Els rebels M23 avisen que no s'aturaran fins a derrocar el president de la RD del Congo

Les forces rebels que han capturat la ciutat de Goma, a la República Democràtica del Congo, no pensen aturar-se aquí. El líder de l'aliança de milícies que inclou l'M23 --ajudada per Ruanda-- ha assegurat que no pararan fins a arribar a la capital, Kinshasa, i que el seu objectiu és derrocar el govern del president Félix Tshisekedi. 

La ciutat de Bukavu també podria caure aviat

De moment, ja estarien avançant cap a la ciutat de Bukavu, la segona més important de l'est del país, després de Goma, on la situació és molt complicada per a la població. Les vies de subministrament estan tallades, o bé són tan insegures que ningú gosa garantir el trànsit de queviures. Ni tan sols funciona la xarxa de subministrament d'aigua potable. 

Això fa que molta gent es vegi obligada a agafar aigua del llac Kivu. En alguns punts hi ha membres de Protecció Civil repartint líquid potabilitzador als que s'enduen les garrafes plenes, però és impossible controlar totalment l'accés al llac en una ciutat d'un milió d'habitants i amb centenars de milers de desplaçats.

Això fa témer la possibilitat que hi hagi un brot epidèmic de còlera. 

Aquí és molt present el record de l'epidèmia que va esclatar el 1994, durant la crisi de refugiats que van arribar fugint del genocidi de Ruanda. En un sol mes van morir a Goma prop de 24.000 persones. Ara les condicions no són exactament les mateixes, però la preocupació hi és.

Els líders de la Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Meridional han anunciat que s'implicaran per acordar un alto el foc que permeti fer arribar ajuda humanitària a la zona en conflicte.
 

Una rebel·lió semblant a la que va triomfar el 1997

En l'àmbit internacional s'han fet crides a un alto el foc, però els rebels semblen determinats a aprofitar la situació. No seria la primera vegada que una rebel·lió d'aquest tipus triomfa al país. 

A l'època en què se'l coneixia com a Zaire, el 1997, hi va haver una situació semblant. Una aliança de rebels liderada per Laurent Kabila va prendre la capital i va derrocar el president Mobutu Sese Seko. Kabila va assumir la presidència i va retornar el nom de Congo al país.

Tshisekedi no vol que la història es repeteixi. Queda la incògnita de si el seu exèrcit, que tan feble s'ha mostrat a la regió de Kivu nord, està en condicions i --sobretot-- disposat a plantar cara davant unes guerrilles ben armades i equipades per Ruanda, tot i que aquest país negui estar-hi intervenint literalment.

El que sí que reclama Ruanda és el dret a defensar-se d'altres milícies, com les Forces Democràtiques d'Alliberament de Ruanda, formades al Congo per hutus que van fugir després d'haver estat implicats en el genocidi contra els tutsis al 94. 

Pressió internacional a Ruanda perquè faci marxa enrere

Tant les Nacions Unides com la Unió Europea i altres països, inclosos el Regne Unit, els Estats Units i la Xina, li han dit a Ruanda que ha de marxar del Congo, després d'estimar que hi té més de 4.000 soldats ajudant els rebels. 

L'amenaça que pot fer recular Ruanda és que li retirin les ajudes que uns i altres hi destinen. Per exemple, el Regne Unit ja ha avisat que perillen els 40 milions de dòlars anuals que hi dedica actualment, i, fins i tot, els 1.000 milions anuals d'ajut global. 

El president ruandès, Paul Kagame, ha de sospesar molt bé els pros i contres de mantenir aquesta ofensiva contra la RD del Congo, darrere la qual, cal no oblidar-ho, hi ha el negoci de l'explotació de minerals del país.