Els pirocumulonimbus: xemeneies que precipiten els incendis

El maldecap dels GRAF, però també l'al·licient intel·lectual, són els pirocumulonimbus, uns núvols d'incendi que els posen a prova les neurones i expliquen el que s'anomena "incendis de sisena generació", que devasten grans superfícies forestals i inicien altres focus d'incendi; com els que encara cremen a Califòrnia o els de Grècia i Turquia.

Els incendis forestals generen els seus propis núvols, són els pirocúmuls. Anys enrere, "esporàdicament els incendis feien pirocúmuls, ara tots els incendis ens ho fan, per petits que siguin", explica el subinspector Jordi Castellví, dels GRAF, la primera unitat especialitzada que va tenir Bombers de la Generalitat. Segons la càrrega forestal que hi ha, la temperatura i altres circumstàncies, "la columna de fum del foc trenca la primera capa de l'atmosfera i genera un pirocúmul". L'atmosfera està dividida en diferents capes, explica.

Als pirocúmuls, no se'ls pot deixar passar per alt, se'ls ha de tenir en compte perquè marquen, en part, el comportament del foc i, per tant, els estudien per saber com han d'abordar l'incendi, quants bombers enviar-hi i on hauran d'actuar i quants mitjans aeris caldria destinar-hi.

De pirocúmuls a pirocumulonimbus

Els pirocúmuls poden mutar en pirocumulonimbus i, si això passa, tot es complica a un altre nivell. "És com tenir una xemeneia" enmig de l'incendi, i aquest "deixa de propagar-se segons les característiques del terreny" i el que li passa és que el comportament de la xemeneia precipita el foc des de dalt.

Aquest núvol d'incendi el que fa, explica Castellví, és que "genera vents en direcció invertida i obre l'incendi" i si hi ha marinada, "el núvol porta humitat, augmenta la velocitat i la propagació del foc". Quan genera els propis vents, la direcció de l'incendi canvia i també pot actuar a la desbandada i fa altres focs, i de cop es poden trobar amb flames de cinquanta metres d'alçada. I amb la gesticulació, amb la rapidesa i amb la concreció que ho explica Castellví, per poc que un entengui d'incendis, és fàcil fer-se una idea de les complicacions que això comporta.

Anticipar-se a l'incendi

L'estudi dels pirocúmuls i pirocumulonimbus els ha fet canviar la manera d'abordar els incendis. L'objectiu sempre és anticipar-se, preveure què farà. A efectes pràctics, per exemple, allunyen els equips d'intervenció a l'espera que el núvol faci la caiguda -que comenci a generar vent i a mostrar el comportament-. Això evita exposar bombers i GRAF sobre el terreny i permet prendre decisions que siguin més eficaces. Castellví reconeix que vint any enrere s'haurien quedat fent feina sota el núvol i no l'haurien sabut interpretar.

Part de l'experiència i el saber els prové dels incendis que hi ha a Catalunya, un territori "on tenim tots els tipus de vent" i, per tant, s'han anat trobant amb situacions diferents. "Som pioners a nivell mundial!"; diu el subinspector en un moment donat amb una satisfacció continguda i, fins i tot, dissimulada.

Per assolir-ho també els ha ajudat aquesta inquietud constant que els ha portat a altres llocs del món per aprendre i alhora oferir coneixement, com als incendis de Xile el 2017 o a Portugal, el mateix any. També han assessorat en els incendis de Califòrnia.

Els GRAF són assessors internacionals

Si el saber i l'experiència van més ràpid que el foc i abasten molt territori, els serà més fàcil dominar els incendis. Si la informació queda en un territori menut entre uns quants, no aporta un benefici generalitzat. És la filosofia de treball que se'n desprèn; l'interès general, pensar i actuar en global i no en local.

Els comandaments dels països en qüestió -els que estan enmig d'un incendi- estan sotmesos a la pressió política i social que es crea a l'entorn dels focs forestals. Els GRAF, en canvi, que actuen com a grup extern de suport, fan les anàlisis al marge d'interessos particulars i les recomanacions que els ofereixen són professionals. I això repercuteix en positiu a resoldre el problema.

Des de l'oficina

A Bellaterra, a la Sala Central de Bombers de la Generalitat, hi ha un equip de treball que cada dia sap quin tipus d'incendi hi pot haver a Catalunya. Al matí, els GRAF fan una anàlisi tenint en compte la temperatura o els vents que bufen o es preveu que han de bufar, però també atenent a altres paràmetres; com podrien ser els tipus de bosc, el temps que fa que no es cremen o que no plou.

