Els pagesos del Baix Llobregat es queixen de "la pitjor plaga", la de robatoris de carxofes
Una plaga difícil de combatre: "Quan entren a robar, et prenen la collita de cinc setmanes"
Arriben el febrer i el març i les carxofes del Baix Llobregat esdevenen les reines dels mercats. Però aquesta temporada, com anys enrere, els pagesos de la zona no només han de lluitar contra les inclemències del temps, sinó també contra una plaga encara més implacable: els lladres. Aquesta setmana, en un sol camp situat a prop de la C-32, han desaparegut més de 1.000 quilos de carxofes en una nit.
Joan Amat, pagès de Sant Boi, amb la ràbia continguda d'aquell qui veu com la seva feina de mesos es desfà en mans d'altres durant una nit, lamenta:
"Vivim d'això. La nostra feina és donar de menjar i ens hem de guanyar la vida. Si a nosaltres ens prenen tot allò que cultivem, després de tot l'esforç, no podrem cultivar."

La carxofa del Baix Llobregat té una demanda alta, sobretot aquest any, quan el fred ha esquivat la zona i el producte ha sortit impecable. Així ho explica Xavi Oliva, secretari de la Cooperativa Agrícola del Prat:
"Som l'única zona del Llevant on no ha glaçat aquest hivern i la carxofa està impol·luta. En el mercat majorista, el preu hauria de rondar els tres euros."
Robatoris per encàrrec
Un producte de qualitat i un mercat favorable fan que els camps es converteixin en un objectiu llaminer per als delinqüents, que a més, són reincidents.
Els robatoris no són improvisats. Fins i tot s'enduen les carxofes més petites que encara no han arribat al pes òptim per ser consumides, fet que fa sospitar que es tracta de robatoris per encàrrec.
"Això deu ser un encàrrec, perquè està peladeta i tot. L'home que va fer això va tenir temps. I saps per què va tenir temps? Perquè aquí no hi ha vigilància", denuncia Joan Amat, sostenint una carxofa rescatada de les mans d'uns lladres que va sorprendre la nit anterior.

Per als pagesos, la pèrdua va més enllà del robatori immediat. La carxofa es cull cada setmana durant tota la temporada. Una sola planta pot tenir cinc pisos de carxofes, un pis per setmana. "Quan entren a robar, et prenen la collita de cinc setmanes", explica Xavi Oliva. A més, la manera com tallen les carxofes fa que la planta quedi malmesa i es converteixi en un focus de fongs.
Des de la Unió de Pagesos, alerten que la situació es repeteix cada any i que, aquesta vegada, la magnitud dels robatoris és preocupant. "Portem un mes en què cada dia rebem queixes de robatoris d'entre 20 i 50 quilos, però aquesta última setmana hem patit el més important: una tona. Estem parlant de 2.000 euros, i això per un pagès és molt difícil de suportar", explica Germán Domínguez, responsable de comunicació de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat.
Els agricultors se senten desemparats davant l'administració i la justícia. En Germán, que ja ha fet unes quantes nits de vigília, denuncia:
"Demanem més responsabilitat per part dels ajuntaments i de la policia. Ja tenim prou feina durant tot el dia com per també haver de venir a la nit a fer vigilància perquè no ens robin."
També reclamen sancions més dures per als lladres reincidents que, explica, tornen a robar l'endemà del judici.
Tanmateix, Xavi Oliva exposa un altre problema derivat dels robatoris:
"El problema quan roben és que, a més, roben malament. Roben arran de fulla, roben la carxofa petita. Roben el que colliràs aquesta setmana, la vinent i la de més enllà. Deixen la planta sense que pugui donar res més. Aleshores, t'han fet un robatori de 500 quilos i, en realitat, te n'han fet perdre 1.800".
Protecció de la natura, emparament per als lladres
Com si no fos prou, els pagesos es troben amb un obstacle legal: la llei no considera aquests robatoris com a tal. Com que les tanques dels camps no poden superar el metre i mig ni tenir un reixat petit per permetre el pas de la fauna, segons la normativa, les finques no es consideren "protegides" i el delicte queda rebaixat a furt. Així doncs, les tanques no només deixen passar els conills, sinó també els lladres.

"És una impotència brutal, la que sentim. Aquesta plaga és la pitjor de totes, i no tenim tractament per evitar-la", conclou Oliva, amb una indignació compartida per tots els pagesos del Baix Llobregat.
Mentre les carxofes restants continuen creixent, els pagesos es pregunten qui les collirà: ells o els lladres?
- ARXIVAT A:
- Agricultura