Els professors d'El Palau assenyalats per l'1-O trenquen el silenci: "Hem quedat tacats"

L'1 d'octubre del 2017, l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, a pocs metres de la caserna de la Guàrdia Civil més gran de Catalunya, va ser un dels llocs on es van produir càrregues policials i no va poder obrir com a punt de votació. L'endemà, al centre se'n va parlar i nou professors van ser acusats d'haver humiliat alumnes per ser fills de guàrdies civils.

La justícia ha anat arxivant, una per una, totes les denúncies abans que arribessin a judici perquè no hi veia indicis de delicte. Un dels casos, però, va quedar obert i no s'ha tancat definitivament fins aquest novembre.

Tres dels docents investigats han explicat, per primera vegada, a TV3 com han viscut un periple judicial de set anys i una campanya mediàtica on van ser assenyalats, amb noms i cognoms i, fins i tot, amb dades de la seva vida personal. Així ho explica David Tomé, exprofessor de l'Institut El Palau:

"Tenia ganes que arribés aquest moment perquè ara podem parlar nosaltres. Érem nou denunciats, però una sola causa."

Un "calvari" judicial que s'ha allargat set anys

L'última causa que s'ha arxivat definitivament, i l'única que quedava per tancar, és la que acusava Lucía Cortinas, professora de Biologia i Geologia.

Tot i que la Fiscalia havia demanat el sobreseïment de la causa, l'Audiència Provincial de Barcelona va demanar que el jutjat d'instrucció número 7 de Martorell mantingués la causa oberta i practiqués noves diligències.

Aquest jutjat ja havia arxivat la mateixa causa el 2019, però la Fiscalia va presentar recurs i es va reobrir.

La Lucía explica que, un cop es va tancar del tot la seva causa, no va reaccionar com s'havia imaginat.

"Sempre havia pensat que seria un moment d'alegria i va ser tot el contrari. Sentia un oceà de tristesa que m'aclaparava."

De la mateixa manera que la resta de professors investigats, excepte un, va demanar canviar de centre a través d'una comissió de serveis, al·legant "motius personals greus o professionals excepcionals".

Una opció que, quan es van interposar les denúncies, va facilitar el Departament d'Educació perquè, mentre durés el procés judicial, es poguessin mantenir al marge de l'Institut El Palau, que ha declinat participar en aquest reportatge.

"Vaig començar amb moltes ganes en un altre institut, però de sobte em vaig quedar sense energia. No podia més", afirma. Va demanar una llicència perquè no es veia amb cor de tornar a les aules aquell curs.

"S'ha parlat molt dels fills menors d'edat dels guàrdies civils, però a mi m'agradaria parlar dels fills i filles dels docents denunciats. El meu fill ha viscut com la seva mare deia que no podia seguir endavant amb la seva vida."

Acusats de delicte d'odi contra fills de guàrdies civils

A Sant Andreu de la Barca, l'1-O hi va haver tres col·legis electorals: l'Institut El Palau, l'Institut Montserrat Roig i el Centre d'Atenció Primària. La Guàrdia Civil va intervenir en tots tres per impedir les votacions, i ho va aconseguir al Palau i al CAP, que no van poder obrir.

Els dies posteriors, famílies de guàrdies civils van assegurar que els seus fills es van sentir discriminats o assenyalats a classe, i van presentar denúncia contra nou professors. Unes acusacions que van tirar endavant perquè la Fiscalia va considerar que els fets podien constituir delictes d'odi i contra la integritat moral. Va atribuir als docents la intenció d'assenyalar i vexar els estudiants per la seva condició de fills de guàrdies civils i els va enviar al jutjat.

"Se'ns acusava de fer exactament el contrari del que he fet durant tota la meva vida", manifesta Helena Soler, professora de Llengua Catalana i Literatura.

L'Audiència de Barcelona va arxivar definitivament la seva causa el 7 de març del 2023, juntament amb les de set companys més. La de Lucía va seguir oberta un any i mig més.

"Els meus companys i jo, com a docents, transmetem uns valors de respecte i de convivència. Em van dir que estava fent absolutament el contrari i no tenia manera de defensar-me", explica Helena Soler, exprofessora de l'Institut El Palau.

