Els presos electes demanen la llibertat provisional per fer de diputats i senadors
Els advocats de Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva han presentat un nou escrit al Tribunal Suprem
Jordi Pina i Andreu Van den Eynde han demanat formalment aquest dimecres al Tribunal Suprem la llibertat dels presos electes perquè puguin exercir com a diputats i senadors després d'haver estat elegits en les eleccions generals del 28A.
Jordi Sànchez i Oriol Junqueras hi van concórrer com a caps de llista al Congrés dels Diputats de Junts per Catalunya i d'Esquerra Republicana de Catalunya, respectivament. Jordi Turull va encapçalar la candidatura de JxCat per Lleida i Josep Rull, per Tarragona. Per la seva banda, Raül Romeva era candidat d'ERC al Senat.
Pina, advocat de Turull, Rull i Sànchez, ha explicat d'aquesta manera els dos escrits que han presentat:
"Aquest matí hem presentat dos escrits en nom dels presos que han estat elegits democràticament en el Congrés dels Diputats i el Senat, per posar en coneixement del tribunal que des d'ahir tenim les certificacions conforme són electes, una circumstància notòria, perquè el tribunal faci els tràmits que consideri oportuns que indica la llei d'Enjudiciament criminal."
"Alhora hem demanat novament la llibertat dels presos perquè puguin assumir els seus càrrecs amb plenes garanties. Tornem a demanar la llibertat perquè puguin acudir al Congrés dels Diputats el 21 d'aquest mes."
Els "tràmits que consideri oportuns que indica la Llei d'enjudiciament criminal", ha aclarit Pina, són comunicar aquesta situació dels electes presos a les Corts per a la tramitació del suplicatori corresponent.
És a dir: atès que ara són diputats i senador electes, correspon a les Corts autoritzar el Suprem a jutjar-los, mitjançant l'acceptació d'un suplicatori.
Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez (EFE)
Una oportunitat per al Suprem
En aquest mateix sentit, Van den Eynde, que ha comparegut davant dels mitjans juntament amb Pina, ha volgut remarcar que aquests escrits que han presentat donen una oportunitat única al Tribunal Suprem per posicionar-se sobre la defensa dels drets de representació política.
Uns drets, ha afegit, "que també ostenten les persones que els han votat".
"Volia ressaltar que, per primer cop, davant de la sala d'enjudiciament del Tribunal Suprem es planteja la possibilitat que estudiïn de forma directa de quina manera volen emparar o no els drets de representació política. La pertinença a les cambres espanyoles implica un estatus d'immunitat molt més elevat que el que pugui tenir un parlamentari a Catalunya. El Tribunal Suprem ara haurà de fer, per primer cop i després de tants dies de presó dels clients, aquest judici sobre quina importància dona als drets de representació política."
Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva (EFE)
"Seria absurd que el judici continués"
Els dos escrits presentats per Pina i Van den Eynde no demanen expressament la suspensió temporal del judici mentre les Corts resolen el suplicatori, però entenen que seria la conseqüència lògica de l'admissió del suplicatori per part del Congrés dels Diputats. Pina ho ha argumentat a partir del que diu la Llei d'enjudiciament criminal:
"Expressament no demanem la suspensió del judici. L'article 753 [de la Llei d'enjudiciament criminal] diu el que diu. Nosaltres no li hem de recordar al Tribunal què diu. Si, efectivament, el Tribunal Suprem fa el que diu l'article 752 i remet el suplicatori al Congrés dels Diputats, tots sabem que el suplicatori no es resol en un dia i, per tant, el 753 és molt clar respecte a això. És raonable que la llei prevegi això."
"La separació de poders és això. Qui té la potestat -per això existeix el suplicatori- de poder decidir si s'ha de seguir processant o no a uns diputats o senadors són les Corts i, per tant, seria absurd que el judici continués."
La Llei d'enjudiciament criminal estableix, en el capítol dels "procediments especials", la "manera de procedir quan fos processat un senador o diputat a Corts". Aquests són els articles a què s'han referit els advocats dels presos electes.
Article 752
Si un senador o diputat a Corts fos processat durant un interregne parlamentari, el jutge o tribunal que conegui la causa haurà de posar-ho immediatament en coneixement del respectiu cos legislador.
El mateix s'observarà quan hagi estat processat un senador o diputat a Corts electe abans de reunir-se aquestes.
Article 753
En tot cas, se suspendran pel secretari judicial els procediments des del dia en què es doni coneixement a les Corts, estiguin o no obertes, quedant les coses en l'estat en què estaven aleshores, fins que el cos legislador respectiu resolgui el que tingui per convenient.
La mateixa llei, en l'article 755 estableix que "l'autorització es demanarà en forma de suplicatori".
De moment, judici fins al 20 de maig
Abans de les eleccions, fonts del Suprem ja van avançar a TV3 que el tribunal permetria que els presos electes recollissin l'acta i votessin en els plens de les cambres.
Pina i Van den Eynde, aquest matí, durant la roda de premsa davant del Tribunal Suprem (EFE)
Tot i això, caldrà veure si l'alt tribunal, un cop formalitzades les actes, permet als presos exercir els seus drets.
De moment, el jutge Manuel Marchena només ha programat sessions fins al dia 20 de maig, vigília de la sessió de constitució del Congrés.
Els tres diputats electes de JxCat que són presos han anunciat que ja han rebut el document que els acredita com a diputats al Congrés.
Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (JxCat) ja tenen la credencial de la Junta Electoral que els designa diputats al Congrés. pic.twitter.com/h6vo5tipxX
— ᴊᴏʀᴅɪ ᴄᴏʀʙᴀʟᴀɴ (@jcorbalan) May 7, 2019
