Els partits polítics van a la Conferència Internacional amb esperança i exigències a ETA
Els partits polítics han rebut amb esperança la conferència Internacional celebrada aquest dilluns a Sant Sebastià. Les formacions que hi participen esperen que la conferència signifiqui un impuls definitiu perquè ETA anunciï que deixa definitivament les armes. Entre els crítics amb la celebració d'aquesta trobada, el PP i UPyD l'han qualificat de propaganda de l'esquerra abertzale.
RedaccióActualitzat
Els partits bascos demanen la desaparició d'ETA
La Conferència Internacional de Sant Sebastià ha generat una gran expectació entre els partits i la societat del País Basc. Les dues formacions majoritàries, PNB i PSE-EE, creuen que la conferència pot ser un avenç cap al final de la violència, però també han insistit que ETA està derrotada i cal que desaparegui el més aviat possible. Els populars han vinculat la Conferència amb Batasuna i EA, una de les formacions de la coalició Bildu, creu que ara toca "moure fitxa" als governs espanyol i francès.
El president del PNB, Íñigo Urkullu, ha demanat a ETA que "comuniqui com més aviat millor la seva desaparició definitiva". Urkullu també ha demanat l'ajuda de les institucions europees "per passar aquesta pàgina negra", ja que ha dit que fan falta "ulls i orelles que verifiquin la veracitat d'un desarmament, mans i peus que aproximin distàncies, segellin compromisos i que rubriquin un futur de respecte, drets humans i convivència". El líder nacionalista ha afegit que ETA "no hauria d'haver existit mai" i ha demanat que la fi de la violència no sigui "un exercici de desmemòria".
La delegació del PSE, encapçalada pel seu president, Jesús Eguiguren, i l'alcalde d'Ermua, Carlos Totorika, ha arribat a la Casa de la Pau de Sant Sebastià amb el convenciment que "ETA està derrotada". Totorika ha defensat la presència dels socialistes bascos dient que la formació "sempre ha estat i serà" on es puguin defensar "les línies i accions per avançar el final del terrorisme". L'alcalde de la localitat biscaïna espera que "entre tots" els assistents a la conferència es "demani a ETA que deixi immediatament d'assassinar i ho faci sense contrapartides".
El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha assegurat que la Conferència és "un error profund" que "encareix el preu de la pau, enforteix les posicions de Batasuna i posa dificultats al final d'ETA". En una entrevista radiofònica, Basagoiti ha dit que qui ha organitzat l'esdeveniment "és Batasuna", ja que creu que l'organització pacifista Lokarri "sempre ha estat al servei de Batasuna".
El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, ha defensat que els partits bascos han d'"asseure's" en un escenari d'"absència total de violència" per tal d'assolir un acord per a "la resolució del conflicte". Urizar, una de les cares visibles de la coalició independentista Bildu, ha instat els governs espanyol i francès a "moure fitxa" i ha destacat els passos fets cap al final de la violència amb l'alto el foc d'ETA i l'acceptació del denominat Comitè de Verificació, així com l'adhesió dels presos a l'Acord de Gernika.
Aralar ha expressat el desig de construir una pau basada en "la llibertat, la justícia i en una memòria que sigui única i veritable". La representant de la formació independentista a la Conferència, Rebeka Ubera, ha assegurat que la conferència és "molt important" pel seu partit i l'ha qualificada de "fonamental i necessària".
Els absents
La Conferència compta amb l'absència del govern basc, l'executiu espanyol i el Partit Popular. El lehendakari, Patxi López, ha declarat des de Nova York que l'executiu basc "respecta molt" la conferència però que no reconeix "el paper mediador" dels seus organitzadors per aconseguir la fi de la violència.
El ministre de Justícia del govern espanyol, Francisco Caamaño, ha assenyalat que propostes com la Conferència Internacional "ajudaran" a la fi d'ETA, però ha advertit que el govern espanyol no cedirà "en l'aplicació de la llei".
Per part del PP, el seu vicesecretari de Comunicació, Esteban González Pons, ha criticat durament la trobada a Sant Sebastià i ha afegit que l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, "no tenen ni punyetera idea" del "tipus de conflicte que s'ha viscut al País Basc".
Altres figures destacades dels populars també han criticat la celebració de la Conferència. Per l'eurodiputat popular i exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja, la conferència és "una fase més d'un procés pactat entre ETA i el govern " espanyol i que compta amb "dos protagonistes": la banda terrorista i l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Mayor Oreja creu que aquest procés va començar amb la idea que l'esquerra abertzale "és una cosa i ETA una altra", i culminarà amb l'afirmació que s'ha "derrotat a ETA", com si l'"èxit" de Bildu en les eleccions no fos "part de l'èxit d'ETA".