El primer cas que va arxivar el jutjat d'instrucció número 3 de Martorell --tot i que encara no de manera definitiva-- va ser el de David Tomé, professor de Geografia. S'investigava la seva actuació en una assemblea que va tenir lloc a l'institut el 20 d'octubre de 2017 en què l'alumnat votava secundar una vaga en contra de l'actuació policial de l'1-O.

Les causes s'han arxivat per falta d'indicis

En tots els casos, la justícia ha arxivat les causes abans que arribessin a judici per falta d'indicis. En cadascuna, segons recull un manifest escrit pels investigats, s'ha argumentat que, si la suposada actuació dels docents fos certa, seria "greu i impròpia, però no constitutiva de delicte".

Amb tot, els docents sempre han negat els fets de què se'ls ha acusat, tal com defensa David Tomé:

"Ens va tocar a nosaltres com els hauria pogut tocar a uns altres. Es volia atacar l'escola catalana assegurant que s'hi adoctrinava, però nosaltres vam argumentar que no era cert. Tot i que se'ns va intentar polititzar, sempre vam defensar la nostra professió amb independència."

La justícia també va constatar incongruències en alguns dels relats de les acusacions. En alguns casos, per exemple, s'atribuïa la mateixa frase a més d'un professor, tal com narra Helena Soler:

"Em va indignar molt que, en la meva declaració davant del jutge, el fiscal, en lloc de cenyir-se als fets, em va preguntar per un possible adoctrinament."

Per la seva banda, el Consell d'Educació, on està representada tota la comunitat educativa, va avalar per unanimitat la tasca dels docents i la Inspecció Educativa tampoc va trobar cap comportament impropi en els acusats.

El cas Palau es va convertir en un afer d'estat. "El mal que es va fer estava dins del marc d'una ofensiva global que tenia per objectiu qüestionar el paper dels docents de l'escola catalana", contextualitza Josep Lluís del Alcázar, que va ser professor del Palau durant 23 anys i que, durant tot el procés, ha actuat com a portaveu dels investigats.

"Ens van utilitzar i ens van fer molt mal. Es van fer molts programes de televisió, sessions al Congrés i al Parlament, actes a la caserna de la Guàrdia Civil… Es va llançar un avís: alerta al que feu perquè us pot portar problemes."

Un silenci "imposat" i una onada de suport

Segons expliquen els docents, el Departament d'Educació, que aleshores estava sota l'article 155, els va demanar silenci. "Se'ns va dir que calléssim, perquè el conflicte ja es resoldria", afirma del Alcázar. Helena Soler afegeix:

"Si a una comunitat educativa li inocules el virus de la desconfiança i, en lloc de curar-lo, li dones com a tractament el silenci, la desconfiança cada vegada es fa més gran, i tu et quedes desarmada. Això va fer molt de mal durant tot el curs."

"Vam obeir, no podíem fer altra cosa", recorda l'Helena. Fins que el dia de Sant Jordi del 2018 van saber que la Fiscalia els havia denunciat al jutjat d'instrucció de Martorell amb l'acusació de "vexar i humiliar" alumnes fills de guàrdies civils i de posicionar-se a favor de la independència. "Hi va haver un xoc", sintetitza Del Alcázar.

A les mostres de suport, sobretot per part d'exalumnes, es va generar un moviment de solidaritat amb els docents afectats. Recorden, especialment, la concentració de l'1 de maig de 2018, amb desenes de persones davant de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Famílies, alumnes i exalumnes van aixecar pancartes amb el lema "Jo també soc docent del Palau".

A l'inici de l'acte, organitzat per alumnes, exalumnes i famílies, un dels exalumnes ha llegit un manifest en què ha assegurat que la concentració s'ha impulsat "per donar testimoni positiu del nostre pas per l'institut i pel bon tracte rebut pels nostres professors i professores".

"Les famílies, i en particular les mares, van ser molt valentes perquè, en un moment en què hi havia molta tensió al poble, van llegir un manifest que va ser un tomb", afegeix Del Alcázar. Es refereix a l'acte que van convocar el 10 de maig de 2018 una quarantena de mares i pares.

Era la primera vegada que se sentia la veu de les famílies des que havia sorgit la polèmica. Van rebutjar frontalment les acusacions d'adoctrinament i van queixar-se del tractament que n'havien fet alguns mitjans de comunicació.

