Crítiques a les rodes de premsa sense repreguntes pel coronavirus

La crisi del coronavirus ha fet que aquests dies siguin més freqüents que mai les rodes de premsa. Però, amb l'entrada en vigor de l'estat d'alarma, s'ha passat d'una imatge de sales plenes de periodistes a rodes de premsa sense professionals de la informació. Hi són i interpel·len els polítics, però ho fan virtualment, des de la distància.

El model de roda de premsa que han posat en marxa tant la Generalitat com el govern espanyol ha generat malestar entre la professió periodística. A Catalunya, l'executiu admet les primeres 15 preguntes i els periodistes es queixen que els consellers molts cops no responen i que no es pot repreguntar.

Tampoc es pot repreguntar a La Moncloa, on el secretari d'estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, tria les preguntes que després llegeix a Pedro Sánchez o als ministres. Els periodistes acusen el govern espanyol de falta de transparència i, en les últimes hores, més de 200 han signat un manifest per reclamar un canvi de format.

Els professionals consideren que les rodes de premsa tal com s'estan fent compliquen part de la feina periodística, que és menys "fluida" que en circumstàncies habituals, com apunta el president del Col·lectiu Ciutadella-Associació de Periodistes Parlamentaris de Catalunya, Rafa Garrido:

"No és una manera tan fluida i això fa que no tinguem tot l'accés directe que hauríem de tenir i que, per exemple, no puguem repreguntar. És més fàcil que el polític acabi fugint d'estudi o, fins i tot, que el gabinet de premsa acabi filtrant algunes preguntes que no interessa que fem al polític."

Els governs neguen cap tipus de censura

Preguntat sobre aquesta qüestió en la roda de premsa d'aquest dimecres, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha negat que hi hagi cap tipus de "censura concreta".

"Es fa tot perquè, quan jo comparec en directe, les preguntes siguin les que arriben en el moment i directament per al conjunt dels mitjans de comunicació."

Per la seva banda, el director general de Comunicació de la Generalitat, Jaume Clotet, admet que el fet de repreguntar és la principal dificultat del model de rodes de premsa que fa el govern:

"Nosaltres el que vam decidir fer és un sistema de roda de premsa a tres llocs diferents, a tres departaments diferents, amb tres consellers diferents per evitar el contagi. La dificultat que tenim és aquesta de la repregunta, això és cert. Però el fer-ho a tres llocs diferents ens fa molt difícil que es pugui repreguntar de manera telemàtica."

Un futur incert per a la comunicació política

Però els experts apunten que aquesta cibercomunicació forçada també ha posat en qüestió alguns missatges i intervencions tradicionals dels polítics. Segons el director general de Participació Ciutadana, Ismael Peña-López, la política a base de "fer titulars" ha quedat tocada:

"Aquesta buidor del que en el sector s'anomena 'canutasso'. S'ha evidenciat que es deien molt poques coses. Aquesta manera de fer política a base de fer titulars i monopolitzar els mitjans de comunicació a base de parlar molt i dir poques coses."

El coronavirus obre un futur incert per a la comunicació política. Experts i periodistes rebutgen que aquesta crisi s'utilitzi com a excusa per modificar el control als polítics.

El coordinador del Grup de Recerca en Comunicació Política, Mitjans i Democràcia de la UPF, Frederic Guerrero, reivindica el paper del periodisme a l'hora de vetllar perquè la classe política hagi de retre comptes:

"Una cosa que no havíem imaginat mai és que el president de la Generalitat hagués de fer els seus missatges gravant-se des de la Casa dels Canonges. Avui dia, i en el futur jo crec que encara molt més, el paper dels periodistes com a institució que vetlla per tal que els polítics retin comptes, és i serà absolutament fonamental."

Una de les lliçons més evidents, coincideixen uns i altres, és la necessitat de reforçar les competències digitals.

La gestió de la informació, tant al Palau de la Generalitat com a La Moncloa, és diferent de la que s'ha fet a dos països europeus que també s'han vist colpejats amb força pel coronavirus.

Combinació de presencial i virtual a Itàlia

A Itàlia, les rodes de premsa de Protecció Civil es fan cada dia a les sis de la tarda per fer un balanç de tot el que està passant en la crisi sanitària del coronavirus. Són amb presència sempre de periodistes, en un nombre reduït, normalment són una vintena i es manté entre ells una distància de seguretat.

Diàriament es fa també una petició per poder participar en aquestes rodes de premsa, per saber qui hi va i qui no hi va. Les preguntes no es filtren mai i hi ha llibertat absoluta a l'hora de formular-les.

A les rodes de premsa que fa el primer ministre, Giuseppe Conte, també els periodistes pregunten amb total llibertat online i és el primer ministre mateix que dona pas directament als periodistes.

Al Regne Unit, roda de premsa diària de Johnson

Al Regne Unit, en un país on són més habituals les filtracions que les rodes de premsa i on la relació del govern amb els mitjans és tensa, el primer ministre, Boris Johnson, va rebre força crítiques per no donar la cara durant l'inici de la crisi del coronavirus.

Així és que el primer ministre, en un intent de tallar-ho d'arrel, va institucionalitzar una roda de premsa diària a les cinc de la tarda. Des que es va aprovar el confinament, els periodistes fan preguntes des de casa seva o des de la redacció a través de videoconferència. Les exposen, doncs, ells mateixos i amb el to que hi vulguin donar. De qüestions, n'hi ha força i provenen dels professionals més coneguts del país, tot i que també n'hi van apareixent alguns altres.

Al Regne Unit, de fet, el debat aquests dies és entre com fan la feina els mateixos periodistes: hi ha qui critica que si un dels informadors aprofita per fer diverses preguntes de cop en la seva intervenció, això facilita que el compareixent del govern, responsable polític o científic, es pugui descuidar, entre cometes, de respondre alguna de les qüestions.