Els pediatres demanen mantenir l'escola oberta: "Hi ha més transmissió en el nucli familiar"

La Societat Catalana de Pediatria demana que "aplicant les mesures de seguretat oportunes, els alumnes puguin seguir el seu curs escolar de forma presencial͘".

Així ho assenyala en un comunicat fet públic aquest dijous on afirmen que així ho avalen "l'evidència actual i les publicacions científiques que hi ha fins al moment":

"Les dades que tenim del grup de treball COPEDI-CAT -grup de treball de pediatres d'atenció primària i hospitalària a Catalunya per la recerca sobre la Covid-19 en població pediàtrica- i les dades reportades pel Kids Corona,  amb relació a la prevalença de la infecció i transmissibilitat del SARS-CoV-2 en els infants, ens confirmen que la transmissió és molt més alta dins del nucli familiar que dins de les aules i que ells no són el motor que impulsa la pandèmia".

També cita el document del 23 de desembre del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties, que demanava "que els entorns educatius segueixin oberts i que la decisió de tancar les escoles per controlar la pandèmia sigui l'últim recurs, per l'impacte negatiu que té sobre la salut dels infants".

Sobre la variant detectada per primer cop al Regne Unit, diu que l'afirmació que afecta més els menors que no pas els adults es deu a una mala interpretació, perquè els escoles estaven obertes i la resta de la població, confinada.

Explica que "segons la informació que tenim dels hospitals catalans, les visites als serveis d'urgències pediàtriques i els ingressos són pràcticament els mateixos, i es mantenen estables des que les escoles estan obertes".

Finalment, recorda les greus conseqüències, per als infants, de no anar a l'escola, "sovint un lloc on es proporciona nutrició i supervisió emocional a les famílies més vulnerables".

Per tot això, acaba donant suport "a les mesures preses per les autoritats sanitàries quan es decideixi un tancament provisional i transitori en llocs i condicions particulars justificades segons les dades epidemiològiques, tal com ja es fa ara".

Experts demanaven retardar el retorn

Dimarts passat, una vintena de científics va emetre un comunicat per demanar amb caràcter d'urgència al Departament de Salut que retardés "el reinici de l'activitat educativa en les pròximes setmanes".

Els signants es basaven en el fet que la situació epidemiològica de la Covid-19 és "significativament pitjor" que quan al setembre va començar el curs escolar.

A la carta, comentaven diverses dades, com ara que els nens tenen més probabilitats de portar el virus a la llar que els majors de 17 anys; que els infants i joves de 2 a 16 anys tenen més probabilitats de ser el primer cas a la llar, que les edats de 12 a 16 anys tenen 7 vegades més probabilitats de contagiar-se, i que els infants i joves de 2 a 16 anys tenen més del doble de probabilitats de transmetre el virus.

Com que hi ha estudis que donen resultats divergents i no hi ha dades definitives sobre si les escoles "són o no un motor de contagi", els autors manifestaven això:

"Davant la manca d'evidència científica definitiva, el que procedeix és aplicar el principi de precaució de les Nacions Unides, segons el qual qui pren les decisions ha d'anticipar el dany que aquestes poden causar i hi ha d'haver proporcionalitat entre el risc i els costos i viabilitat de l'acció proposada".

El mateix dimarts a la nit, el Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC assenyalava en el seu compte de Twitter que la incidència relativa de Covid en els infants "ha estat menor en mesos plenament escolars". En canvi, hi ha indicis que durant les vacances la incidència relativa havia "augmentat lleugerament".

Dimarts mateix, Alemanya va anunciar que allargava les restriccions per la Covid i que mantindria escoles i comerços no essencials tancats fins al 31 de gener. El motiu era no haver aconseguit tenir menys de 50 infeccions per cada 100.000 habitants en una setmana.

El problema de les desigualtats

En un article d'opinió publicat aquest dijous a la revista científica Nature, Emily Oster, professora d'Economia a la Universitat Brown, afirmava que les dades "suggereixen que els brots a les escoles no són comuns, però poden passar".

Al mateix temps, destacava les desigualtats en el temps d'educació perdut, segons l'anàlisi de la consultoria McKinsey & Company, de Nova York: els estudiants blancs haurien perdut de 4 a 8 mesos en matemàtiques i els de color de 6 a 12 mesos.

Sobre els contagis, citava dades del Regne Unit, on durant l'obertura d'escoles al juny es van produir uns 70 casos de Covid entre 1,6 milions d'alumnes.

Les desigualtats davant el tancament d'escoles també eren l'objecte d'un article publicat a The Lancet Global Health al maig, per tant, durant la primera onada.

Els autors, Richard Armitage i Laura Nellums, de la Universitat de Nottingham, al Regne Unit, citaven el greu impacte que l'Ebola havia tingut en els països on s'havia escampat i on havia obligat a tancar escoles.

Si bé la situació en aquests països és molt diferent que als occidentals, els autors recorden que l'estratègia britànica de cara a una possible epidèmia de grip estableix que "els beneficis del tancament d'escoles en la reducció de l'augment de casos clínics han de ser sospesats amb els efectes secundaris adversos".

Per això demanaven que el possible tancament d'escoles, basat en proves epidemiològiques, "hauria d'evitar l'augment de desigualtats, proveint l'aprenentatge sense tecnologies digitals, alternatives a la cura dels infants i mesures de salut, inclosos programes nutricionals".