Els recursos de l'escola inclusiva encara són insuficients tot i haver-se duplicat en vuit anys

A Catalunya, 35.000 infants tenen reconeguda una discapacitat o un trastorn que els afecta l'aprenentatge, com el TDAH, la dislèxia o el trastorn de l'espectre autista.

Els recursos per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials a l'escola ordinària s'han doblat des que es va aprovar el decret d'escola inclusiva, a finals del 2017, però continuen sent insuficients.

L'objectiu del model d'escola inclusiva és que el màxim nombre d'alumnes puguin estudiar a l'escola ordinària i que els mestres de centres d'educació especials siguin els que es desplacin per donar-los suport.

Malgrat l'augment d'inversió, continua no havent-hi prou recursos perquè ha millorat la detecció, i, per tant, el nombre d'aquests alumnes va creixent.

Tanmateix, segons subratlla la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, no ha variat el nombre d'escolaritzacions d'aquests tipus d'alumnes en centres d'educació especial des del 2017: 

"Perquè les famílies confiïn en la possibilitat que els fills o filles vagin a l'escola ordinària cal un bon acompanyament a la família, perquè tinguin la tranquil·litat que estaran fins i tot millor a l'escola ordinària."

De fet, la síndica ha rebut 200 queixes de famílies amb infants amb necessitats especials per manca de recursos o d'acompanyament a l'escola ordinària. 

El model d'escola inclusiva ja està plenament en marxa a l'Alt Penedès i el Departament d'Educació vol que sigui una realitat a tot el país el curs vinent. 
 

Cada cop hi ha més detecció

Tot i les millores estructurals, com la reducció de ràtios d'alumnes per aula, i l'increment de recursos, continua havent-hi necessitats no cobertes, com a conseqüència sobretot de l'increment de la detecció.

La subdirectora general de Gestió i Planificació d'Educació Inclusiva del Departament d'Educació i Formació Professional, Cisa López, valora positivament aquest augment d'identificació de casos:

"És veritat que la detecció és bàsica per poder intervenir. I els equips que tenim d'assessorament, els EAP i els serveis educatius específics, crec que han fet una feina molt important en els últims anys per poder incrementar aquesta detecció."

Per exemple, les aules de suport intensiu d'escolarització inclusiva (SIEI), no donen cobertura al total de l'alumnat amb necessitats i tenen llista d'espera.

Els 35.000 infants catalans amb necessitats educatives especials encara no reben el mateix tracte que els seus companys de classe. 

L'informe "L'educació inclusiva a Catalunya" denuncia, per exemple, que a vegades aquest alumne no pot quedar-se al menjador o participar en colònies, excursions, sortides i viatges de fi de curs, per la manca del personal de suport necessari.

Canvi cultural per fer efectiva l'escola inclusiva

El model d'escola inclusiva ha fet avenços significatius els darrers anys, però, segons l'informe --elaborat en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar--, encara hi ha mancances relacionades amb l'atenció a la diversitat i amb les dificultats en l'aplicació efectiva del model. Això fa que encara avui no es pugui garantir la plena inclusió escolar de l'alumnat.

El desplegament d'aquest model passa per un procés de transformació del sistema educatiu que necessita temps. A més de recursos, també cal consolidar un canvi cultural entre els professionals i les famílies, en les maneres de concebre i atendre la diversitat a les aules.

Però aquest canvi cultural encara no ha arrelat, cosa que es converteix en el primer obstacle per al desplegament efectiu d'aquest model.

L'Alt Penedès, referència d'escola inclusiva

L'Alt Penedès s'ha convertit en un model de referència a Catalunya. Aquí tot l'alumnat amb necessitats educatives especials va a l'escola ordinària des del 2007. Per això, mestres d'educació especial es desplacen a aquests centres per assessorar els docents i acompanyar l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Per Asen Díaz de Ulzurrún, directora de l'EAP de l'Alt Penedès, "la inclusió és un dret que tenen tots els alumnes per rebre la millor educació possible dins d'un entorn ordinari". Apunta que cal "passar d'una mirada centrada en la discapacitat, en el dèficit, a nivells de suport":

"Tots necessitem suports, però partim que alguns en necessiten més que altres. Parlem de diferents nivells de suport: suports universals, addicionals i intensius. A partir d'aquí és molt important com organitzem el grup classe, com organitzem la intervenció, pensant en tots els alumnes." 

Alba Torra, mestra d'educació especial de l'Escola Delta-Espiga, es desplaça un cop cada quinze dies a l'escola, on l'Anna, que va a infantil 4, s'està adaptant a l'escola ordinària Mas i Perera:

"La nostra tasca és oferir diferents estratègies per possibilitar que tots els alumnes hi tinguin accés. Un bon exemple seria el treball per racons. Permet als mestres presentar activitats a diferents nivells perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre."

L'escolarització de l'alumnat, cada cop més equilibrada

L'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials es fa cada cop de manera més equilibrada i els centres són més corresponsables de l'atenció a la diversitat. De fet, cada cop hi ha menys centres sense alumnes amb necessitats educatives especials o amb una proporció baixa.

L'informe conclou que des del curs escolar 2017/2018 ha augmentat un 124% el nombre de docents que atenen l'alumnat amb necessitats especials dins l'aula ordinària (s'han incrementat un 94% les hores de vetlladors i un 30,3% els mestres d'educació especial).

També ha augmentat un 14,4% el nombre de mestres especialistes d'audició i llenguatge a primària i han guanyat pes els orientadors als instituts (un 42% més).

Ensenyament no obligatori i lleure

La meitat dels joves d'entre 16 i 21 anys amb necessitats educatives especials no estudia. Deixen les aules després dels estudis obligatoris i, si continuen estudiant, ho fan en centres d'educació especial, atesa la manca d'oferta en instituts ordinaris.

A banda de les dificultats d'inclusió d'aquests alumnes en ensenyaments no obligatoris, també són evidents en les extraescolars. 

El document denuncia que no existeix una política robusta que garanteixi la participació d'aquest alumnat al lleure educatiu, especialment pel disseny poc inclusiu de moltes de les activitats, per la manca de personal educador amb formació adequada.