Els ocells acostumen a formar parelles estables, però també solen canviar de parella d'una estació de cria a l'altra

Els ocells també es "divorcien" per infidelitats i per separacions llargues

Una recerca científica que ha analitzat 232 espècies diferents identifica els motius pels quals les aus canvien de parella entre temporades de cria
Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Recerca científica

La majoria d'espècies d'ocells acostumen a formar parelles estables de mascle i femella al llarg de la vida, i per això sovint són representats com a símbol de la fidelitat i d'amor etern.

Però el cert és que això no és així sempre, sinó que hi ha molts casos en què canvien de parella d'un any per l'altre, cosa que els ornitòlegs qualifiquen de "divorci".

Ara una recerca científica ha descobert que en la majoria d'espècies aquests "divorcis" estan relacionats primordialment amb la promiscuïtat dels mascles i amb les migracions llargues:

"Els nostres resultats van mostrar que només la promiscuïtat masculina, però no la femenina, tenia una relació positiva amb la taxa de divorcis. A més, la distància migratòria es va correlacionar positivament amb la taxa de divorcis."


La metarecerca ha analitzat els "divorcis" en 232 espècies diferents

La recerca, publicada aquesta setmana a la revista britànica Proceedings of the Royal Society B, ha analitzat les investigacions fetes fins ara amb 232 espècies d'aus de 61 famílies diferents.

Els resultats d'aquesta metarecerca han mostrat que les taxes de separació són similars en les espècies que són als mateixos ordres o famílies d'aus, és a dir, que són evolutivament pròximes:

"Per exemple les orenetes, els martins, els oriols i les merles tenien taxes elevades de divorci i promiscuïtat masculina, mentre que els albatros, les oques i els cignes tenien taxes de divorci i promiscuïtat masculina baixes."

Una parella d'ocells fusters (Meg Beeler )

Diferències entre la promiscuïtat masculina i la femenina

Zitan Song, ornitòleg de la Universitat Sun Yat-Sen de la Xina i de l'Institut Max Planck de Conducta Animal d'Alemanya, i investigador principal d'aquesta recerca, afirma que les femelles rebutgen la promiscuïtat dels mascles:

"Quan un ocell mascle és promiscu, sovint es percep com una reducció del compromís, ja que la seva atenció i recursos es reparteixen entre diverses femelles. Això pot fer-lo menys atractiu com a parella i, per tant, més propens a 'divorciar-se'n' en la propera temporada de cria."

En canvi, la promiscuïtat femenina, que també n'hi ha, no provoca trencaments de parella i, segons Song, això passaria perquè els mascles volen mantenir-la per si els fills són seus, i per això reforçarien la implicació en la seva cura.

Les migracions llargues de vegades acaben amb les parelles trencades (Pexels)

Migrar i arribar tard o a un altre lloc

Pel que fa a les migracions, la recerca ha trobat una correlació entre les més llargues i les taxes de separació de les parelles, cosa que creuen que és deguda a dues possibles causes:

"Després de migrar, les parelles poden arribar a la seva destinació un abans que l'altre, cosa que dona lloc a una situació en què el que arriba primer s'aparella amb un altre animal."

"La migració també podria fer que les parelles aterrin en diferents llocs de cria, cosa que provocaria una separació accidental, un fenomen que s'intensifica com més lluny és la migració."

Aquesta recerca ha constatat que el 90% de les espècies analitzades són monògames durant la temporada de reproducció, i moltes ho són durant tota la vida.

Els albatros se separen més per la crisi climàtica

Una de les espècies que forma parelles més estables són els albatros, però la taxa de separacions ha augmentat les últimes dècades, i investigadors de la Universitat de Lisboa ho han atribuït a l'escalfament planetari.

Segons la recerca que han fet, publicada també a Proceedins of the Royal Society B el novembre del 2021, la taxa de separacions ha passat del 2,7% al 8% en relativament pocs anys.

La van fer fent el seguiment de més de 15.000 parelles d'albatros establertes a les illes Malvines o Flalkland, situades a l'oceà Atlàntic, a uns 500 quilòmetres de la Patagònia argentina.

Un albatros al canal de Beagle, a l'Argentina (Wikipedia / David)

Escassetat de peix i conflictivitat en la parella

Les conclusions de la recerca apunten que l'augment de les separacions està directament relacionat amb l'escassetat de peix disponible degut a l'escalfament de l'aigua de l'oceà.

Això obliga els albatros a anar més lluny per trobar menjar, cosa que augmenta la possibilitat que quan tornin l'altre ja s'hagi aparellat amb un altre exemplar.

Una segona hipòtesi apuntada pels investigadors portuguesos és que l'estrès que els comporta l'augment de les temperatures els provoca malestar i conflictes i això contribueix a la ruptura de les parelles.

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut