Els prejudicis socials deixen les persones trans en el 85% d'atur

Des de l'any 2009, el 31 de març se celebra el Dia per a la Visibilitat Trans. La iniciativa va néixer de la mà de l'activista transsexual dels Estats Units, Rachel Crandall, com a reacció pels pocs dies festius LGBTI. Fins aleshores l'única commemoració que es coneixia era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual, que recordava les persones transsexuals víctimes de crims d'odi.

Alguns municipis, com el de Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i Barcelona, s'han sumat a la iniciativa penjant la bandera del col·lectiu al balcó de l'Ajuntament.

L'Ajuntament s'adhereix al Manifest de l'Associació @baixpower en el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere que se celebra avui.
Des de divendres la bandera Trans* penja del balcó de l'Ajuntament.#visibilidadtrans #31trans #SantFeliu pic.twitter.com/Lk33hTLMhX

— Aj. Sant Feliu Llob (@ajsantfeliu) March 31, 2019

És encara una bandera molt desconeguda, com ho són també moltes de les dificultats amb què encara es troba el col·lectiu de persones transsexuals. En parlem amb tres activistes, Diego Marchante, Pol Galofre i Mar Llop.

A Catalunya, un dels reptes del moviment trans és lluitar contra la discriminació a la feina. I és que, segons dades d'UGT, la taxa d'atur entre les persones trans és del 85%, tot i que, des de l'any 2014, una llei hauria de garantir els seus drets laborals i la igualtat de tracte i d'oportunitats. Aquesta desigualtat laboral comença a les entrevistes de feina.

Diego Marchante, activista trans i professor universitari: "Com em presento? Amb el meu nom legal o amb el meu nom escollit? I sobretot, tens por de la reacció de l'empresari, com reaccionarà?"

Són situacions quotidianes que marquen el dia de les persones transsexuals, com ara anar les complicacions que es troben als gimnasos, o en tots aquells tràmits que requereixen documentació oficial, com ara matricular-se en un curs o justificar amb el DNI una compra amb targeta de crèdit. A aquesta lluita diària cal sumar-hi els conflictes interiors.

Pol Galofre, coordinador del projecte Cultura Trans: "Sembla que el relat fins ara del moviment trans és: he nascut en un cos equivocat, tinc un problema i me'l canviaré i llavors seré feliç. I aquest relat pot arribar a causar un odi molt fort cap al propi cos, perquè posem en el cos moltes coses que possiblement estan fora. Si no rebessis rebuig, insults o no et fessin fora de la feina potser no odiaries tan el teu cos."

A més, segons expliquen els activistes transsexuals, les dificultats amb què es troben són molt més importants en municipis petits, i, per això, molts acaben migrant a ciutats més grans com Barcelona.

Mar Llop, activista trans i fotògrafa: "No sabia com encaixar-ho. La gent emigra per fer trànsits perquè es troben amb dificultats en el seu poble, en la seva ciutat si és petita. Barcelona és un lloc fantàstic perquè hi ha una comunitat molt forta."

En només tres mesos, el nou centre LGTBI de Barcelona s'ha convertit en un important punt de trobada del col·lectiu trans, un espai on reben assessorament laboral, psicològic i de salut. Ho explica Andreu Agustín, director del Centre LGTBI de Barcelona:

"Donar la possibilitat d'acollida, d'un espai on es poden fer accions i visibilitzacions, i també amb aquesta intersecció entre el col·lectiu i la resta de la ciutadania."

I, tot plegat, amb un repte de futur compartit: posar fi als estigmes socials i aconseguir que nous referents del món trans, més reals i allunyats dels tòpics, calin en la societat.