Els rapanui van arribar a Amèrica molt abans que Colom, segons un estudi genòmic

Una recerca científica ha descobert que els habitants de Rapa Nui, també anomenada Illa de Pasqua, van arribar fins a Amèrica abans de Colom i es van barrejar amb la població d'allà.

És una recerca genòmica que també ha servit per desmentir que els rapanui sobreexplotessin els recursos de l'illa durant el segle XVII, abans de l'arribada dels europeus, i hi provoquessin una catàstrofe ecològica.

La recerca, publicada aquest dimecres a la revista Nature, contradiu, per tant, la creença molt estesa que, per poder construir i instal·lar els famosos moais, els nadius van tallar fins a l'última palmera de l'illa:

"L'anàlisi del genoma s'afegeix a l'evidència creixent contra la idea que la població de Rapa Nui es va ensorrar a causa de la sobreexplotació dels recursos naturals."

Restes humanes de Rapa Nui a París

La recerca s'ha fet amb un recurs insòlit: les restes humanes conservades al Museu d'Història Natural de París procedents de Rapa Nui, que amb la tècnica del carboni 14 han datat entre el 1670 i el 1950.

Han extret els genomes sencers de 15 persones i els han comparat amb els dels actuals habitants nadius de l'illa, i han vist que hi ha molta continuïtat genètica, sense talls o canvis notables.

Analitzant la diversitat genètica dels genomes, que denota la mida d'una població en un moment determinat, tampoc hi han trobat cap rastre d'una caiguda dràstica de la població en cap moment.

Un 10% del genoma és americà

També han comparat aquests genomes amb els de poblacions del Pacífic i d'Amèrica, i han trobat relacions estretes amb les primeres i també amb les segones:

"Rebutgem un escenari que impliqui un coll d'ampolla sever de la població durant el segle XVII, tal com proposa la teoria de l'ecocidi; a més els rapanui antics i els actuals porten proporcions similars de barreja genètica nadiua americana, al voltant d'un 10%."

Aquesta barreja amb població d'Amèrica s'hauria produït entre els anys 1250 i 1430, poc després de la colonització de l'illa i molt abans de l'arribada dels europeus, cosa que és coherent amb les dades arqueològiques i els relats dels nadius.

Això s'havia posat en dubte, per la gran distància entre Rapa Nui i la costa de Xile, que és a més de 3.500 quilòmetres, però ara s'hauria confirmat que els rapanui haurien viatjat a Amèrica.

Una illa deshabitada fins fa 800 anys

Es calcula que els primers colonitzadors polinesis van arribar a Rapa Nui cap a l'any 1.200 dC, i el relat sobre la catàstrofe ecològica afirmava que cap a principis del segle XVII hi hauria hagut una població d'uns 15.000 habitants.

Poden semblar pocs, però és una illa de només 164 quilòmetres quadrats, una vegada i mitja la superfície del municipi de Barcelona, i l'explotació que haurien fet dels recursos hauria fet caure la població dràsticament.

La recerca actual nega això, i afirma que la població va tenir un creixement sostingut al llarg del temps, i hauria arribat a uns 3.000 habitants el segle XVIII, quan van arribar els europeus.

El primer va ser el navegant neerlandès Jakob Roggeyeen, el 1722, i la corona espanyola en va prendre formalment possessió el 1770, però aquella decisió no va tenir conseqüències pràctiques fins molts anys després.

Més tard, el 1774, hi va arribar l'explorador anglès James Cook, i el 1786 el francès La Pérouse, que van descriure i estudiar la geografia i els habitants de l'illa.

Els europeus sí que van afectar la població

L'arribada dels europeus sí que van provocar una davallada dràstica de la població, primer per les malalties mortals que van portar-hi, i per l'arribada d'esclavistes, que el segle XIX van segrestar i endur-se un terç de la població.

El cert és que a finals d'aquell segle només quedava una població nadiua d'un centenar de persones, i va ser llavors que Xile va decidir incorporar-la al territori nacional.

Els autors de la recerca publicada ara han combinat l'anàlisi dels genomes amb l'acostament als descendents dels nadius, amb la intenció de fer-la respectant els seus drets i tenint-los en compte en tot moment.