Analitzen el risc d'incendi per estar preparats per si salta la guspira. "Si són incendis de vent, són ràpids. Has de tancar els flancs perquè es mantinguin estrets, que no s'obrin", explica el sotsinspector Jordi Castellví. Si són estrets, els seran més fàcils de manegar, si s'obre, van guanyant terreny. Si preveuen que hi pot haver un incendi dels anomenats convectius, l'activació de mitjans tant de bombers com d'hidroavions serà diferent perquè són incendis amb "un comportament extrem. Domina la vegetació i poden generar focs secundaris. Es comporten com un comecocos, es mouen com un comecocos", dibuixa en paraules Castellví, que és conscient que parla molt ràpid. I alhora aporta molta informació, molt contingut en cada frase.

Les urbanitzacions metropolitanes, un perill

Els preocupa tenir incendis a les urbanitzacions metropolitanes, que tenen una alta densitat de població, dispersa en xalets individuals envoltats de massa forestal.

Els dos Vallesos, el Baix Llobregat, el Penedès, el Garraf, el Maresme i el Baix Empordà estan a la llista de zones preocupants. El mirall on veure'n les conseqüències és aquests dies a Grècia.

Collserola també és un punt on no treure-hi la vista de sobre. "Excepte a les Terres de l'Ebre -els Ports serien una excepció- i al cap de Creus, els boscos no s'han adaptat al canvi climàtic". "A Prades, l'estrès hídric és molt bèstia, també podem tenir un gran incendi. Els ingredients, els tenim".

El tipus de bosc hi té molt a veure, "les kilocalories per metre quadrat" que hi ha en vegetació que està acostumada a humitat i que porta temps de sequera; això fa que l'estrès hídric sigui major i crea un ambient propici per un gran incendi forestal. "El Prepirineu no ens ha cremat -alerta Castellví-. Tens una continuïtat de massa forestal. És una zona on hi pot haver un gran incendi."

Per tant, posades aquestes cartes sobre la taula, sembla que Catalunya té pocs espais que reuneixin les condicions per lliurar-se d'un gran incendi forestal perquè resumeix "Prades, Collserola, Gavarres i Montseny ens preocupen, tenen molta energia emmagatzemada, hi pot haver incendis de sisena generació.

Grans incendis forestals i incendis de sisena generació

A un incendi se l'etiqueta de gran incendi forestal segons la vulnerabilitat de la població, l'impacte que genera, el risc de propagació... si és de sisena generació és que crema massissos connectats, que té molta velocitat de propagació, que ha generat pirocumulonimbus... Són pitjors els de sisena generació que els grans incendis forestals. A Catalunya, de sisena generació, no n'hi ha hagut cap. L'eficàcia que tinguin avui els bombers pot ser un problema pel futur, alerta el GRAF.

Sí. Així mateix. S'explica: "Com que apaguem ràpid els incendis, això fa que es mantingui la massa forestal", i com més massa forestal hi ha, més perill. L'ideal seria que es cremessin els matolls, la base, i es mantinguin els arbres, però, és clar, el foc no actua a mercè dels desitjos dels humans, sinó a mercè d'altres circumstàncies.

No hi ha un bomber per a cada ciutadà

Per això, Castellví reclama que no es dipositi tota la pressió amb els bombers, que la ciutadania s'ha d'implicar amb la prevenció, "la societat ha de fer els deures". I això vol dir, en part, tenir els boscos més nets i les parcel·les endreçades i no fer barbacoes al juliol o entretenir-se amb la motoserra a l'estiu. Afegeix que ells en un incendi ja posen gent estratègicament però que cal que es faci cas quan s'indiqui que la gent s'ha de confinar o que obeeixin quan es dóna l'ordre de desallotjament.

I això ens transporta a Portugal, als incendis del juny del 2017 i a la senyora de la gorra blava de llana d'Ouzenda, l'única que va resistir-se a ser desallotjada i va deixar que s'emportessin el seu marit invàlid, però ella va quedar-se a casa, que creia que així la protegia. I va salvar-se, però no perquè l'hagués pogut protegir amb poals d'aigua, sinó perquè el foc va girar cap a una altra zona. I a Marcelino Viri, de 89 anys i veí de Chimpeles, un poble d'uns vint habitants, que no havia vist ni un bomber en tots els dies d'incendi. La societat va ser molt crítica perquè els bombers no van arribar a moltes zones habitades.

Aquesta és una de les realitats en els incendis de sisena generació; no hi ha bombers per anar a socórrer cada veí. I els GRAF, això, ja ho avisen ara, com també deixen clar que la filera de bombers i vehicles a les carreteres de Turquia, aquella imatge que pot fer la sensació de proximitat i que són a tot arreu, no és eficaç, "no serveix per a res".