Dia D+1: Carles III, oficialment proclamat rei del Regne Unit

El Consell d'Ascens s'ha reunit per fer la proclama, retransmesa per primer cop per televisió
Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Reina Elisabet II

Mentre el fèretre amb les despulles de la reina Elisabet II encara serà a Escòcia uns dies, aquest dissabte s'ha fet la proclamació oficial de Carles III a Londres. El protocol i la tradició s'uneixen en un procés complex que culminarà amb la coronació com a acte definitiu de successió, i per al qual no hi ha una data prevista. Alguns mitjans britànics apunten que poden passar mesos fins que es dugui a terme.


Dissabte, dia D+1: la proclamació

Tot i que l'acte de proclamació acostuma a tenir lloc 24 hores després de la mort del sobirà, aquesta vegada es fa una mica més tard perquè la mort de la reina dijous a última hora ha fet retardar els passos del protocol previst. Així, dissabte és el dia D+1, segons la denominació en clau del protocol London Bridge.

El palau de St. James, domicili oficial del fins ara príncep de Gal·les, és on s'ha reunit a les deu del matí, hora de Londres, el Consell d'Ascens, o Consell de Successió. I per primer cop ha estat retransmès per televisió.

Tot i estar format per unes set-centes persones --entre parlamentaris actuals i anteriors de la Cambra dels Comuns i dels Lords, alts funcionaris, comissionats de la Commonwealth, l'alcalde de Londres i el Consell Privat--, com va passar l'últim cop que es va reunir, el 1952, per proclamar Elisabet II, hi han assistit unes dues-centes persones. A primera fila, diversos exprimers ministres, com Tony Blair, Boris Johnson, David Cameron o Theresa May.

L'acte de proclamació ha aplegat diversos exprimers ministres (Reuters/Kirsty O'Connor)

Està presidit per la presidenta de la Cambra dels Comuns, Penny Mordaunt, nomenada recentment, per bé que l'acte que l'havia de confirmar en el càrrec dimecres es va ajornar per l'estat de salut de la reina.

Amb puntualitat britànica, el Consell s'ha reunit primer sense el rei, per anunciar la mort d'Elisabet II i llegir la proclama amb la qual es declara oficialment Carles III rei d'Anglaterra. Una solemne cerimònia on ja s'ha pogut sentir el primer "Déu salvi el rei!", entonat per primer cop des del 1952.

La proclama ha estat signada en primer lloc pel príncep Guillem i la reina consort, Camil·la, seguits d'altres personalitats, com la primera ministra, l'arquebisbe de Canterbury i el lord canceller. 

Carles III ha estat acompanyat pel príncep Guillem i la reina consort Camil·la (Reuters/Jonathan Brady)

Posteriorment, el rei ha assistit a una segona reunió del Consell. Carles III ha fet un petit discurs de jurament del càrrec, on ha dit que s'esforçarà per seguir "l'exemple inspirador" de la seva mare, i ha descrit el regnat d'Elisabet II com a "inigualable", tant per la seva durada com per la seva dedicació. També ha dedicat unes paraules a Camil·la, en què ha reconegut el "suport constant de la meva estimada dona". Després ha fet el jurament de preservar l'Església d'Escòcia, una tradició que data del segle XVIII.  

Tots dos juraments han estat signats pel monarca, i posteriorment pels membres del Consell Privat, actuant en qualitat de testimonis. El príncep Guillem, seguit de la reina consort Camil·la, ha tornat a ser el primer a signar.

Una de les ordres aprovades durant la proclamació ha estat la de declarar festiu nacional el dia del funeral de la reina, tot i que encara s'ha d'anunciar quin dia se celebrarà.


Els símbols: "Déu salvi el rei" i les banderes

A les 11 en punt, hora de Londres, s'ha llegit la proclamació al balcó del palau de Sant James, seguida del "Déu salvi el rei!". També ha sonat l'himne del regne Unit, que ara torna a incorporar aquesta lletra. Els guardes que formaven al pati del palau han entonat tres hurres pel nou monarca.

Han sonat fanfàrries i s'han llançat salves de salutació des de Hyde Park, la Torre de Londres, i també des d'Escòcia o Gal·les.

Les salves marquen la proclamació oficial (Reuters/Molly Darlington)

La proclamació que anuncia el nou rei s'ha tornat a llegir, una hora després, davant de la Royal Exchange, l'antic edifici de la Borsa de la City de Londres. La cerimònia ha estat presidida pel Lord alcalde de Londres, amb idèntic contingut a la del balcó de Sant James.

Demà al migdia es faran les lectures de la proclamació a Edimburg, Cardiff i Belfast.

Les banderes de la Unió onegen a mig pal

Les banderes de la Unió, que des de la mort de la reina onegen a mig pal en tot el país, s'apujaran durant 24 hores per tornar a mantenir-se a mig pal fins a l'endemà del funeral. La bandera reial, però, no s'abaixa mai a mig pal perquè representa el sobirà i és un símbol de la continuïtat de la monarquia. Aquesta és la bandera que oneja allà on viu el rei, a Buckingham o en un altre dels seus castells.

Després de rebre la moció de condol del Parlament, el rei Carles III començarà una gira de dol pel Regne Unit, coneguda amb el nom en clau d'operació Spring Tide, per presentar-se a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, i rebre les mocions de condol dels parlaments nacionals.

L'últim pas, la coronació

Aquest dissabte Buckingham ha confirmat que els funerals de la reina Elisabet II es faran el dilluns 19 de setembre a l'abadia de Westminster. Mentre es van perfilant els detalls, malgrat els dies de dol, ja s'han de posar en marxa uns altres preparatius: els de la coronació, el pas definitiu que culminarà la successió de Carles III.

La reina Elisabet va succeir el seu pare el febrer de 1952, però no va ser coronada fins al juny del 1953. Ara podria ser que l'espera no s'allargués tant per coronar Carles III, que al novembre fa 74 anys. És el monarca de més edat que accedirà al tron.

En aquest acte la tradició i els símbols tenen un gran pes. Els últims 900 anys la coronació s'ha celebrat a l'abadia de Westminster: Guillem el Conqueridor va ser el primer i Carles serà el 40è monarca que hi serà coronat.

Els príncep Carles ha estat l'hereu d'Elisabet II durant 60 anys; imatge de 2019 (Reuters/Toby Melville)

És un servei religiós anglicà que du a terme l'arquebisbe de Canterbury, que en el punt culminant de la cerimònia col·locarà la corona de sant Eduard al cap de Carles. Es tracta d'una corona d'or massís que data del 1661.

Aquesta és la peça central de les joies de la corona custodiades a la Torre de Londres, i només la porta el monarca en el moment de la coronació, sobretot perquè pesa 2,23 quilos.

Abans de la imposició de la corona es farà el ritual d'ungir el nou monarca amb olis de taronja, roses, canyella, almesc i ambre gris. El nou rei prestarà el jurament de la coronació davant del món i rebrà l'orbe i el ceptre com a símbols del seu nou paper.

A diferència de les noces reials, la coronació és una cerimònia estatal que paga el govern, que també decideix la llista de convidats.

L'escena final de cara al poble serà la de la tradicional de salutació des del balcó del palau de Buckingham.

Elisabet II amb els atributs reials; va ser coronada el 1953, un any després de la proclamació (Wikimedia Commons)
ARXIVAT A:
Monarquia Regne Unit Reina Elisabet II Carles III
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut