ANÀLISI

Els principis democràtics de Turquia, en joc

Actualitzat
Turquia és una societat cada cop més dividida. Dissabte a la nit, la policia va tornar a enfrontar-se amb els joves entorn de la plaça Taksim i el parc Gezi, que Erdogan va fer desallotjar el juny per donar un càstig exemplar als laics que s'havien atrevit a posar en dubte la seva autoritat. Aquest dilluns, les dues Turquies s'han tornat a trobar cara a cara en el judici més polèmic aquest segle. I Erdogan sembla que hagi tornat a guanyar.
 
Hi ha més de 250 condemnats. Però mai no sabrem la veritat. O, almenys, no pas ara. No sabrem si existia un complot secret per enderrocar el govern islamico-onservador elegit democràticament. O, com diu l'oposició laica, tot és un invent del govern per eliminar els seus enemics polítics i debilitar l'exèrcit, el garant del laïcisme al país.
 
Qui diu la veritat? El govern d'Erdogan, que cada dia mostra més signes d'autoritarisme? O els militars turcs, que entre el 1960 i el 1980 van protagonitzar tres cops d'estat militars? A Taksim, hi ha ciutadans que cada dia mantenen encesa la flama de la seva protesta democràtica, quedant-se drets i en silenci durant una estona.
 
El que està cada dia més en joc són els principis democràtics de l'estat turc, uns principis, que tot sigui dit, no sembla que siguin la principal preocupació ni dels uns ni dels altres.
Anar al contingut