Els pares d'un noi amb un trastorn que li provoca brots violents reclamen ajut urgent

Què fer quan un fill teu amb discapacitat intel·lectual pateix, a més, un trastorn de conducta amb agressivitat i l'administració et diu que no hi ha places disponibles per ingressar-lo?

El Francesc i la Susanna són pares de quatre fills. El petit, en Joan, va arribar a casa amb tres mesos per una adopció d'infants amb necessitats especials. Ara ja té 21 anys. Té la síndrome de Down, és alegre, molt sociable, i un apassionat de la cuina. Havia aconseguit un grau d'autonomia força excepcional i viatjava sol cada dia de Centelles, a Osona, a Barcelona per seguir un curs de cuina.

Poc abans de la pandèmia, els pares li van detectar certa tendència violenta en moments molt esporàdics. Una conducta que s'ha anat agreujant i que l'obliga a estar tancat a casa amb els pares, que són els que més reben els brots violents.

Francesc Mateu, el pare, explica que en Joan sobtadament "es creua" perquè té "obsessions internes que no resol", i ho soluciona "violentament, molt violentament".

"De cop i volta, fa una explosió d'agressivitat molt important que fa mal a la gent que té al seu voltant."

Susanna Matesanz, la mare, diu que el seu fill repeteix que no vol fer-ho i demana ajuda: "Cureu-me!"

El mateix Joan s'adona després del que ha fet. I s'enfonsa al veure el mal que ha provocat. 

"Al meu pare, que me l'estimo i no li vull pegar. Ha estat culpa meva i jo no vull fer aquestes coses."

Els pares van creure primer que era un problema d'adolescència i frustració i que ho acabaria controlant. Però ara saben que és irreversible. Al gener, un equip de la sanitat pública de discapacitat i malaltia mental li va diagnosticar un trastorn de conducta obsessiu agressiu. I la Generalitat ha valorat el seu ingrés en un servei residencial.

En Francesc, però, denuncia que després de recomanar l'ingrés en un centre residencial, l'administració afegeix que no poden fer-ho. Les llistes d'espera, diu, són de 5 o 10 anys.

Els pares han explicat el cas en un fil de 17 piulades a Twitter per cridar l'atenció sobre la situació:

És el menor de 4 fills. Els tres grans són biològics. Ell va arribar a casa amb 3 mesos per una adopció d'infants amb necessitats especials. Un procés que recordem amb il·lusió i amb agraïment pel suport rebut en aquell moment tant de @fundacioires com de la #DGAIA.#SalutMental

— Francesc Mateu i Hosta (@frmat) October 19, 2021

Reclamen que "el govern es posi les piles" perquè els nois no poden estar en aquesta situació a casa: "Pot passar qualsevol cosa. Si ja sabem que tenim aquest problema, abordem-lo".

Un problema que creix

L'administració diu que casos d'alta complexitat com aquest són només uns 50 a tot Catalunya. I que la llista d'espera no és tan llarga, sinó de poc més d'un any de mitjana. Però reconeixen que cal encarar-ho més seriosament.

Magda Casamitjana, directora del Programa d'Abordatge Integral dels Casos de Salut Mental, assegura que tenen el problema estudiat, però reconeix que no es pensaven que "de cop i volta" n'hi hauria tants.

"És una feina que hem de fer ràpidament amb Afers Socials i Família, que és qui té la possibilitat de concertar places."

Els pares del Joan demanen una solució urgent, perquè expliquen que la tensió a casa és altíssima i perquè el fill també reclama poder ocupar-se. "Necessito un centre perquè vull tenir una feina. Jo vull ser cambrer, cap de sala. I em falten estudis, que diu el meu pare", explica en Joan.

El Francesc i la Susanna han decidit acabar amb la invisibilitat de la seva història per la dignitat del seu fill i dels molts altres "joans i joanes" que hi ha a Catalunya.