Josep Lluís del Alcázar, portaveu dels docents investigats: "Molta gent va començar a dir que el relat criminalitzador no era cert i que confiava en la feina dels docents. Això va ajudar a descarregar part de la sensació d'impotència i del pes que s'havia anat acumulant"

David Tomé: "Fins ara no hem pogut agrair el suport de les famílies, perquè no havíem tingut ocasió de parlar. Ara que és el primer cop que ho fem, vull agrair tot aquest suport perquè ens demostrava que no estàvem sols i que ens creien"

"M'hauria agradat una trucada de l'administració"

Quan es va acabar el curs 2017-18, una trentena de professors de l'Institut El Palau van demanar el trasllat, el doble que el curs anterior, entre els quals hi havia vuit dels nou docents investigats.

Els tres docents que han parlat a TV3 coincideixen a assenyalar que a la conselleria li va faltar "coratge" per afrontar el cas. "Ens volien ajudar, però ho feien de sotamà perquè estaven pressionats pel 155. Ens van oferir serveis jurídics, però no ens podien defensar en públic", relata l'Helena.

"Ràpidament ens vam quedar sols", exposa el David. "L'Administració va posar a la nostra disposició advocats per demostrar que érem innocents, però la defensa dels atacs contra el nostre honor i la nostra imatge ha anat al nostre càrrec", afirma.

"De l'administració, m'hauria agradat una trucada: 'Com estàs al nou centre?', 'Necessites alguna cosa?'", afegeix Lucía Cortinas.

Linxament mediàtic sense reparació

Diversos mitjans de comunicació van llançar acusacions contra els docents investigats i van donar validesa a un suposat adoctrinament a l'escola catalana en una campanya mediàtica que recorden amb una virulència dolorosa.

Un dels reportatges que va tenir més ressò es va publicar a El Mundo, firmat pel periodista Javier Negre i titulat "Els 9 mestres catalans de la infàmia", en què es feien públiques dades personals dels professors i les seves fotografies.

L'aleshores líder de Ciutadans, Albert Rivera, el va compartir en una publicació a X. Tant el reportatge com el tuit continuen publicats, sense cap esmena ni rectificació.

També el diari ABC va publicar una vinyeta humorística en què un alumne aixecava la mà, cohibit, quan el professor demanava que ho fessin els fills de guàrdies civils. Una situació basada només en el relat dels denunciants. La vinyeta de l'humorista gràfic José María Nieto va rebre el Premi Mingote, concedit per la Casa Reial.

A més, poc després que la Fiscalia enviés els casos al jutjat, van aparèixer pintades als murs de l'institut amb els noms i cognoms dels professors.

Quatre anys després dels fets, Xavier Pla, que llavors era regidor de Ciutadans a Sant Andreu de la Barca, va reconèixer, en una entrevista a La Barca Producció TV, que no hi va haver adoctrinament i que tot va ser un malentès. Pla, que era exalumne del Palau, ja era regidor el 2017 i la cartera d'Educació estava en mans del seu partit.

"El problema és que es va anar directament als mitjans", opina Helena Soler:

"El problema és que es va desconfiar de les institucions educatives. El problema és que es va anar directament als mitjans. El problema és que es va judicialitzar. El malentès inicial hi va ser, però no hi va haver cap mena d'interès a resoldre'l. Es va instrumentalitzar i es va anar fent gros perquè hi havia interessos polítics i mediàtics."

Quan es va arxivar la causa de la Lucía, els docents afectats van consensuar un manifest. "Un cop tancats tots els casos, podem parlar obertament sobre tot aquest patiment que ha suposat per als nou docents implicats, per a tota la comunitat educativa de l'Institut El Palau i el mal que s'ha fet a tot l'ensenyament públic de Catalunya", expressaven.

Del Alcázar, com a portaveu, va enviar aquest comunicat a tots els mitjans de comunicació que, en algun moment, s'havien interessat pel cas Palau. En total, més d'un centenar de periodistes de Catalunya i del conjunt de l'estat. Però "la resposta ha estat mínima", lamenta.

Lucía Cortinas: "En aquests set anys he tingut la sensació que la veritat no interessava a ningú. I quan dic ningú, em refereixo sobretot a la justícia. En la societat en què vivim, no és tan important el que ha passat, sinó el que es diu que ha passat."

