Els pets poden indicar bona salut intestinal, segons un estudi de la dieta mediterrània

La dieta mediterrània, rica en llegums, fruites i verdures, provoca més flatulències. I això pot ser positiu i bon signe de salut gastrointestinal.

És el que conclou un estudi fet per investigadors del Vall d'Hebron que es publica a la revista Nutrients. L'ha encapçalat Fernando Azpiroz, de la Unitat de Recerca del Sistema Digestiu de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (Ciberehd) i el Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi ha participat investigadors del CSIC d'Astúries i de Múrcia.

L'objectiu dels investigadors era determinar l'efecte de la dieta en la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que es troben en els budells. També analitzarien la funció digestiva i les sensacions provocades per la dieta.

En l'estudi van comparar els efectes de la dieta mediterrània, rica en fibra, amb la dieta occidental, amb menys vegetals i més greixos. La prova es va fer en 20 homes sense símptomes ni antecedents de problemes gastrointestinals. Tots eren homes per evitar que diferències entre sexes influïssin en els resultats.

Tots vint van mantenir cada dieta durant dues setmanes i entremig hi va haver dues setmanes més d'una dieta de rentat. I es van registrar el nombre de ventositats i el volum de gas expulsat després de cada àpat, les sensacions digestives i la composició de la microbiota i de les funcions metabòliques que desenvolupava.

Més gasos delaten més activitat des bacteris

Els resultats indicaven que la dieta mediterrània està associada amb més "evacuacions anals de gas" i més sensació de flatulència i de borborigmes, que són els sorolls produïts en els budells quan els seus moviments involuntaris barregen líquids i gasos.

Això pot semblar negatiu i molest, però els autors ressalten, al principi de l'article, la informació que proporciona:

"La quantitat de gasos intestinals que es produeixen poden avaluar l'activitat metabòlica intestinal de la microbiota com un paràmetre indirecte associat amb símptomes abdominals."

Per això, els autors també varen analitzar la quantitat i composició de la microbiota i les funcions metabòliques que duia a terme. El mètode va ser l'anàlisi fecal i de metabòlits presents en l'orina.

I els resultats indiquen que fer una o altra dieta no canvia les espècies presents en la microbiota, però sí la seva quantitat i, sobretot, les funcions metabòliques que duen a terme.

I conclouen que la dieta mediterrània, "rica en fruites, verdures i llegums, incrementa el volum de la biomassa del còlon en un 60%".

A més, I'abundància relativa de certs tipus de microorganismes indica que hi ha un augment en el còlon de les espècies que produeixen fermentació. I per això es generen més gasos.

El doctor Fernando Azpiroz ha explicat al 324.cat que la dieta mediterrània provoca més residus, que significa més aliment per a la microbiota, que així treballa més. I per això es produeixen més gasos:

"No és que la producció de més gas sigui bona en si, sinó que revela més activitat de la microbiota. En persones sanes, aquest augment de flatulències no molesta. Però hi ha persones amb més sensibilitat intestinal i a aquestes sí que els pot provocar sensacions negatives."

Per això, el següent pas en la recerca seria estudiar com aquesta dieta beneficiosa pot ser ben tolerada per les persones amb certs símptomes digestius:

"Una forma és prendre aliments prebiòtics, que promouen l'activitat de la microbiota. Al principi això fa produir més gasos, però en poc temps els bacteris aprenen a treballar d'una manera més efectiva sense produir tants gasos."

De prebiòtics n'hi ha molts i entre ells les carxofes o bé el cafè i el vi negre, que tenen polifenols.

En l'estudi, els autors van constatar que els canvis en el volum de la biomassa i el metabolisme de gasos estava associat amb sensacions digestives, en particular amb l'expansió i contracció abdominals, sense que això tingués impacte en el benestar digestiu ni en l'estat d'ànim.

Alguns dels participants es van mostrat menys influïts per la dieta i van tenir menys variacions en les funcions metabòliques de la microbiota. Aquestes persones tenien una microbiota més rica, però no es va poder determinar el paper de la dieta prèvia, estil de vida i activitat física en el desenvolupament d'aquest tipus de microbiota robusta.

Els autors reconeixen que la mostra de participants era petita i homogènia, però consideren que han demostrat la validesa del mètode i que podria ser aplicat a categories específiques de persones amb símptomes de trastorns gastrointestinals i observar si tenen una resposta diferent que les persones sanes.