Els plans de pensions individuals desgravaran menys i s'afavoriran els d'empresa

A partir de l'1 de gener del 2021 entren en vigor canvis fiscals que afecten el règim de desgravacions dels plans de pensions. Es preveu que les mesures del govern espanyol afavoreixin els plans de pensions col·lectius, pactats per ara amb grans empreses i l'administració pública, a costa d'un empitjorament del règim tributari dels plans de pensions individuals.

Fins ara, es podien aportar 8.000 euros l'any a un pla de pensions i desgravar-ho a la declaració de la renda, en concret, de la base imposable de l'IRPF. La mesura suposava un gran estalvi per als contribuents d'ingressos alts, que podia arribar a superar els 3.600 euros anuals.

El 2021, el màxim de 8.000 euros que dona dret a desgravació en la declaració de la renda es redueix dràsticament a 2.000 euros. A canvi, el límit per aportar a un pla individual i un d'empresa, en conjunt, puja fins als 10.000 euros anuals. Això suposa que qui vulgui obtenir el benefici fiscal màxim l'any que ve hauria d'aportar 2.000 euros al pla privat i 8.000 al pla d'empresa.

Una forta reducció però amb efecte limitat

El Ministeri d'Economia calcula que només el 7% de les aportacions als plans individuals o col·lectius superen els 1.800 euros l'any. Per tant, tot i la dràstica reducció del límit de l'aportació al pla individual desgravable, de 8.000 a 2.000 euros, experts com Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers, asseguren que l'efecte de la mesura serà limitat:

"És cert que parlem d'aportacions relativament baixes que, per tant, en teoria no quedaran afectades per aquesta reducció de la desgravació."

Capgirar el sistema

Fins ara, l'actual sistema de tributació dels plans de pensions beneficiava més les rendes altes que les baixes, una tendència que es pretén corregir amb aquest canvi fiscal, entre altres mesures previstes en la reforma de les pensions. De fet, segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), el 37 per cent dels beneficiaris de les desgravacions de plans de pensiones pertany al 10 per cent dels contribuents amb més rendes.

Per a les persones que vulguin seguir estalviant per a la jubilació amb el seu pla de pensions però no tenen un pla d'empresa, l'opció a partir del 2021 és diversificar les inversions amb vista a la jubilació.

Les asseguradores, un sector disgustat amb el canvi, es veuran obligades a oferir plans de pensions més atractius. Mariano Cugueró, director territorial de Caser Seguros, adverteix que minvarà la inversió en les jubilacions i això afectarà "el futur" dels petits estalviadors:

"La valoració de tot el sector d'assegurances a Catalunya i Espanya és, sens dubte, negatiu: retreure condicions i incentius als plans de pensions fa que decreixi la inversió en el nostre futur."

La rebaixa del límit de les aportacions màximes als plans individuals és el primer pas per obligar a capgirar el sistema i aconseguir un domini dels plans col·lectius, al revés del que passa ara.

Actualment, els plans individuals tenen 7,4 milions de partícips i el volum d'estalvi arriba a 76.000 milions d'euros. En canvi, els plans de pensions col·lectius tenen 2 milions de partícips, que fins ara han estalviat 36.000 milions d'euros.

El cas d'Endesa, un exemple

Fa més de 20 anys que els treballadors de la companyia d'electricitat Endesa tenen un pla col·lectiu de pensions. Té entre 25.000 i 30.000 partícips i és un dels plans d'empresa privada més grans del país. Endesa hi fa una aportació cada mes i els treballadors poden dedicar-hi també una part del sou de forma voluntària.

Jesús López Pecho, secretari general de Comissions Obreres d'Endesa a la Zona Nord-est, assegura que també les noves generacions de treballadors hi estan interessats:

"És un dret que agrada molt. Fins i tot els nous ingressos, els companys i companyes més joves, tenen en compte aquest pla, els agrada i creuen que és important per a ells."

El govern espanyol treballa en la creació d'un gran pla de pensions públic, al qual es podran afegir autònoms i petites empreses. Es preveu que arribi a 10 milions de treballadors.