"Els Ports en flames"
Quan en un territori coincideixen els tres fatídics 30 -és a dir, més de 30º C de temperatura, menys de 30% d'humitat i vents de més de 30 quilòmetres per hora- el paisatge entra en un alt risc de cremar-se. Una tempesta elèctrica, un descuit o una idea perversa poden desencadenar la tragèdia en qualsevol moment amb la contundència d'una guspira en un barril de pólvora. És el que estem vivint aquests dies a bona part de Catalunya, l'Aragó i la Península sencera.
No és cap consol dir que el foc, sobretot el que comença per causes no humanes, és part de la natura i de la història de certs paisatges del bosc i el camp mediterrani, i especialment de la sabana africana i el "cerrado" brasiler. En aquests casos, el foc ha contribuït a donar al paisatge la particular diversitat que avui podem observar. (No passa el mateix en altres latituds: un incendi a la selva tropical sí que pot significar alguna cosa molt semblant al començament de la fi). Però el temps a escala humana no és el mateix que el temps a escala històrica, a escala biològica o a escala ecològica o geològica. Però això no és un consol i se'ns trenca el cor quan veiem cremar el paisatge de la nostra joventut i l'entorn que ens ha vist madurar com a persones.
Durant els meus estius a la Terra Alta he viscut molts incendis i amb freqüència hi he assistit "in situ" com a voluntari, però cap m'ha commogut tant com el que està arrasant aquests dies el Parc Natural dels Ports. Si el foc es controla aviat i la catàstrofe no passa de 500 hectàrees dins el parc (i una xifra similar fora del parc) no crec que la fabulosa riquesa de plantes i animals se'n vegi significativament afectada.
Com ha comentat un dels bombers especialitzats, el paisatge mediterrani tardarà més o menys a recuperar-se, però es recuperarà. No podem dir el mateix dels quatre bombers morts tot i que sí, esperem-ho, dels altres dos herois greument ferits. El seu treball és efectivament heroic però potser necessitem introduir un sistema similar al de les caixes negres que porten els avions. De les tragèdies, desgraciadament, hi ha molt més per aprendre que de la normalitat. Poques vegades cauen dos avions per la mateixa raó, i cada incident o accident evita tot un seguit d'episodis posteriors similars. Malgrat això, la mort d'aquests quatre bombers recorda massa el no gaire llunyà incendi de Guadalajara, on un grup de lluitadors contra el sinistre van quedar atrapats de sobte entre les flames.
Anticipar el que és imprevisible sona a contradicció, però és exactament la clau. No és una crítica a l'actuació dels bombers que, insisteixo, ha estat heroica i molt professional, sinó una invitació a una investigació més gran a favor de la tecnologia de la prevenció. És possible que els resultats d'aquestes investigacions siguin universals i que bona part d'aquesta tècnica sigui ja accessible procedent d'experiències d'altres indrets. Però no s'ha d'oblidar que la teoria és sempre universal, però la realitat sempre és local. La investigació aliena ajuda però no substitueix la investigació pròpia. La modernitat consisteix, justament, a apreciar aquesta diferència. Els incendis passen a l'estiu però els que millor s'apaguen, s'apaguen durant l'hivern anterior.
Jorge Wagensberg
Científic
Va presentar els Ports al programa "El paisatge favorit de Catalunya"
Durant els meus estius a la Terra Alta he viscut molts incendis i amb freqüència hi he assistit "in situ" com a voluntari, però cap m'ha commogut tant com el que està arrasant aquests dies el Parc Natural dels Ports. Si el foc es controla aviat i la catàstrofe no passa de 500 hectàrees dins el parc (i una xifra similar fora del parc) no crec que la fabulosa riquesa de plantes i animals se'n vegi significativament afectada.
Com ha comentat un dels bombers especialitzats, el paisatge mediterrani tardarà més o menys a recuperar-se, però es recuperarà. No podem dir el mateix dels quatre bombers morts tot i que sí, esperem-ho, dels altres dos herois greument ferits. El seu treball és efectivament heroic però potser necessitem introduir un sistema similar al de les caixes negres que porten els avions. De les tragèdies, desgraciadament, hi ha molt més per aprendre que de la normalitat. Poques vegades cauen dos avions per la mateixa raó, i cada incident o accident evita tot un seguit d'episodis posteriors similars. Malgrat això, la mort d'aquests quatre bombers recorda massa el no gaire llunyà incendi de Guadalajara, on un grup de lluitadors contra el sinistre van quedar atrapats de sobte entre les flames.
Anticipar el que és imprevisible sona a contradicció, però és exactament la clau. No és una crítica a l'actuació dels bombers que, insisteixo, ha estat heroica i molt professional, sinó una invitació a una investigació més gran a favor de la tecnologia de la prevenció. És possible que els resultats d'aquestes investigacions siguin universals i que bona part d'aquesta tècnica sigui ja accessible procedent d'experiències d'altres indrets. Però no s'ha d'oblidar que la teoria és sempre universal, però la realitat sempre és local. La investigació aliena ajuda però no substitueix la investigació pròpia. La modernitat consisteix, justament, a apreciar aquesta diferència. Els incendis passen a l'estiu però els que millor s'apaguen, s'apaguen durant l'hivern anterior.
Jorge Wagensberg
Científic
Va presentar els Ports al programa "El paisatge favorit de Catalunya"
