Els professionals debaten com es digitalitza l'atenció a la salut
I si deixem de dir-ne eSalut (la "e" es refereix a "electrònica")? Així s'ha expressat el colombià Alex Jadad, que lidera des del Canadà el centre global per a la innovació en eHealth. Ho ha fet de bon matí en una sessió conduïda per l'exministre Bernat Soria i la seva intervenció ha servit per situar un dels punts centrals del debat que milers d'experts mantenen a Barcelona, on té lloc aquesta setmana la conferència eHealth.
Jadad ha volgut dir que potser ja és hora de deixar de posar lletres que matisen el terme "salut" ("e" per "electrònica", "m" per "mòbil", etc.) i d'aconseguir, en canvi, que els sistemes de salut adoptin, per defecte, tots els avantatges que forneixen les tecnologies de la informació i la comuncació (TIC).
Tothom ha entès que la seva proposta contenia un apunt crític. Mentre l'atenció sanitària que fa servir aquestes eines es distingeixi de l'altra, se n'admet la provisionalitat o el caràcter d'assaig, però Jadad està convençut que "anem 50 anys darrere de la tecnologia" i ha posat d'exemple l'ús del correu electrònic, que els més joves ja han descartat com a eina. La seva aposta a favor del mòbil ha estat rotunda.
La resta de la jornada ha servit perquè els delegats del congrés més important del món sobre aquesta transformació en els sistemes sanitaris tractessin qüestions relatives als usuaris,
Aquest és el cas de la prevenció i tractament de les pandèmies, un problema d'abast global que requereix de solucions ràpides i compartides. Per això és essencial combinar les dades, que no sempre provenen dels mateixos sistemes sanitaris, com ha posat de manifest el nord-americà Luis Kun, que ha suggerit la necessitat d'accedir a informacions com ara l'absentisme escolar o fins i tot les targetes de fidelització de compra dels supermercats per conèixer modificacions importants de comportament entre la població.
Si en una zona determinada hi ha proves que una epidèmia provoca canvis en la vida diària, aquesta dada és d'interès per als gestors de la salut, ha explicat. Kun és partidari d'una visió integral dels problemes, que tingui en compte tots els aspectes de cada situació. Ha posat com a exemple l'augment de preu del raïm xilè després del terratrèmol, un fenomen que podria provocar situacions complexes en poblacions amb dificultats d'accés a una nutrició equilibrada.
Joc amb pandèmies
El brasiler Francisco Bastos ha tractat el fenomen epidèmic en una intervencó que ha estat per damunt de tot una defensa d'internet i els seus avantatges en contrast amb els riscos que solen presentar-se associats a la xarxa. Ha protagonitzat un dels moments més intrigants del dia quan, davant d'un auditori format per professionals de la salut, s'ha referit al joc "World of Warcraft" i a l'experiment que els seus creadors van provocar quan van afegir-hi un element infecciós que se'ls va escapar de les mans i que va provocar la contaminació virtual de la majoria dels personatges que hi participaven. El teletransport que existeix en aquest joc va ser un dels factors clau per entendre l'expansió del fals virus i Bastos no ha evitat la referència als viatgers que avui dia travessen el món de punta a punta.
Els web i els mòbils, de forma combinada segons els casos, han aparegut com les eines preferides per a la prevenció, per difondre informació rellevant sobre salut com ara l'ús prudent dels antibiòtics i per facilitar la comunicació, especialment en els països en vies de desenvolupament, on el parc d'ordinadors és molt inferior al dels mòbils.
De tota manera, els assistents a les sessions d'aquesta conferència internacional saben que es troben davant d'una gran paradoxa. Mentre els més avançats intenten convèncer administracions i empreses de les possibilitats que les TIC ofereixen, de tant en tant un dels ponents posa a prova l'optimisme quan exposa els seus esforços per utilitzar les mateixes eines. Sigui allà on sigui que es facin servir, tothom ha comprès que les noves tecnologies tenen sentit per millorar la vida diària de les persones, més enllà d'afavorir sistemes de gestió i aportar eficiència als centres sanitaris.
Aquest enfocament humà de la tecnologia s'ha fet visible en les sessions que han presentat exemples d'èxit en què les TIC són eficaces per als problemes que l'envelliment de la població provoca a Europa, per oferir més control de la seva salut als ciutadans o per accedir a dades que seria gairebé impossible d'analitzar sense l'aportació d'internet i les comunicacions globals.
Models europeus
Ara bé, si Jadad ha situat amb contundència la idea que la salut ha d'integrar de sortida tots aquests coneixements, sense referir-s'hi com si fos una matèria extraordinària, el representant de la Unió Europea a la sessió que obria avui el congrés, Zoran Stancic, ha donat motius per a l'orgull de la UE amb una afirmació sonada. Just després que Pablo Rivero, del ministeri de Sanitat, declarés la seva admiració pel fet que als Estats Units tinguin "una estratègia clara per la digitalització de la salut", Stancic ha respost amb una doble afirmació. D'una banda, ha recordat que el sistema públic europeu no té equivalent als Estats Units i, de l'altra, ha assegurat que els experts nord-americans que avaluen les innovacions més interessants en aquest camp es fixen amb molt d'interès, així ho ha dit, en els progressos que es fan a Dinamarca o a Catalunya. Un apunt remarcable que dóna pistes sobre la situació del nostre país.
