Els països rics, amb un 14% de població, acaparen el 53% de vacunes de la Covid

Fa tan sols uns dies una imatge al Regne Unit va ocupar tots els titulars. Era la dels primers pacients a rebre la vacuna de Pfizer/BioNTech dins d'una campanya de vacunació. Una notícia per a l'esperança. Les vacunes contra la Covid-19 aparentment més exitoses aviat arribaran. Però a tothom?

Des de l'inici de la cursa contra rellotge entre les farmacèutiques per aconseguir una vacuna una preocupació constant alarma l'OMS i els experts en salut: la seva distribució justa i equitativa. I el temor no és infundat.

Com s'ho faran, les nacions més pobres del planeta per tenir-hi accés? Quan? Podrien haver d'esperar fins al 2024. Els pitjors pronòstics, segons denuncien els experts, que donen un titular demolidor: 9 de cada 10 persones que viuen en països pobres no rebran la vacuna l'any que ve. Per què? Senzill. Els països rics n'estan acaparant grans dosis, massa dosis, en alguns casos, que fins i tot superen la població.

Els països rics es reserven el 53% de l'estoc

"Ningú s'hauria de quedar sense una vacuna que salva vides pel país on viu o la quantitat de diners que té a la butxaca", diu una de les responsables en salut d'Oxfam, Anna Marriot. Oxfam, Amnistia Internacional i Global Justice, entre d'altres, formen part de l'anomenada Aliança per la Vacunació.

Són els últims a fer el crit d'alerta per l'accés global a les vacunes. Els països rics, denuncien, que suposen un 14% de la població, han comprat el 53% de l'estoc de les vacunes més prometedores.

"Simplement no podem acceptar un món en què els pobres i marginats siguin trepitjats pels rics i poderosos en l'allau per les vacunes", recordava divendres passat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom. Però, de moment, les dades no són optimistes.

Ja s'han comprat 7.300 milions de dosis

Segons l'estudi que ha fet la universitat nord-americana de Duke, en global ja s'han comprat 7.300 milions de dosis de les vacunes, amb l'opció de sumar-ne 2.000 milions i mig més. Com dèiem, més de la meitat les han adquirit països amb renda alta.

De moment, el rànquing de compres el lidera la Unió Europea, que n'ha comprat 1.585 milions de dosis. La segueix els Estats Units, amb 1.010 milions. Val a dir que en aquest estudi, els autors no hi han inclòs ni la Xina ni Rússia, perquè, aparentment, són autosuficients. Cap dels dos països ha anunciat públicament l'adquisició de vacunes a tercers, sembla que volen dependre únicament de les que ells mateixos fabriquen.

Punt i a part és el cas del Canadà o el Regne Unit, amb 358 i 355 milions de dosis comprades, respectivament. N'han comprat més que suficients. En el cas del Canadà, com per poder vacunar la població cinc cops.

"Comprant la immensa majoria del subministrament de vacunes al món, els països rics estan incomplint les seves obligacions en matèria de drets humans", adverteix el responsable de Justícia Social i Econòmica d'Amnistia Internacional.

Els països més pobres en queden al marge

En conseqüència, una setantena de països de renda mitjana baixa podrien no tenir dosis ni tan sols per vacunar la població més vulnerable. Només per posar un exemple, cinc d'aquests països, Kènia, Birmània, Nigèria, el Pakistan i Ucraïna han confirmat més d'un milió i mig de casos.

Però la immensa majoria han quedat fora del mercadeig per la negociació de les vacunes perquè ni tan sols poden oferir un acord de fabricació a canvi, com sí que han fet, per exemple, el Brasil o l'Índia. I és per aquest acord que l'Índia, el segon país més poblat del món darrere de la Xina, seria en realitat, el que més dosis hauria adquirit, 1.600 milions. El Brasil, 196 milions.

L'Aliança per la Vacunació es basa en dades de la companyia d'anàlisi i informació científica Airfinity, que ha analitzat els acords globals amb les vuit principals vacunes candidates.

"Els països rics tenen prou dosis per gairebé vacunar la població tres cops, mentre que els països pobres no en tenen ni per subministrar-ne als treballadors de la salut i els col·lectius de risc", diu el doctor Mohga Kamal Yanni, de la l'Aliança per la Vacunació.

"L'actual sistema, on les corporacions farmacèutiques utilitzen els fons del govern per a la investigació, obtenen drets exclusius i mantenen la seva tecnologia en secret per augmentar els beneficis, podria costar moltes vides", afegeix.

El "nacionalisme" de les vacunes

Per això creuen que les farmacèutiques que estan treballant amb aquestes vacunes contra el coronavirus haurien de compartir obertament la seva tecnologia i la propietat intel·lectual i vehicular-ho a través de l'OMS. Això permetria que es poguessin fabricar milers de milions més de dosis a preus baixos per a les nacions més pobres.

"En aquests temps de pandèmia global sense precedents, la vida i la subsistència de la població haurien d'anar per davant dels beneficis de les farmacèutiques", recorden des de l'Aliança.

Només per posar un exemple, Oxford/AstraZeneca, Moderna i Pfizer/BioNtech, tres de les principals candidates, han rebut més de 5.000 milions de dòlars de fons públics per desenvolupar les seves vacunes. I això fa, diuen, que tinguin el deure i la responsabilitat d'actuar per l'interès global.

Un gest que podria contribuir a posar fi a la crisi mundial per la Covid-19, però que més aviat sembla una quimera.

La iniciativa Covax

També molts dirigents mundials van reiterar el missatge de solidaritat i preocupació per la distribució equitativa de les vacunes en l'última cimera del G-20, virtual, liderada per l'Aràbia Saudita. Però més enllà de les bones paraules, no s'hi va concretar res en ferm.

Això fa que les nacions més pobres depenguin, en bona part, de què es compleixin els compromisos acordats amb el Covax, una iniciativa de l'OMS per assegurar l'accés de les vacunes. En teoria, l'han firmat més de 150 països, rics i pobres.

L'objectiu és distribuir 2.000 milions de dosis a finals de l'any que ve. La UE, el Canadà o el Japó, per exemple, en formen part. Els Estats Units, no. L'administració Trump desconfia de l'OMS i no vol tenir-hi res a veure. El problema és que molts dels signataris també han fet acords propis amb els laboratoris, i això podria repercutir negativament en el seu compromís.

Sigui com sigui, el que aquesta cursa vertiginosa per la vacuna posa de manifest, un cop més, és que hi ha un món a dos nivells.