David Tomé: "No hi ha hagut una reparació, especialment d'aquells mitjans i polítics que van carregar contra nosaltres. És molt fàcil acusar quan es vol fer mal, però quan es demostra el contrari, aquí tot s'oblida i ningú parla."

Helena Soler: "La reparació, no l'he vista enlloc. Cap dels mitjans de comunicació que ens van acusar han reconegut que es van equivocar."

Josep Lluís del Alcázar: "Els docents tenim l'obligació que els alumnes entrin en contacte amb la realitat. Conèixer la realitat genera un esperit crític, i això crec que ha sortit malparat des del cas Palau"

Seqüeles personals i professionals

A més del dany personal, els docents reconeixen que el que han viscut ha tingut repercussions en les seves classes, en altres instituts. "Soc més prudent, perquè les coses que dius es poden malinterpretar", afirma el David.

L'Helena, que és professora de Llengua catalana i literatura, ho ha notat, sobretot, quan ha tractat qüestions sociolingüístiques a l'aula "perquè se'n pot fer una lectura política":

"Hi ha hagut molta autocensura per part del professorat, i una certa por a la possibilitat que, segons què digui o segons què faci, em torni a passar el mateix."

La Lucía, fins i tot, es va replantejar la seva professió. "En molts moments he volgut deixar de ser docent, i encara ara tinc dubtes de seguir", reconeix.

Tot i això, tots tres es mantenen ferms en la seva manera de fer docència i en la responsabilitat d'educar en valors i esperit crític.

"Jo segueixo parlant amb l'alumnat, de la mateixa manera que el 2 d'octubre de 2017 vaig parlar de comprendre els altres, de no jutjar, de l'empatia… I si això és adoctrinar, sí, adoctrino."

L'institut El Palau i 8 docents de la Seu d'Urgell, investigats per adoctrinament

L'Institut El Palau i tres escoles de la Seu d'Urgell van ser els únics centres educatius amb professors acusats al jutjat, però després de l'1-O, es van interposar desenes denúncies més per suposats casos d'adoctrinament a l'escola catalana.

El Ministeri d'Educació va investigar el curs 2017-18 una cinquantena de casos que va recopilar en tres informes. El primer recollia les mobilitzacions que es van convocar els dies posteriors als registres de les conselleries, el 20 de setembre, i assenyalava una escola de Cabrera de Mar on els alumnes havien parlat de l'actuació policial de l'1-O. El segon incloïa els casos de Sant Andreu de la Barca i de la Seu d'Urgell. I l'últim enumerava una trentena de casos més.

En el cas de la Seu d'Urgell, la justícia va citar a declarar 8 docents: el director i quatre mestres de l'Escola Mossèn Albert Vives, la directora i un docent de l'Escola Pau Claris i la directora de La Salle. Se'ls investigava, com en el cas del Palau, per possibles delictes d'odi pel tractament que van fer a classe del referèndum de l'1 d'octubre.

La denúncia també sorgia d'algunes famílies del centre, que asseguraven que hi havia alumnes --alguns dels quals, fills de guàrdies civils-- que havien patit humiliacions i insults.

El març del 2018, el jutge de la Seu d'Urgell va tancar la causa penal contra sis del vuit docents de la capital de l'Art Urgell. En canvi, va mantenir oberta la investigació contra dues mestres de l'Escola Mossèn Albert Vives.

Tres mesos després, l'Audiència de Lleida també la va arxivar per falta d'indicis, després de concloure que "els alumnes acudeixen al centre contents i participen de la vida escolar amb normalitat". 

Josep Lluís del Alcázar: "La Seu d'Urgell i nosaltres vam ser la punta de l'iceberg de tot un plantejament que qüestionava la funció del professorat i que donava per fet que l'escola catalana adoctrinava."

"El cas del Palau no s'ha acabat"

S'ha tancat, després de set anys, el "malson" judicial per als nou docents del Palau, "però el nostre nom ha quedat tacat", considera el David Tomé.

"Encara ara moltes famílies i, fins i tot, alumnes troben els nostres noms a les xarxes socials i poden tenir el dubte de si és veritat el mal que es va dir de nosaltres."

La ferida, diuen, encara cou. Lucía Cortinas: "Tinc la consciència tranquil·la, però tinc molta tristesa dins meu. Jo crec que no s'ha acabat per mi ni s'ha acabat per als companys. De fet, aquí no estem tots".