Els operadors de mòbil aposten pels serveis de música digital
Els fabricants i operadors de mòbils busquen vies de negoci en l'oferta de música i aquesta vocació els fa compartir amb les grans companyies del sector un interès per trobar alternatives al consum gratuït i l'anomenada "pirateria". Així ha quedat pal·lès aquesta tarda en la sessió que ha posat d'acord representants d'Universal i empreses molt recents com Spotify.
Gustav Södeström, vicepresident de la companyia sueca Spotify, ha exhibit amb satisfacció el seu negoci, que paga tots els drets als artistes i que basa els seus ingressos en els serveis de tipus "premium".
És justament aquest servei de pagament el que permet, a més d'esquivar els anuncis que els altres usuaris han d'escoltar prou sovint, les descàrregues per escoltar música "off line" i, també, l'adopció a l'aparell mòbil.
El gran avantatge de Spotify respecte de les ràdios, tal com ho ha expressat Södeström, és que cadascú escolta el que ell mateix ha decidit i no allò que altres persones han programat. De fet, s'ha atrevit a llançar una predicció: d'aquí a un any, entre els pioners, i d'aquí a tres anys, en el públic més ampli, no es concebrà escoltar música sense un "player" que estigui connectat. L'altre element distintiu és la facilitat que Spotify ofereix per compartir música ja que els usuaris no s'han d'enviar cançons sinó tan sols enllaços i aquestes adreces d'internet poden circular a través de les xarxes socials. "Amb un sol enllaç comparteixes centenars de cançons amb qui vulguis", ha sentenciat.
L'oferta de música és insuficient, de tota manera, mentre sigui possible accedir a les cançons de forma gratuïta. Per això, Rob Wells, d'Universal, no ha tingut cap dubte a començar la seva intervenció fent veure en una pantalla gegant la calavera i els húmers de la bandera pirata. Després d'ensenyar uns gràfics en què es feia evident que el consum de música a les botigues es troba en descens arreu del món, ha volgut assenyalar la contrapartida, els exemples d'allà on l'oferta de música digital comença a permetre una recuperació del consum "legal".
Corea, Suècia i Austràlia són casos que les companyies tenen en consideració. Wells ha estat molt rotund: cal una acció dels governs, que combatin amb decisió les descàrregues il·legals i s'ha de millorar l'oferta. Per això ha aplaudit iniciatives com Spotify, una empresa molt jove, a mans de joves emprenedors, que ja ha arribat a un acord amb la britànica Three.
Mentre Wells reclamava que els operadors es comprometessin i bloquegessin els accessos no legítims, els altres ponents insistien en la conveniència de posar al dia els serveis. La tesi és simple: si s'ofereix un accés legítim a música de qualitat i es pot convertir el mòbil en un instrument adequat per escoltar-la, els consumidors triaran el servei.
A l'ombra, sense esmentar-lo però amb al·lusions diverses, hi ha el cas d'iTunes, una plataforma que tots han volgut deixar clar que no és l'única. Si el primer dia s'anunciava un intent d'agrupar l'oferta d'aplicacions per competir amb el magatzem d'Apple, que està a punt d'arribar als deu milions d'aplicacions descarregades, avui s'insinuava, sense cap anunci d'unió, que les altres plataformes estan disposades a lluitar de valent per obtenir el seu tros de pastís.
Des del Monkey Service d'Orange fins al Vevo de Verizon (limitat per ara als Estats Units), els operadors malden per atraure usuaris i aconseguir-ne la fidelització a través de la música, perquè tard o d'hora la qualitat dels aparells permetrà fer-los servir com a ginys musicals d'alta qualitat. Mentrestant, totes les idees serveixen, com ha demostrat Tom Rebbeck, de Telefónica, quan exposava l'interès que els seus clients tenen en la possibilitat de comprar entrades en exclusiva, abans que es posin a la venda per a tothom. Amb ofertes d'aquest tipus, ha subratllat, els usuaris acudeixen als serveis de música digital.
