Els pressupostos del govern Illa no avancen, amb ERC en standby

Un dels principals compromisos del nou govern de Salvador Illa va ser tenir els pressupostos aprovats en temps i forma perquè l'1 de gener del 2025 entressin en vigor. Ja fa dies que el mateix president de Catalunya va reconèixer que no podria ser i posava els processos congressuals dels seus socis d'investidura, Esquerra i Comuns, com l'impediment per tirar-los endavant.

Superat sense novetats el congrés de Catalunya en Comú, la primera votació per a la presidència d'Esquerra Republicana no ha donat un resultat definitiu i això ha allargat encara més la incertesa sobre els pressupostos. Però des d'Esquerra, que reconeixen que el procés congressual pot haver interferit en les negociacions, diuen que aquest argument és una excusa del govern per no negociar. 

Què canviarà segons qui guanyi a Esquerra?   

Tant la candidatura d'Oriol Junqueras com la de Xavier Godàs defensen el mateix: que el govern, abans d'entrar a negociar pressupostos, "ha de complir l'acord d'investidura del president Illa". Per tant, lideri qui lideri ERC l'exigència és aquesta.    

La candidatura de Godàs, Nova Esquerra Nacional, s'ha avingut a la petició de Foc Nou --la candidatura que no ha passat a la votació final-- de fer una consulta interna sobre el pacte d'investidura abans de la tardor de l'any que ve.

Oriol Junqueras, al capdavant de Militància Decidim, s'ha desmarcat d'aquesta proposta i assegura que no cal esperar un any: "Ho veurem molt abans."

Junqueras adverteix al PSC que "si no compleix, no hi haurà cap més acord, ni cap acord de pressupostos".

"Que no ens enganyin i que no intentin enganyar la ciutadania. Cal el nou model de finançament", ha dit la portaveu republicana Marta Vilalta en declaracions a TV3. 

"La pilota de la tramitació dels pressupostos és a la teulada del govern, el que ha de passar és que hi hagi avenços tangibles en el compliment del nou finançament singular. El procés congressual no pot ser excusa per seguir avançant."

El més immediat que reclama Esquerra és un calendari de treball i una partida pressupostària perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui recaptar el gran impost de la renda a partir del 2026. S'ha de decidir també si personal de l'Agència Tributària Espanyola (ara té uns 4.000 treballadors a Catalunya) passa a formar part de la catalana (actualment, amb uns 850 treballadors). El president Illa va assegurar que la dimensió de l'ATC es multiplicaria per quatre aquests pròxims anys.

Està bloquejat l'acord amb els Comuns?

En una altra banda de la taula, els Comuns mantenen l'habitatge com la prioritat per tirar endavant els pressupostos. El govern Illa ja s'ha compromès a crear 50.000 habitatges en els pròxims anys.

Tot i les diverses reunions, els de Jéssica Albiach apunten a la falta de concreció d'un règim sancionador per evitar el frau en el lloguer de temporada i a la creació d'un cos d'inspectors que supervisin el compliment de la llei, la frenada en les negociacions. Ho diu el portaveu David Cid.

"Les negociacions estan bloquejades i no avancem en la concreció d'aquestes demandes que estan fent els Comuns."

El president Illa va dir que aquest règim sancionador hi seria, però s'ha de detallar. Els Comuns també reclamen un cos, com a mínim, d'un centenar d'inspectors, així com que la partida pressupostària sigui superior als 730 milions previstos als pressupostos del 2024 i augmentar la taxa turística per destinar bona part d'aquests diners a l'accés a l'habitatge.   

A les demandes dels Comuns, també hi ha l'aposta per la sanitat i l'escola públiques. Per exemple, a favor de les beques menjador i que les activitats extraescolars siguin gratuïtes.

On queda el Hard Rock?

Un dels punts més importants en el pacte d'investidura per a Esquerra i Comuns és erradicar les rebaixes fiscals dels beneficis del joc, especialment dels casinos i més concretament al complex lúdic Hard Rock de Tarragona.

Comuns i republicans han presentat iniciatives parlamentàries per separat i el govern voldria un sol text per negociar. En tot cas, està previst que passin el primer tràmit al Parlament aquesta pròxima setmana.

Serà l'11 i 12 de desembre, Comuns i ERC hi portaran proposicions de llei per rebaixar dràsticament els beneficis fiscals del Hard Rock. Passaria de tributar un 10% com estava previst (es calcula que el casino ingressaria més de 4,5 milions d'euros) a un 55%. 

El PSC veu bé la proposta dels Comuns i ha d'acabar d'estudiar la d'ERC, però els socialistes diuen que volen complir amb aquest acord d'investidura. L'objectiu: desincentivar el projecte i, alhora, si fossin els promotors els que es fessin enrere, evitar pagar una possible indemnització. Amb aquesta modificació fiscal no s'aturaria el Hard Rock, però perdria incentiu econòmic. 

El canvi fiscal podria aprovar-se abans que acabi aquest 2024, a l'últim ple del 17-19 de desembre, encara que es podria retardar l'aprovació fins al gener, si algun grup recorre a l'àrbitre que és el Consell de Garanties Estatutàries.
 

"No estem preocupats"

Precisament, els socialistes asseguren que no estan preocupats pel retard en la tramitació de la llei de pressupostos, que estarà enllestida el primer trimestre del 2025. Ho defensa el president del grup parlamentari socialista Ferran Pedret.

Nosaltres tenim uns acords d'investidura que complirem, tant els que vam subscriure amb Esquerra com els que vam subscriure amb els Comuns."

El PSC es mostra convençut que, sigui qui sigui qui presideixi Esquerra com la nova direcció dels Comuns, els dos socis d'investidura mantindran el pacte subscrit aquest estiu.

I Junts per Catalunya? 

Per la seva banda, Junts, el principal grup de l'oposició, creu que "no val la pena" obrir una negociació", perquè el govern del president Illa ja ha decidit que els seus socis seran ERC i Comuns, que "està atrapat" amb aquests dos grups i que els pressupostos "no serviran per acompanyar els reptes del país". Ho deia la portaveu parlamentària Mònica Sales el 15 de novembre, després de reunir-se amb la consellera d'Economia Alícia Romero.   

Tampoc es preveu una negociació amb cap altre grup parlamentari, tot i que el president Illa insisteix a reclamar un suport ampli als pressupostos a cada sessió de control.
 

El tió, per primera vegada al Parlament 

Si bé és cert que no hi haurà pressupostos per Nadal, el que sí que hi haurà és un tió. És la novetat. Arribarà aquesta pròxima setmana, del 9 de desembre, de la mà de la fundació AMPANS, que treballa per acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual, amb malalties mentals i en situació de vulnerabilitat. 

Amb Josep Rull com a president de la cambra, també s'instal·larà un naixement, gentilesa de la Federació Catalana de Pessebristes. Hi ha naixement al Parlament des del 2021, per decisió de la presidenta Laura Borràs. No n'hi va haver el 2022, amb Alba Vergés ostentant les funcions de presidenta i es va recuperar el 2023, amb Anna Erra.

El que hi continua havent és l'arbre de Nadal, de 4 metres, que ja llueix als peus de l'escala noble des d'aquesta setmana del 2 de desembre, gràcies a l'Associació Cultivadors d'Arbres de Nadal Associats de Catalunya, CANAC, a l'Ajuntament d'Espinelves i a la Fira de l'Avet d'aquest municipi.