Els partits independentistes, a revisió a la tardor

Per primer cop dels del 2015 l'independentisme ha perdut la majoria parlamentària. Ara, amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat i descartada la repetició electoral, les tres formacions independentistes amb representació a la cambra estan immerses en processos de renovació.

Qui portarà el timó de Junts?

Junts farà un congrés l'últim cap de setmana d'octubre, dos anys abans del que estava previst i just un mes abans que el d'Esquerra. Casual o no, volen aprofitar el moment per fer de Junts una formació forta i àmplia, que doni un nou impuls a l'independentisme i avaluar quin ha de ser el seu paper a Madrid.

Però també hauran de parlar sobre qui porta el timó del partit. I de Carles Puigdemont: ara mateix està tot obert. L'expresident va dir que no seria cap de l'oposició. Està per veure si renuncia a l'acta de diputat i si hi ha canvis en la cúpula de Junts, que ara presideix l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs.

Congrés d'ERC en plena crisi interna

Esquerra se centra en qui lidera la formació, que ha quedat dividida, després dels mals resultats de les últimes cites electorals. Per ara només hi ha una candidatura clara, la d'Oriol Junqueras. I és des d'aquest sector que ara demanen avançar el congrés, inicialment previst pel 30 de novembre.

Perquè Junts no els passi al davant? Potser sí. Però potser també per donar menys temps a noves possibles candidatures. El sector rovirista no ha fet cap aposta de lideratge més enllà de demanar un canvi de cares.

La CUP, cap a la seva refundació

La CUP culminarà la seva refundació al setembre. Amb resultats electorals decebedors i un paper pràcticament irrellevant a la política catalana, l'any passat van posar en marxa l'anomenat procés Garbí - el nom fa referència al vent que "ve de baix a l'esquerra, d'on prové la força de la nostra proposta política".

Un debat que pretenen que sigui a fons, que va arrencar l'octubre del 2023 sobre el projecte i l'estratègia. Però també han d'ordenar els seus conflictes interns i veure quin pes tenen espais de decisió com Poble Lliure o Guanyem Catalunya.