Els pressupostos de la Generalitat, pendents del Hard Rock: quines són les claus

Des que va anunciar-se un gran centre d'oci i joc al voltant de Port Aventura, el setembre del 2012, ha passat més d'una dècada i el projecte inicial ha canviat de nom, d'impulsors i de plantejament, però una constant s'ha mantingut; la polarització política, social i territorial al voltant de la idea.

La tramitació ha passat per totes les fases, des de la reforma de la llei de CRT, l'any 2014, fins a l'atorgament de la llicència de joc, l'aprovació d'un primer pla urbanístic i la sentència que l'esmenava del Tribunal Superior de Justícia, l'any 2020. Llavors, en plena pandèmia i els interrogants sobre el futur del sector turístic, semblava que el projecte trontollava.

Però l'inversor que en va assumir el protagonisme total un cop van marxar els primers promotors de la idea, Hard Rock International (HRI), no ha donat cap senyal de desistir. Tampoc aquests últims mesos, segons fonts al corrent del projecte.

Al llarg dels anys, s'ha anat reduint la superfície hotelera i també la de casinos, de les sis autoritzacions inicials s'ha passat a una. I amb els anys, també s'han quedat pel camí tres de les quatre empreses admeses en el projecte inicial.

El Govern fa "el mínim"

Ara, Hard Rock torna a ser d'actualitat per dos elements. D'entrada, el seu paper en l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, tant l'any passat com aquest. El PSC exigeix al Govern un compromís per dur endavant els tràmits, mentre que els Comuns demanen una renúncia explícita al projecte per donar llum verda als comptes.

I en paral·lel, el procediment legal per donar resposta a la sentència del 2020 hauria de resoldre's en les pròximes setmanes. El Govern, això sí, admet que només està fent "el mínim", com apunta Natàlia Mas Guix, consellera d'Economia:

"Jo apostaria més, ara que parlem de casinos, que no es farà. El Govern no farà més que allò que mínimament està requerit a fer. No més que això. I això no farà que el projecte sigui una realitat, perquè depèn de molts altres factors".

Pendents del pla urbanístic

La sentència del TSCJ va anul·lar parcialment l'anterior pla director del projecte Hard Rock per qüestions de seguretat: considerava que les zones verdes i de lleure eren massa a prop del polígon químic sud de Tarragona.

El pla director es va modificar i ara la pilota està als despatxos de la Generalitat. El Departament d'Empresa ja va presentar un informe on condiciona el projecte al fet que l'empresa química Ercros, que té una planta a prop dels terrenys, faci unes inversions en millores de seguretat, que l'empresa ja les té previstes.

I, d'altra banda, l'informe mediambiental del Departament d'Acció Climàtica. Aquest és el que falta i que fa gairebé dos anys que s'espera, ja que es va haver de revisar perquè el pla director incomplia alguns criteris mediambientals.

"El que hem de fer ara és agilitzar els tràmits. Que es facin les coses ben fetes, però no podem estar dos anys per acabar un informe. Això és demencial", afirma Pere Granados, alcalde de Salou. "Si això no es duu a terme, li costarà diners a l'administració catalana", explica Pere Segura, alcalde de Vila-seca.
 

Un projecte que avança per inèrcia?

I aquest factor, el de les possibles indemnitzacions, limita el marge de maniobra de la Generalitat, segons fonts del Govern. Perquè segons la seva tesi, són dalt d'un tren que es mou per inèrcia, va sortir fa temps de l'estació i que no pot aturar-se si no decideix baixar-ne el principal passatger, en aquest cas Hard Rock.

Es tracta d'un procediment reglat, expliquen les mateixes fonts, que no pot alterar-se arbitràriament, perquè això podria interpretar-se com una prevaricació.

A més donaria lloc a demandes milionàries per part de l'empresa, tant pels perjudicis econòmics tangibles, immediats (els diners invertits fins ara en el projecte) fins a l'anomenat lucre cessant, els possibles guanys que mai arribarien a percebre. I exposaria a funcionaris públics a demandes per responsabilitat patrimonial. També és cert, però, que el contracte no preveu cap indemnització pactada.

L'oposició al projecte demana abandonar-lo

Són uns arguments que no compra la Plataforma Aturem Hard Rock, que aquest dimecres ha estat al Parlament. El seu portaveu, Eloi Redon, insisteix que el Govern podria retirar la llicència sense indemnització, perquè les bases del concurs fixaven que l'empresa havia d'acreditar la possessió dels terrenys, i aquest no és el cas.

"L'únic que s'ha de fer és tancar la carpeta, no es pot aprovar aquest pla urbanístic i cal deixar enrere el projecte d'una vegada per totes".

L'informe clau d'Acció Climàtica

Ara tot està pendent de l'informe mediambiental, que el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, creu que estarà enllestit en unes setmanes.

Des de Govern insisteixen que es tracta d'un informe tècnic, en el qual no s'hi pot intervenir amb directrius polítiques. L'informe pot exigir compensacions mediambientals en la línia del que demanava el TSJC, però les mateixes fonts apunten que tampoc pot comportar un canvi substancial en el pla urbanístic.

Un cop publicat, aquest pla podria ser impugnat pels col·lectius que s'hi oposen, i el TSJC hauria de decidir si imposa mesures cautelars.
 

El paper de La Caixa

Si finalment el projecte va endavant, s'edificarà en uns terrenys que són propietat de Critèria, el braç inversor de La Caixa. Són terrenys que es van expropiar en el seu moment per construir Port Aventura, i que van quedar fora del parc. El preu seria d'uns 120 milions d'euros, tot i que el preu final podria ser més alt perquè han passat uns anys des que es va fixar.

Ara bé, tècnicament, qui compraria els terrenys a Critèria seria la Generalitat, a través d'Incasol. I aquí rau una de les fonts de picabaralla política dels últims anys; el Govern insisteix que compraria els terrenys per revendre'ls directament –el mateix dia—a Hard Rock International, de manera que funcionaria com a simple intermediari i no arriscaria diners públics en l'operació.

Alguns grups polítics i col·lectius oposats al projecte desconfien del disseny d'aquesta compravenda, perquè podria implicar un risc per l'administració. Però totes les fonts consultades insisteixen que l'única manera que s'executi l'operació és d'aquesta manera, amb la Generalitat funcionant com a intermediària, comprant uns terrenys al matí i revenent-los pel mateix preu aquella mateixa tarda. Critèria i Hard Rock no establirien, d'aquesta manera, cap mena de contacte.