En una línia semblant, l'expresident José María Aznar ha demanat que no es tracti amb "equidistància" les víctimes del terrorisme i els seus assassins, ja que fer-ho seria no només un "error polític" sinó un "desastre des del punt de vista moral". També Esperanza Aguirre ha criticat els que pretenen que "una banda terrorista s'assegui al mateix nivell que un estat democràtic de dret, com és Espanya" i ha qualificat d'"indignitat" que el PSE participi en la conferència de pau, ja que considera que això és "senzillament, una manera de dificultar que ETA deixi les armes".
Els partits catalans, esperançats
Amb l'única excepció del PP, els partits catalans han rebut positivament la celebració de la Conferència de Pau a Sant Sebastià i han desitjat que serveixi perquè ETA faci el pas d'abandonar les armes definitivament.
La candidata dels socialistes catalans i ministra de Defensa, Carme Chacón, ha demanat a l'organització terrorista que "aprofiti" la conferència per anunciar que deixa definitivament les armes: "Ahir era un bon dia per anunciar la fi de la violència, avui és un bon dia i demà també".
El candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha considerat que la celebració de la Conferència és "positiva" igual que "qualsevol plataforma de diàleg", però ha afegit que no n'hi haurà prou amb els debats, sinó que cal un gest d'ETA. "El diàleg, benvingut sigui, però el final no pot ser un altre que entregar les armes".
El candidat popular, Jorge Fernández Díaz, ha qualificat de "sarcasme" la Conferència de Pau. Per Fernández Díaz, una conferència de pau se celebra quan hi ha un enfrontament entre dos estats o dos exèrcits, la qual cosa no passa a Espanya. "Quan hi ha terroristes per un costat i víctimes per un altre, parlar de conferència de pau és un sarcasme".
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha avalat la Conferència de Pau i ha exigit que el PP no posi "traves" al final de la violència. "ERC expressa el seu suport a qualsevol procés de pau al món. Òbviament, també estem a favor d'aquest", ha proclamat Junqueras, que ha afegit que una part de l'estat espanyol, encarnada sobretot pel PP, "no té por de la violència, sinó del final de la violència" perquè temen que el poble basc pugui exercir el "dret a decidir".
El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha criticat el PP per haver "utilitzat el tema de la pau a Euskadi i els efectes que ha provocat en forma de víctimes com una arma fosca i poc neta al servei de la seva estratègia electoral". El candidat ecosocialista confia que la Conferència sigui "un pas més, si pot ser definitiu, en la consolidació del procés de pau".
La Conferència Internacional de Sant Sebastià ha generat una gran expectació entre els partits i la societat del País Basc. Les dues formacions majoritàries, PNB i PSE-EE, creuen que la conferència pot ser un avenç cap al final de la violència, però també han insistit que ETA està derrotada i cal que desaparegui el més aviat possible. Els populars han vinculat la Conferència amb Batasuna i EA, una de les formacions de la coalició Bildu, creu que ara toca "moure fitxa" als governs espanyol i francès.
El president del PNB, Íñigo Urkullu, ha demanat a ETA que "comuniqui com més aviat millor la seva desaparició definitiva". Urkullu també ha demanat l'ajuda de les institucions europees "per passar aquesta pàgina negra", ja que ha dit que fan falta "ulls i orelles que verifiquin la veracitat d'un desarmament, mans i peus que aproximin distàncies, segellin compromisos i que rubriquin un futur de respecte, drets humans i convivència". El líder nacionalista ha afegit que ETA "no hauria d'haver existit mai" i ha demanat que la fi de la violència no sigui "un exercici de desmemòria".
La delegació del PSE, encapçalada pel seu president, Jesús Eguiguren, i l'alcalde d'Ermua, Carlos Totorika, ha arribat a la Casa de la Pau de Sant Sebastià amb el convenciment que "ETA està derrotada". Totorika ha defensat la presència dels socialistes bascos dient que la formació "sempre ha estat i serà" on es puguin defensar "les línies i accions per avançar el final del terrorisme". L'alcalde de la localitat biscaïna espera que "entre tots" els assistents a la conferència es "demani a ETA que deixi immediatament d'assassinar i ho faci sense contrapartides".
El president del PP basc, Antonio Basagoiti, ha assegurat que la Conferència és "un error profund" que "encareix el preu de la pau, enforteix les posicions de Batasuna i posa dificultats al final d'ETA". En una entrevista radiofònica, Basagoiti ha dit que qui ha organitzat l'esdeveniment "és Batasuna", ja que creu que l'organització pacifista Lokarri "sempre ha estat al servei de Batasuna".
