".
A l'operació, la policia va trobar en alguns dels mòbils dels detinguts fotos d'aquests edificis públics i policials, i que podrien reforçar les proves que estan en mans de l'Audiència Nacional. Aquestes proves addicionals, segons ha sabut Catalunya Ràdio de fonts de la investigació, serien documents i converses gravades dels detinguts que els comprometrien greument. Ara s'hauran d'analitzar aquests mòbils i la resta de documents i material trobat en els registres.
Mentrestant els onze detinguts han viatjat fins a Madrid on hauran de declarar davant el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz.
El conseller d'Interior ha donat per desarticulada aquesta cèl·lula, que, segons la investigació, actuava de manera independent i molt activa, i que ja estaria en condicions de cometre atemptats. A més, suposadament captava joves, els radicalitzava i els enviava a combatre amb Estat Islàmic a l'Iraq i a Síria. Així ho hauria fet amb els tres joves, detinguts a Bulgària al desembre passat, quan s'hi estaven desplaçant. Espadaler ha volgut desvincular l'augment de presència policial d'aquesta Setmana Santa en alguns punts de la ciutat del risc d'atemptat terrorista.
El perfil dels jihadistes
Sobre el perfil dels presumptes jihadistes detinguts, els experts coincideixen a desvincular-lo de la religió i parlen de persones frustrades psicològicament i amb una ideologia totalitària. Cinc dels onze detinguts són ciutadans convertits a l'islam, quatre són espanyols, de famílies autòctones, i un altre és paraguaià.
El detingut a Valls es deia Jacob, però ara havia passat a dir-se Iacub. El seu amic, que va quedar en llibertat, es deia Iban, i, quan es va convertir, va adquirir el nom d'Adam. Són germans de religió. Al gimnàs van entrar en contacte amb musulmans que els van acostar a la fe. De fet, segons un amic, Jacob havia viatjat al Marroc feia cinc anys. Els companys de gimnàs, però, els desvinculen totalment de pensaments jihadistes i denuncien la relació entre islam i terrorisme. Des de fa un any, a les xarxes socials només hi publica aspectes relacionats amb la religió musulmana. Segons membres de la mesquita de Reus, Jacob feia uns mesos que assistia a aquest centre de culte. Tenia una actitud molt normal i no creuen que estigui vinculat a cap cèl·lula jihadista.
El detingut a Sabadell, el presumpte cervell d'aquesta cèl·lula jihadista, és andalús, té 45 anys i havia treballat de barber en aquesta perruqueria fins fa gairebé quatre anys. Fa dos anys que va trobar parella, una dona marroquina, i, des d'aleshores, en lloc de Toni es fa dir Ali. Alguns veïns diuen que ha deixat de saludar-los si no li parlen en àrab. A més a més també asseguren que la marca que té al front és de resar tantes vegades agenollat i amb el cap a terra, perquè asseguren que havia de resar molt més per compensar tot el temps en què encara no s'havia convertit a l'islam.