Els partits es reorganitzen en una tardor de congressos per definir lideratges i estratègia

Arrenca un nou curs polític després d'un cicle electoral amb 4 eleccions en poc més d'un any --les municipals del maig del 23, les generals avançades del juliol també de l'any passat, les eleccions al Parlament del 12 de maig i les europees del juny--, amb un nou govern a la Generalitat i sense eleccions a la vista almenys ara per ara.

Arriba, doncs, el moment de repensar, reorganitzar-se, actualitzar programes i fulls de ruta per als partits.

L'independentisme és una de les peces que més s'ha ressentit d'aquest darrer cicle electoral. A les últimes eleccions al Parlament, les forces independentistes van perdre la majoria després de 12 anys i el nou president de la Generalitat és Salvador Illa, del PSC.

Són els tres partits independentistes, Esquerra, Junts i la CUP, els que tenen marcades al calendari, aquesta tardor, les dates dels seus congressos.

Crisi de lideratge a ERC

Esquerra, que té el debat més obert per la pugna entre Junqueras i els anomenats Nova Esquerra Nacional, serà l'última formació a resoldre la crisi interna sobre el lideratge. De moment, el congrés està convocat a finals de novembre, tot i que el sector de Junqueras ja ha demanat que s'avanci la data.

Aclarida la presidència del partit i el nou organigrama, el següent pas serà abordar l'estratègia del partit.

Tot i els resultats electorals, els republicans tenen una posició clau tant a Madrid com a Catalunya, amb acords per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez el novembre de l'any passat --amb l'amnistia i el traspàs de Rodalies entre altres-- i per fer possible que Salvador Illa sigui president de la Generalitat aquest mes d'agost a canvi d'aconseguir un finançament singular per Catalunya, sortir del règim comú, recaptar i gestionar tots els impostos, pagar a l'Estat pels serveis que presti i aportar una quota de solidaritat.

Junts vol ser el referent de l'independentisme 

Mentre els republicans estan centrats en la pugna pel lideratge, a Junts, que farà un congrés extraordinari a finals d'octubre --dos anys abans del previst--, no hi ha dubte sobre el lideratge de Carles Puigdemont.

Puigdemont no té cap càrrec orgànic al partit des que va optar per presidir el Consell de la República, i la incògnita és veure quin serà el seu rol en concret i si recuperarà la presidència que ara ocupa Laura Borràs. 

En el marc de la guerra de poder amb els republicans, Junts vol que el congrés serveixi per rellançar el partit i convertir-se, diuen, en el pal de paller de l'independentisme, que sigui una formació forta i àmplia per donar un nou impuls a l'independentisme.

A Catalunya, són l'oposició al govern d'Illa. L'aritmètica parlamentària no els dona més joc i ja han dit que faran una oposició ferma contra el que han qualificat d'"el govern més espanyolista" de la Generalitat.

A Madrid tenen més joc. Pedro Sánchez depèn també dels seus vots i hauran d'avaluar el seu paper i concretar el grau de confrontació --aquest agost van votar amb populars perquè Sánchez i Montero compareguessin al Congrés sobre la llei amnistia i el finançament, però la votació no va prosperar-- i també el grau de pacte amb el PSOE, amb qui van firmar uns acords d'investidura amb l'amnistia i, entre altres, un mediador internacional per abordar la resolució del conflicte.

La refundació de la CUP 

L'altre partit independentista, la CUP, va començar l'octubre del 2023 el seu procés particular per refundar-se, el procés Garbí, un nom que fa referència al vent que ve de baix a l'esquerra, expliquen.

Van perdre la representació al Congrés dels Diputats, i al Parlament tenen grup propi perquè Esquerra els va cedir un diputat.

Aquest 21 de setembre tancarà el procés de refundació a l'assemblea general convocada per acabar de debatre i votar els documents de projecte polític, d'estratègia i també d'organització amb, per exemple, canvis en la rotació i els límits dels lideratges i càrrecs públics.

L'ANC actualitzarà el full de ruta

En l'àmbit de l'independentisme, també l'ANC ha anunciat que convocarà els pròxims mesos una assemblea general extraordinària per actualitzar el full de ruta.

Asseguren que és urgent actualitzar-lo pel context polític actual: pèrdua de la majoria electoral dels partits independentistes a les eleccions municipals, espanyoles, catalanes i europees, i per l'acord d'investidura de Salvador Illa entre socialistes i republicans.

Els Comuns també avancen l'assemblea

Els independentistes no són els únics que han patit amb el darrer cicle electoral; també ha afectat  l'espai dels Comuns, van perdre l'alcaldia de Barcelona i es van ressentir de la guerra entre Podem i l'aposta de Sumar de Yolanda Díaz.

Reconeixen que els darrers resultats electorals --catalanes i europees-- no han estat els esperats i que cal renovar el projecte i revisar aliances davant d'una extrema dreta que cada vegada té més força. Per això han decidit avançar l'assemblea nacional a mitjans de novembre, els dies 16 i 17.

Sánchez mou fitxa 

La davallada del vot als Comuns coincideix amb un rebrot del vot al PSC, que ja s'apuntava en el cicle anterior --va ser primera força al Parlament el 21, però sense poder fer govern-- i que ara sembla que s'ha consolidat si es miren els resultats de les últimes generals, municipals, eleccions al Parlament i europees.

Aquesta recuperació del poder del PSC a Catalunya dona aire a Pedro Sánchez, però també li pot complicar la legislatura arran del pacte per un "finançament singular" per a Catalunya amb Esquerra que ha provocat queixes internes dins del PSOE i una dura oposició per part dels populars.

I potser per això, per reorganitzar el partit, per reforçar el seu lideratge, Pedro Sánchez també ha mogut fitxa i ha decidit avançar un any el Congrés del PSOE. A l'espera que ho aprovi el Comitè Federa, el congrés es farà a Sevilla el cap de setmana del 29 i 30 de novembre i 1 de desembre. Precisament el mateix cap de setmana que Esquerra també celebrarà el seu congrés.

I escollir Sevilla no és casual, Sánchez vol recuperar posicions a la comunitat andalusa, l'històric graner de vots socialistes on ara governen els populars amb el suport de Vox.