Potser la pirateria té encara una llarga vida, però els operadors de telefonia reunits a Barcelona semblen convençuts, per fi, que si aposten per serveis útils trobaran un forat al mercat. Per la seva banda, Universal insisteix a demanar-los duresa i els proposa, a canvi, que disposin del seu ajut legal i, també, esclar, del seu principal actiu: els artistes.
És justament aquest servei de pagament el que permet, a més d'esquivar els anuncis que els altres usuaris han d'escoltar prou sovint, les descàrregues per escoltar música "off line" i, també, l'adopció a l'aparell mòbil.
El gran avantatge de Spotify respecte de les ràdios, tal com ho ha expressat Södeström, és que cadascú escolta el que ell mateix ha decidit i no allò que altres persones han programat. De fet, s'ha atrevit a llançar una predicció: d'aquí a un any, entre els pioners, i d'aquí a tres anys, en el públic més ampli, no es concebrà escoltar música sense un "player" que estigui connectat. L'altre element distintiu és la facilitat que Spotify ofereix per compartir música ja que els usuaris no s'han d'enviar cançons sinó tan sols enllaços i aquestes adreces d'internet poden circular a través de les xarxes socials. "Amb un sol enllaç comparteixes centenars de cançons amb qui vulguis", ha sentenciat.
L'oferta de música és insuficient, de tota manera, mentre sigui possible accedir a les cançons de forma gratuïta. Per això, Rob Wells, d'Universal, no ha tingut cap dubte a començar la seva intervenció fent veure en una pantalla gegant la calavera i els húmers de la bandera pirata. Després d'ensenyar uns gràfics en què es feia evident que el consum de música a les botigues es troba en descens arreu del món, ha volgut assenyalar la contrapartida, els exemples d'allà on l'oferta de música digital comença a permetre una recuperació del consum "legal".
Corea, Suècia i Austràlia són casos que les companyies tenen en consideració. Wells ha estat molt rotund: cal una acció dels governs, que combatin amb decisió les descàrregues il·legals i s'ha de millorar l'oferta. Per això ha aplaudit iniciatives com Spotify, una empresa molt jove, a mans de joves emprenedors, que ja ha arribat a un acord amb la britànica Three.
Mentre Wells reclamava que els operadors es comprometessin i bloquegessin els accessos no legítims, els altres ponents insistien en la conveniència de posar al dia els serveis. La tesi és simple: si s'ofereix un accés legítim a música de qualitat i es pot convertir el mòbil en un instrument adequat per escoltar-la, els consumidors triaran el servei.
A l'ombra, sense esmentar-lo però amb al·lusions diverses, hi ha el cas d'iTunes, una plataforma que tots han volgut deixar clar que no és l'única. Si el primer dia s'anunciava un intent d'agrupar l'oferta d'aplicacions per competir amb el magatzem d'Apple, que està a punt d'arribar als deu milions d'aplicacions descarregades, avui s'insinuava, sense cap anunci d'unió, que les altres plataformes estan disposades a lluitar de valent per obtenir el seu tros de pastís.
Des del Monkey Service d'Orange fins al Vevo de Verizon (limitat per ara als Estats Units), els operadors malden per atraure usuaris i aconseguir-ne la fidelització a través de la música, perquè tard o d'hora la qualitat dels aparells permetrà fer-los servir com a ginys musicals d'alta qualitat. Mentrestant, totes les idees serveixen, com ha demostrat Tom Rebbeck, de Telefónica, quan exposava l'interès que els seus clients tenen en la possibilitat de comprar entrades en exclusiva, abans que es posin a la venda per a tothom. Amb ofertes d'aquest tipus, ha subratllat, els usuaris acudeixen als serveis de música digital.
Potser la pirateria té encara una llarga vida, però els operadors de telefonia reunits a Barcelona semblen convençuts, per fi, que si aposten per serveis útils trobaran un forat al mercat. Per la seva banda, Universal insisteix a demanar-los duresa i els proposa, a canvi, que disposin del seu ajut legal i, també, esclar, del seu principal actiu: els artistes.
