Els patrons de contagi de la Covid en ciutats grans: el cas de València

L'expansió de la Covid-19 a València en els sis primers mesos de pandèmia va ser més elevada als barris amb ingressos mitjans superiors i allà on hi havia hospitals o centres que feien les proves, segons un estudi basat en dades de l'Hospital General Universitari d'aquesta ciutat.

Es tracta, fins on els autors saben, del primer estudi epidemiològic a escala d'una gran ciutat i hi proposen, a la vista dels resultats, una estratègia per disminuir l'expansió del coronavirus sense haver de fer un tancament total.

La recerca la signen 15 autors encapçalats per Carolina Romero, del Departament d'Anestèsia, Cura de Crítics i Unitat del Dolor de l'Hospital General Universitari, i s'ha publicat en obert a JAMA Network.

L'estudi inclou tots els pacients amb Covid que van estar aïllats a casa des del primer cas a València, detectat el 19 de febrer, fins al 31 d'agost. En total, van ser 2.646 persones, amb una edat mitjana de 45,3 anys i dels quals el 54% eren dones.

En total es van incloure a l'estudi 20 barris, alguns dels quals estan en municipis que no són València.

Els autors van establir les característiques dels patrons de contagi i les connexions entre aquests 20 barris.

Densitat de població i ingressos elevats

Els resultats indiquen, com es podia esperar, que en els barris més densos hi va haver més contagis. Però a l'article també es constata que és en els barris amb ingressos mitjans més elevats on hi va haver més casos.

La interpretació pot ser, segons els autors, que algunes de les zones amb menors ingressos també són les més aïllades degut a la manca de prou mitjans de transport i al fet que tenen menys activitat comercial i industrial. Per tant, els seus habitants tindrien menys mobilitat.

Però segons els investigadors, la mobilitat per si sola no explicaria l'expansió del SARS-CoV-2 i els patrons de propagació són més complexos. Així, observen que diferents parts de la ciutat mostraven transmissió molt heterogènia i que alguns barris semblaven virtualment aïllats, que la propagació a la zona era molt asimètrica i que alguns barris eren receptors nets de casos i altres, propagadors nets.

Finalment, la proximitat geogràfica no és el principal factor que ho explicava. Això darrer suggereix que la transmissió es basa més en mobilitat de llarg abast que no de proximitat.

Planificar mesures selectives

Un darrer resultat indica que els hospitals habilitats per fer tests esdevenen grans contribuents a la disseminació del virus. I això porta a un primer suggeriment: ressituar les estacions de cribratge per disminuir aquesta capacitat de contagi, tot i que reconeixen que es tracta d'una hipòtesi que caldria demostrar.

La doctora Romero explica al 324.cat que "la transmissió que s'ha vist és exclusiva d'un moment donat, és a dir, completament dependent de la població susceptible d'emmalaltir; com més persones susceptibles, més probabilitat d'infectar-se". I planteja altres possibles hipòtesis perquè hi hagi més casos a barris amb hospitals i estacions de tests: 

"Potser per les característiques pròpies d'aquesta ciutat la transmissió hagi estat així però sigui purament casualitat, o que no haguem tingut en compte alguna altra variable que pugui haver estat factor de confusió, etc.". 

En tot cas, l'article assenyala que un confinament selectiu i estratègic ajudaria a reduir més la propagació del SARS-CoV-2 que un tancament total.

Una altra observació és que els focus de contagi s'escampen per la ciutat amb un marge de cinc dies. Per això proposen que no caldria mantenir les mesures per controlar l'expansió del virus més de cinc dies després del primer cas.

Una de les limitacions de l'estudi, reconeixen els autors, és que les dades corresponen a un sol hospital. Tot i així, aporten informació que permetria planificar els tancaments selectius triant barris concrets per evitar l'expansió del coronavirus per València.

Tal com explica la doctora Romero al 324.cat, "aquest estudi és la primera fase del desenvolupament d'una teoria i la idea subjacent és que tots els esdeveniments estan relacionats entre sí". 

Assenyala que "les malalties infeccioses (i d'altres) es poden estudiar com una cadena de transmissió, però sovint, quan hi ha moltes dades, aquesta cadena de transmissió no és evident a l'ull humà i no és trivial". 

Per això, per intentar reconstruir la cadena, sempre amb un marge d'error, han estudiat xarxes funcionals, un tipus de xarxes complexes desenvolupades en un llenguatge de programació d'alt nivell anomenat Python. Així, la reconstrucció de la cadena pot permetre veure les seves zones febles: 

"Si ataques o bloqueges aquestes zones, talles la cadena de transmissió. Com només ho hem fet en un hospital i només durant cinc mesos, no podem dir que sigui l'estudi definitiu ni molt menys, sió que és el primer pas. Estudis futurs, amb més pacients, en més malalties, a més hospitals, poden ajudar a confirmar o a refutar aquesta hipòtesi"

"El que sí és cert", conclou, "és que es tracta de la primera vegada  que s'estudia la transmissió a nivell local d'una malaltia amb aquesta metodologia". Una metodologia que en el futur podria ser molt útil tant en una malaltia infecciosa com la Covid com amb altres malalties de molts altres tipus.