Els premis del cinema independent també es rendeixen a "The Artist"
La producció francesa "The Artist" continua la carrera triomfal cap als Oscars, que s'entreguen dilluns a la matinada. La pel.lícula que ha ressuscitat el cinema mut ha acaparat els principals guardons de la gran gala del cinema independent nord-americà, els Spirit Awards, que es fa tradicionalment la vigília dels Oscars.
RedaccióActualitzat
Sota el lema de "no risk, no prize" (sense risc, no hi ha premi), els premis "Independent Spirit" també han sucumbit a l'encant silent i sobre el paper impossible de "The Artist", que sembla aplanar el camí als Oscars, que s'entreguen poques hores després d'arrasar en els César.
Michel Hazanavicius va arribar imparable al final de la cerimònia en què la seva pel.lícula va guanyar quatre premis -millor pel·lícula, director, actor, Jean Dujardin, i fotografia-, ja que el seu avió acabava d'aterrar després d'atendre les seves obligacions pàtries en la cerimònia dels César.
Amb Globus d'Or, BAFTA, premis de la crítica i millor interpretació a Cannes a la seva vitrina, la cinta francesa que homenatja sense paraules els inicis de la indústria nord-americana, deixava així de buit l'altra gran favorita, l'excepcional "Take Shelter", de Jeff Nichols, que també partia amb cinc nominacions.
Els "Independent Spirit" tornaven a deixar en dubte, precisament, el seu esperit independent respecte als Oscars, pels quals "The Artist" també és una de les favorites, si bé és cert que l'aposta francesa, tot i estar apadrinada per Harvey Weinstein, ha estat un èxit pràcticament miraculós d'un director que va trigar set anys a trobar finançament per al seu atrevit projecte.
Per si de cas, els gestos de complicitat amb el fet alternatiu o marginal i amb l'art per sobre de la indústria van ser un "leit motiv" de la gala: des del premi a la millor actriu a una musa de l'independent, Michelle Williams, per "La meva setmana amb Marilyn", a un escenari més centrat a Nova York que a Hollywood i a la presència de John Waters, irreverent i barroc en la seva precarietat de Baltimore.
"Vaig venir fa deu anys amb roba meva i amb el meu pentinat, però en aquest lloc no em sentia tan malament", ha dit l'actriu, que es mimetitza de manera espectacular amb Marilyn Monroe en el film.
Però avui hi havia altes dosis de glamur corrompent aquest caràcter minoritari dels premis. Amb les estrelles més relaxades, però estrelles al cap ia la fi. Amb models més curts i còmodes, però també dels millors dissenyadors. I amb patrocinadors com Piaget o Audi, la barreja resulta si més no curiosa.
En una cerimònia més breu que la dels Oscars, s'havia fet broma sobre les temàtiques poc esperançadores de les finalistes -càncer, esquizofrènia, suïcidis, depressió, crisi econòmica- però finalment es va premiar l'esperit optimista i burleta de "The Artist".
En segon pla quedaven, llavors, "Els descendents", d'Alexander Payne -millor guió i millor actriu secundària, per a Shailene Woodley- i "Margin Call", l'única cinta que s'ha atrevit a abordar la crisi econòmica, que s'ha endut els premis a millor elenc i millor director debutant, JC Chandor.
El primer a pujar a l'escenari, a més del mestre de cerimònies (un llengut Seth Rogen), va ser el venerable Christopher Plummer, que segueix arrasant a la pretemporada de l'Oscar amb la seva interpretació vitalment crepuscular a "Beginners (principiants)", premi que rep als 82 anys.
Rogen es va alegrar especialment amb el guardó al millor guió, ja que era per una cinta on ell actuava, "50/50" i els "Independent Spirit" tampoc van canviar massa el guió en premiar justament a la iraniana "Nader i Simin, una separació", el premi a la millor pel·lícula estrangera, com segurament passarà també demà.
