Els països nòrdics difonen consells en cas de guerra: "Hem d'estar preparats per al pitjor"

"Vivim temps incerts. S'estan lliurant conflictes armats al nostre racó del món."

Així comença el llibret que el govern suec ha enviat a totes les cases amb informació sobre què fer en cas de crisi o guerra. En plena escalada de tensió entre Rússia i Ucraïna, amb el llançament dels primers míssils nord-americans cap a territori rus per part de Kíiv i la modificació dels protocols nuclears russos en les últimes hores, els països nòrdics han intensificat les informacions oficials sobre com actuar davant escenaris de crisis meteorològiques o conflictes armats.
 

Suècia: un full informatiu amb consells a cada llar

El govern suec ha actualitzat el full informatiu "En cas de crisi o guerra" i aquesta setmana l'ha començat a distribuir casa per casa. El document, elaborat per l'Agència de Contingències Civils (MSB), esbossa una sèrie d'escenaris que poden afectar la ciutadania, des de ciberatacs fins a atemptats terroristes.

El llibret planteja la possibilitat d'atacs amb armes atòmiques, químiques o biològiques, davant dels quals els experts recomanen buscar refugi i tenir en compte que poden passar un parell de dies fins que baixin els nivells de radiació, de manera que cal tenir a mà material per sobreviure confinats.

Amb il·lustracions simples, el full dona informació sobre refugis antiatòmics, fonts d'informació fiables o quins aliments són més aptes per tenir al rebost.

La publicació es va editar per primera vegada el 1943, durant la Segona Guerra Mundial. Es va tornar a enviar l'any 1961, en plena Guerra Freda, i l'última distribució fins ara va ser el 2018.

Tanmateix, la versió actual és el doble de llarga que la de fa sis anys. Del document, se n'han editat 5,2 milions d'exemplars i està disponible en línia en anglès, àrab, farsi, finès, polonès, somali o ucraïnès.

El document no fa cap referència a Ucraïna o Rússia, però assenyala que les amenaces militars cap a Suècia han augmentat: "Ens hem de preparar per al pitjor: un atac armat a Suècia", apunta.  

Al llibret hi ha una frase que en aquesta edició apareix molt més destacada respecte a fa sis anys:

"Si Suècia és atacada, mai ens rendirem. Qualsevol insinuació del contrari és falsa."

La situació actual fa que calgui centrar-se més en la preparació per a un escenari de guerra, segons l'assessor del director general de l'Agència de Contingència Civil Sueca, Svante Werger:

"No és que pensem necessàriament que hi haurà guerra, però realment hem de tenir aquesta preparació i hem d'incloure la població en aquesta preparació."

Finlàndia: una web per anticipar-se a les crisis

A Finlàndia, el govern ha llançat una pàgina web amb l'objectiu que la ciutadania s'anticipi a tota mena d'escenaris.

El director general del Ministeri de l'Interior per a Serveis de Rescat, Kimmo Kohvakka, remarca en un comunicat la importància de preparar-se tenint en compte "l'actual situació global":

"Saber què fer en cas d'algun incident és una bona base de la resiliència com a societat. Ens prepara millor per ajudar els que tenim a prop."

Una enquesta que el ministeri va difondre el mes de setembre indicava que un 58% dels finlandesos tenia subministraments d'emergència a casa pel que pugui passar.

"Tothom ha d'estar preparat per al fet que la vida quotidiana pot canviar a causa d'algun esdeveniment extraordinari", assegura l'anunci de la campanya del govern danès:

Noruega: consells per sobreviure una setmana

Semblant al que ha començat a fer Suècia aquesta setmana, a finals d'octubre la ciutadania noruega va rebre a casa un document de Protecció Civil amb consells d'autopreparació amb l'objectiu que la població "estigui preparada per valer-se sols durant una setmana".

Entre els consells que s'hi inclouen hi ha el de tenir menjar per una setmana, uns 20 litres d'aigua potable per persona, pastilles de iode o bé diners en efectiu al domicili, com es mostra en aquest vídeo:

Del full informatiu, se n'han elaborat 2,2 milions de còpies en paper en les tres llengües del país (nynorsk, bokmål i sami) i, a més, està disponible en línia en 25 idiomes.

La primera versió del llibret es va enviar l'any 2018, però l'emergència climàtica i l'augment del risc de fenòmens meteorològics extrems ha fet que calgués actualitzar-la, segons ha dit l'encarregat de la campanya, Tore Kamfjord, a la BBC.
 

Dinamarca: recomanacions per a una crisi de tres dies

A l'estiu, l'Agència Danesa de Gestió d'Emergències va publicar al seu lloc web una sèrie de recomanacions per a crisis com ciberatacs, sabotatges, accidents o fenòmens climàtics extrems.

El document es va enviar per correu electrònic als ciutadans i es va distribuir a les biblioteques. L'objectiu és poder sobreviure durant tres dies, com remarca la web:

"Si, en cas de crisi, pots sortir-te'n pel teu compte durant tres dies, les autoritats poden centrar-se a estabilitzar la situació i ajudar allà on faci més falta."

Disponible en onze idiomes, el document aconsella emmagatzemar 3 litres d'aigua per persona i dia, tenir menjar a la nevera i al congelador, disposar d'un kit de primers auxilis i medicaments i guardar roba d'abric, mantes i estris d'higiene.

Un viratge des de la invasió d'Ucraïna

L'inici de la guerra a Ucraïna, del qual aquest dimarts fa mil dies, ha fet canviar la posició dels països nòrdics respecte a la seguretat i la defensa. No havien passat ni tres mesos del començament de la invasió, que Suècia i Finlàndia, els dos països escandinaus més propers a Rússia, van demanar l'ingrés a l'OTAN.

D'aquesta manera, Estocolm i Hèlsinki deixaven enrere la seva històrica neutralitat amb l'objectiu de tenir garanties que Moscou no intentarà envair-los. L'abril del 2023, Finlàndia es va convertir en nou membre de l'Aliança Atlàntica i, el març d'aquest 2024, hi entrava Suècia.

Dinamarca i Noruega formen part de l'OTAN des de la fundació, l'any 1949.

Refugis antinuclears mòbils a Rússia

D'altra banda, Rússia ha començat la producció de refugis antiaeris mòbils resistents a la radiació davant de possibles desastres naturals o amenaces provocades per l'home, segons el Ministeri d'Emergències.

Els refugis, amb forma de contenidor, ofereixen protecció contra la radicació, la metralla o els incendis. Els materials amb què s'han construït han de fer possible desplegar-los fins i tot al permagel que hi ha al nord del país.

Una unitat d'aquests refugis té capacitat per a 54 persones, tot i que s'hi poden afegir mòduls addicionals, segons explica l'agència Reuters.