Els punts més polèmics de la llei mordassa, que comença el camí cap a la reforma

La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, és, segons les organitzacions de drets humans, una norma que fomenta l'arbitrarietat dels agents de policia i que provoca que els ciutadans s'autocensurin a l'hora de protestar contra allò que consideren injust. 

Així ho assegura el responsable de relacions institucionals d'Amnistia Internacional Catalunya, Eduard Martínez, en una entrevista amb TV3:

"L'augment de la capacitat sancionadora de les forces policials ha provocat que persones que són a l'entorn d'una manifestació hagin estat sancionades i, aquestes persones, en rebre una multa a casa, el que fan és autocensurar-se i autocohiber-se per no anar a una propera manifestació"

Aquests són alguns dels punts més polèmics de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern de Mariano Rajoy, que va ser aprovada l'any 2015 amb els únics vots favorables del Partit Popular.  Ara, el govern espanyol finalment s'ha posat d'acord per modificar-ne alguns dels aspectes més controvertits, com ara l'ús de pilotes de goma en manifestacions o el fet que no es pugui gravar agents durant una protesta.

Protestar davant el Congrés dels Diputats

El text considera una infracció pertorbar la seguretat davant el Congrés i el Senat, encara els diputats i diputades o els senadors i senadores no siguin dins dels hemicicles en aquell moment.

Queda a criteri de la policia decidir què és i què no és pertorbar la seguretat. Precisament això, la falta de concreció, ha provocat crítiques per part d'organitzacions com Irídia o Amnistia Internacional.

La resistència pacífica

La llei mordassa permet multar qui es negui a dissoldre manifestacions un cop ho hagi ordenat l'autoritat competent, en la majoria de casos la policia. També recull sancions per la desobediència i la resistència als agents policials.

Aturar un desnonament

Es contemplen sancions a qui impedeixi fer la seva feina a qualsevol autoritat o treballador públic que estigui complint resolucions judicials. A la pràctica, això afecta de ple els intents dels col·lectius veïnals per aturar desonaments. 

Andrés Garcia Berrio, advocat del Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia, assegura que la societat, i també els poders polítics, han d'entendre la protesta "com una manera d'interpretar i ampliar la nostra democràcia":

"En una intervenció policial durant un desnonament, si et treuen d'allà i prou, no hauria de ser sancionable."

Fotografiar policies

La norma sanciona l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals de policies, que pugui posar en perill la seguretat d'aquests agents. El Tribunal Constitucional, però, va avalar tota la llei, excepte aquest punt, per considerar que es tracta de censura prèvia.

Malgrat això, aquest punt sobre la captació d'imatges ha estat vigent fins fa un any i això ha fet, segons Amnistia Internacional, que els principals afectats per la llei mordassa hagin estat "ciutadans que exerceixen el seu dret a manifestar-se, però també periodistes que estaven fent la seva feina", segons explica el responsable de relacions institucionals de l'entitat a Catalunya.

Policies i guàrdies civils es queixen que la reforma els deixa "indefensos"

Els sindicats policials i les associacions de guàrdies civils han manifestat el seu rebuig unànime a les propostes per a la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana perquè entenen que les modificacions els redueixen la capacitat d'actuació i els deixen "indefensos".

Entre els canvis plantejats per PSOE i Unides Podem i que han de consensuar amb el PNB, hi ha que les detencions d'indocumentats per a identificar-los no sobrepassin les dues hores (actualment el màxim és de sis) o que fer fotografies en operacions policials deixi de ser sancionable, excepte si afecten al dret a la intimitat o a la seguretat dels agents.

Per Jupol, el sindicat majoritari a la Policia Nacional, la reforma és un "despropòsit inadmissible" i remarca que difondre imatges d'actuacions policials suposa "un risc greu per a la integritat física" dels agents i les seves famílies.

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) també és crític amb la reforma, que defineixen com "un seguit de propostes irracionals, algunes d'impossible compliment, que coarten l'operativitat de la policia i posen en risc als agents".

La reforma de la llei mordassa "està pensada únicament per a una part de la ciutadania"  i s'oblida d'aquella part "que veu la seva vida alterada per comportaments incivics", segons la Confederació Espanyola de Policia.

Des de la Guàrdia Civil, la Jucil, associació majoritària al cos, entén que la reforma respon "més a criteris polítics que jurídics".

Des de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) s'alerta que la reforma arriba en un moment en què "continua creixent el número d'agressions als agents" i és "altament inoportuna" perquè els "deixa encara més indefensos".