Els rastrejadors, la figura imprescindible per localitzar i seguir els contagis de la Covid

En qualsevol moment tots podem rebre una trucada del centre vigilància epidemiològica que ens identifica com a contacte: això vol dir que hem estat a menys de dos metres d'algú, sense mascareta o amb mascareta amb vàlvula, que els protegeix a ells, però no al seu entorn, durant mínim 15 minuts i que ha donat positiu en coronavirus.

No ens diran qui era el positiu perquè això no és important: és informació mèdica i es manté la privacitat. No hi ha temps a perdre. Altres malalties de declaració obligatòria donen més marge per avisar els contactes, però aquesta no.

Anna Llupià, metgessa de Medicina Preventiva i Salut Pública Hospital Clínic:

"La tuberculosi ens dona unes setmanes; parotiditis o xarampió, uns dies, la Covid et dona hores."

Des del moment en què ens avisen, hem de tornar a fer un confinament el màxim d'estricte: una quarantena de dues setmanes i estar pendents de si comença algun símptoma.

El coronavirus és especialment complex perquè dos dies abans de tenir símptomes ja es pot estar encomanant, sense saber-ho. I també és possible que hi hagi gent contagiada asintomàtica, com diu Llupià:

"Clar, és una bomba a nivell de transmissió. Per això cal que els casos, els potencials casos, s'identifiquin aviat, al més aviat possible, per poder fer aquest estudi de contactes de forma precoç."

A Wuhan, amb 16 milions d'habitants, van posar 9.000 persones a fer els seguiments. De moment, a Catalunya, hi ha 200 persones dedicades a aquesta feina, tot i que el departament assegura que la xifra es pot ampliar, si cal.

Aquí, en molts casos, les notificacions encara es fan manualment i això fa augmentar la possibilitat d'error i perdre temps. Fer-ho bé és clau, és una feina minuciosa i lenta, però permet tallar les cadenes de transmissió del virus.

"Si aquestes persones s'aïllen, l'espai públic passa a ser segur, o molt més segur, perquè el risc zero òbviament no existeix, però passa a ser molt més segur per a tothom."

Tornar a fer un confinament estricte, perquè s'ha estat contacte d'un positiu, és un acte de solidaritat. Però també cal tenir preparat el sistema amb recursos.

I poder oferir un espai on confinar-se a qui no té les condicions per fer-ho a casa, o pensar com es pot compensar un autònom que ha de deixar de treballar per aquest motiu. Perquè tots ells es confinen perquè no calgui, una altra vegada, que tota la població es quedi tancada a casa.