Tothom ha entès que la seva proposta contenia un apunt crític. Mentre l'atenció sanitària que fa servir aquestes eines es distingeixi de l'altra, se n'admet la provisionalitat o el caràcter d'assaig, però Jadad està convençut que "anem 50 anys darrere de la tecnologia" i ha posat d'exemple l'ús del correu electrònic, que els més joves ja han descartat com a eina. La seva aposta a favor del mòbil ha estat rotunda.
La resta de la jornada ha servit perquè els delegats del congrés més important del món sobre aquesta transformació en els sistemes sanitaris tractessin qüestions relatives als usuaris,
Aquest és el cas de la prevenció i tractament de les pandèmies, un problema d'abast global que requereix de solucions ràpides i compartides. Per això és essencial combinar les dades, que no sempre provenen dels mateixos sistemes sanitaris, com ha posat de manifest el nord-americà Luis Kun, que ha suggerit la necessitat d'accedir a informacions com ara l'absentisme escolar o fins i tot les targetes de fidelització de compra dels supermercats per conèixer modificacions importants de comportament entre la població.
Si en una zona determinada hi ha proves que una epidèmia provoca canvis en la vida diària, aquesta dada és d'interès per als gestors de la salut, ha explicat. Kun és partidari d'una visió integral dels problemes, que tingui en compte tots els aspectes de cada situació. Ha posat com a exemple l'augment de preu del raïm xilè després del terratrèmol, un fenomen que podria provocar situacions complexes en poblacions amb dificultats d'accés a una nutrició equilibrada.
Joc amb pandèmies
El brasiler Francisco Bastos ha tractat el fenomen epidèmic en una intervencó que ha estat per damunt de tot una defensa d'internet i els seus avantatges en contrast amb els riscos que solen presentar-se associats a la xarxa. Ha protagonitzat un dels moments més intrigants del dia quan, davant d'un auditori format per professionals de la salut, s'ha referit al joc "World of Warcraft" i a l'experiment que els seus creadors van provocar quan van afegir-hi un element infecciós que se'ls va escapar de les mans i que va provocar la contaminació virtual de la majoria dels personatges que hi participaven. El teletransport que existeix en aquest joc va ser un dels factors clau per entendre l'expansió del fals virus i Bastos no ha evitat la referència als viatgers que avui dia travessen el món de punta a punta.
Els web i els mòbils, de forma combinada segons els casos, han aparegut com les eines preferides per a la prevenció, per difondre informació rellevant sobre salut com ara l'ús prudent dels antibiòtics i per facilitar la comunicació, especialment en els països en vies de desenvolupament, on el parc d'ordinadors és molt inferior al dels mòbils.
De tota manera, els assistents a les sessions d'aquesta conferència internacional saben que es troben davant d'una gran paradoxa. Mentre els més avançats intenten convèncer administracions i empreses de les possibilitats que les TIC ofereixen, de tant en tant un dels ponents posa a prova l'optimisme quan exposa els seus esforços per utilitzar les mateixes eines. Sigui allà on sigui que es facin servir, tothom ha comprès que les noves tecnologies tenen sentit per millorar la vida diària de les persones, més enllà d'afavorir sistemes de gestió i aportar eficiència als centres sanitaris.
Aquest enfocament humà de la tecnologia s'ha fet visible en les sessions que han presentat exemples d'èxit en què les TIC són eficaces per als problemes que l'envelliment de la població provoca a Europa, per oferir més control de la seva salut als ciutadans o per accedir a dades que seria gairebé impossible d'analitzar sense l'aportació d'internet i les comunicacions globals.
Models europeus
Ara bé, si Jadad ha situat amb contundència la idea que la salut ha d'integrar de sortida tots aquests coneixements, sense referir-s'hi com si fos una matèria extraordinària, el representant de la Unió Europea a la sessió que obria avui el congrés, Zoran Stancic, ha donat motius per a l'orgull de la UE amb una afirmació sonada. Just després que Pablo Rivero, del ministeri de Sanitat, declarés la seva admiració pel fet que als Estats Units tinguin "una estratègia clara per la digitalització de la salut", Stancic ha respost amb una doble afirmació. D'una banda, ha recordat que el sistema públic europeu no té equivalent als Estats Units i, de l'altra, ha assegurat que els experts nord-americans que avaluen les innovacions més interessants en aquest camp es fixen amb molt d'interès, així ho ha dit, en els progressos que es fan a Dinamarca o a Catalunya. Un apunt remarcable que dóna pistes sobre la situació del nostre país.