El secretari general d'Eusko Alkartasuna, Pello Urizar, ha defensat que els partits bascos han d'"asseure's" en un escenari d'"absència total de violència" per tal d'assolir un acord per a "la resolució del conflicte". Urizar, una de les cares visibles de la coalició independentista Bildu, ha instat els governs espanyol i francès a "moure fitxa" i ha destacat els passos fets cap al final de la violència amb l'alto el foc d'ETA i l'acceptació del denominat Comitè de Verificació, així com l'adhesió dels presos a l'Acord de Gernika.
Aralar ha expressat el desig de construir una pau basada en "la llibertat, la justícia i en una memòria que sigui única i veritable". La representant de la formació independentista a la Conferència, Rebeka Ubera, ha assegurat que la conferència és "molt important" pel seu partit i l'ha qualificada de "fonamental i necessària".
Els absents
La Conferència compta amb l'absència del govern basc, l'executiu espanyol i el Partit Popular. El lehendakari, Patxi López, ha declarat des de Nova York que l'executiu basc "respecta molt" la conferència però que no reconeix "el paper mediador" dels seus organitzadors per aconseguir la fi de la violència.
El ministre de Justícia del govern espanyol, Francisco Caamaño, ha assenyalat que propostes com la Conferència Internacional "ajudaran" a la fi d'ETA, però ha advertit que el govern espanyol no cedirà "en l'aplicació de la llei".
Per part del PP, el seu vicesecretari de Comunicació, Esteban González Pons, ha criticat durament la trobada a Sant Sebastià i ha afegit que l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, "no tenen ni punyetera idea" del "tipus de conflicte que s'ha viscut al País Basc".
Altres figures destacades dels populars també han criticat la celebració de la Conferència. Per l'eurodiputat popular i exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja, la conferència és "una fase més d'un procés pactat entre ETA i el govern " espanyol i que compta amb "dos protagonistes": la banda terrorista i l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Mayor Oreja creu que aquest procés va començar amb la idea que l'esquerra abertzale "és una cosa i ETA una altra", i culminarà amb l'afirmació que s'ha "derrotat a ETA", com si l'"èxit" de Bildu en les eleccions no fos "part de l'èxit d'ETA".
En una línia semblant, l'expresident José María Aznar ha demanat que no es tracti amb "equidistància" les víctimes del terrorisme i els seus assassins, ja que fer-ho seria no només un "error polític" sinó un "desastre des del punt de vista moral". També Esperanza Aguirre ha criticat els que pretenen que "una banda terrorista s'assegui al mateix nivell que un estat democràtic de dret, com és Espanya" i ha qualificat d'"indignitat" que el PSE participi en la conferència de pau, ja que considera que això és "senzillament, una manera de dificultar que ETA deixi les armes".
Els partits catalans, esperançats
Amb l'única excepció del PP, els partits catalans han rebut positivament la celebració de la Conferència de Pau a Sant Sebastià i han desitjat que serveixi perquè ETA faci el pas d'abandonar les armes definitivament.
La candidata dels socialistes catalans i ministra de Defensa, Carme Chacón, ha demanat a l'organització terrorista que "aprofiti" la conferència per anunciar que deixa definitivament les armes: "Ahir era un bon dia per anunciar la fi de la violència, avui és un bon dia i demà també".
El candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha considerat que la celebració de la Conferència és "positiva" igual que "qualsevol plataforma de diàleg", però ha afegit que no n'hi haurà prou amb els debats, sinó que cal un gest d'ETA. "El diàleg, benvingut sigui, però el final no pot ser un altre que entregar les armes".
El candidat popular, Jorge Fernández Díaz, ha qualificat de "sarcasme" la Conferència de Pau. Per Fernández Díaz, una conferència de pau se celebra quan hi ha un enfrontament entre dos estats o dos exèrcits, la qual cosa no passa a Espanya. "Quan hi ha terroristes per un costat i víctimes per un altre, parlar de conferència de pau és un sarcasme".
El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha avalat la Conferència de Pau i ha exigit que el PP no posi "traves" al final de la violència. "ERC expressa el seu suport a qualsevol procés de pau al món. Òbviament, també estem a favor d'aquest", ha proclamat Junqueras, que ha afegit que una part de l'estat espanyol, encarnada sobretot pel PP, "no té por de la violència, sinó del final de la violència" perquè temen que el poble basc pugui exercir el "dret a decidir".
El cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha criticat el PP per haver "utilitzat el tema de la pau a Euskadi i els efectes que ha provocat en forma de víctimes com una arma fosca i poc neta al servei de la seva estratègia electoral". El candidat ecosocialista confia que la Conferència sigui "un pas més, si pot ser definitiu, en la consolidació del procés de pau".