El seu director, Asghar Farhadi, ha volgut destacar el caràcter informal dels premis. "Mai vaig pensar que rebria un premi en una carpa de platja", ha dit, en referència a la ubicació d'aquesta cerimònia, a la platja de Santa Mònica, on patinadors i ciclistes s'aturen a observar la seva catifa violeta.
El quadre d'honor el va completar el millor documental, que va ser "The interrupters", de Steve James.
Michel Hazanavicius va arribar imparable al final de la cerimònia en què la seva pel.lícula va guanyar quatre premis -millor pel·lícula, director, actor, Jean Dujardin, i fotografia-, ja que el seu avió acabava d'aterrar després d'atendre les seves obligacions pàtries en la cerimònia dels César.
Amb Globus d'Or, BAFTA, premis de la crítica i millor interpretació a Cannes a la seva vitrina, la cinta francesa que homenatja sense paraules els inicis de la indústria nord-americana, deixava així de buit l'altra gran favorita, l'excepcional "Take Shelter", de Jeff Nichols, que també partia amb cinc nominacions.
Els "Independent Spirit" tornaven a deixar en dubte, precisament, el seu esperit independent respecte als Oscars, pels quals "The Artist" també és una de les favorites, si bé és cert que l'aposta francesa, tot i estar apadrinada per Harvey Weinstein, ha estat un èxit pràcticament miraculós d'un director que va trigar set anys a trobar finançament per al seu atrevit projecte.
Per si de cas, els gestos de complicitat amb el fet alternatiu o marginal i amb l'art per sobre de la indústria van ser un "leit motiv" de la gala: des del premi a la millor actriu a una musa de l'independent, Michelle Williams, per "La meva setmana amb Marilyn", a un escenari més centrat a Nova York que a Hollywood i a la presència de John Waters, irreverent i barroc en la seva precarietat de Baltimore.
"Vaig venir fa deu anys amb roba meva i amb el meu pentinat, però en aquest lloc no em sentia tan malament", ha dit l'actriu, que es mimetitza de manera espectacular amb Marilyn Monroe en el film.
Però avui hi havia altes dosis de glamur corrompent aquest caràcter minoritari dels premis. Amb les estrelles més relaxades, però estrelles al cap ia la fi. Amb models més curts i còmodes, però també dels millors dissenyadors. I amb patrocinadors com Piaget o Audi, la barreja resulta si més no curiosa.
En una cerimònia més breu que la dels Oscars, s'havia fet broma sobre les temàtiques poc esperançadores de les finalistes -càncer, esquizofrènia, suïcidis, depressió, crisi econòmica- però finalment es va premiar l'esperit optimista i burleta de "The Artist".
En segon pla quedaven, llavors, "Els descendents", d'Alexander Payne -millor guió i millor actriu secundària, per a Shailene Woodley- i "Margin Call", l'única cinta que s'ha atrevit a abordar la crisi econòmica, que s'ha endut els premis a millor elenc i millor director debutant, JC Chandor.
El primer a pujar a l'escenari, a més del mestre de cerimònies (un llengut Seth Rogen), va ser el venerable Christopher Plummer, que segueix arrasant a la pretemporada de l'Oscar amb la seva interpretació vitalment crepuscular a "Beginners (principiants)", premi que rep als 82 anys.
Rogen es va alegrar especialment amb el guardó al millor guió, ja que era per una cinta on ell actuava, "50/50" i els "Independent Spirit" tampoc van canviar massa el guió en premiar justament a la iraniana "Nader i Simin, una separació", el premi a la millor pel·lícula estrangera, com segurament passarà també demà.
El seu director, Asghar Farhadi, ha volgut destacar el caràcter informal dels premis. "Mai vaig pensar que rebria un premi en una carpa de platja", ha dit, en referència a la ubicació d'aquesta cerimònia, a la platja de Santa Mònica, on patinadors i ciclistes s'aturen a observar la seva catifa violeta.
El quadre d'honor el va completar el millor documental, que va ser "The interrupters", de Steve James.
