Els reptes del nou curs escolar: l'aposta per un ensenyament més competencial

Aquest dilluns 5 de setembre arrenca el nou curs escolar 2022-2023 per a l'alumnat d'infantil i primària; més aviat que mai, una decisió molt criticada pels sindicats.

Per als estudiants d'ESO, batxillerat i formació professional, el curs comença dos dies després, el dimecres dia 7.

Quines seran les claus d'aquest curs?

Arrenca sense vagues però amb novetats educatives i reptes pendents

Després de sis mesos de conflicte i nou jornades d'aturades, el curs arrencarà sense vagues ni mobilitzacions, aquest dilluns a infantil i primària, i dimecres a secundària, batxillerat i formació professional.

És el primer curs que comença tan aviat, i ho fa amb la gratuïtat del P2 a les escoles bressol públiques, amb ràtios més baixes a P3 i amb el desplegament dels nous currículums.

Acord per contractar 3.500 docents i seguir negociant

Les negociacions entre els sindicats i el Departament d'Educació s'han desencallat per la contractació de 1.500 mestres i 2.000 professors a partir del gener.

Era el principal cavall de batalla i permetrà que els docents recuperin l'horari d'abans de les retallades, amb una hora lectiva menys a la setmana, que podran dedicar a tasques de coordinació.

S'hi destinaran 170 milions d'euros, que s'han desbloquejat perquè el govern va augmentar el sostre de despesa per al 2023.

D'aquesta manera, els mestres tornaran a fer 23 hores de classe setmanals, i els professors, 18. Tot i això, la mesura també ha generat inquietud entre les direccions perquè hauran de refer els horaris del professorat tres mesos després de l'inici de curs.

El conseller d'Educació ha subratllat la importància d'aquest acord amb tots els sindicats, "que no es produïa des de feia més de vint anys". No ha estat gens fàcil, però ens n'hem sortit", ha assegurat després d'una encaixada de mans amb els representants sindicals.

Els representants dels docents, per la seva banda, s'han fixat com a límit el 31 de desembre per calendaritzar la resta de reivindicacions. Dins les demandes laborals hi inclouen que el primer complement salarial es torni a cobrar després de sis anys --i no als nou, com fins ara--, que els majors de 55 anys facin dues hores menys de classe i l'estabilització del personal interí que no superi el concurs de mèrits ni les oposicions.

L'any que ve es convocaran gairebé 30.000 places fixes, 14.000 de les quals s'adjudicaran per un concurs de mèrits i la resta a través de dos concursos d'oposicions, un d'extraordinari (13.000 places) i un altre d'ordinari (2.000 places).

Atenció a la diversitat

A més, els sindicats reclamen reduir les ràtios més enllà de P3, la revisió dels nous currículums o la retirada del decret de plantilles, que permet a les direccions contractar perfils específics per al seu projecte educatiu al marge de la borsa de substituts i interins.

També queda pendent garantir l'atenció a la diversitat. Educació proposarà que la partida per a l'escola inclusiva sigui oberta, com la de les beques menjador, davant les demandes reiterades tant per part dels docents com de les famílies, de més recursos i més ben distribuïts.

El sistema educatiu acull 160.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, ja sigui per vulnerabilitat socioeconòmica --que són la gran majoria-- o per algun tipus de discapacitat.

Des de l'aprovació del decret de l'escola inclusiva, el 2017, s'han anat incrementant els recursos públics per atendre aquests alumnes, però la conselleria reconeix que no n'hi ha prou i ha encarregat una avaluació externa per analitzar l'estat de desplegament del decret.

Cap centre aplicarà el 25% de castellà aquest curs

El curs passat va acabar amb l'acord del govern i dels partits per legislar sense fixar percentatges en l'ensenyament de les llengües. I aquest començarà amb l'ordre de la Generalitat que es deixi d'aplicar el 25% de castellà en les 27 escoles i instituts que ho feien per ordre del TSJ.

D'aquestes, 10 ho feien com a mesura cautelar i 17 per sentència, 8 de les quals estaven pendents del recurs presentat pel govern al Tribunal Suprem. En total, hi havia 48 aules afectades.

Així, doncs, els centres seguiran amb els seus projectes lingüístics, elaborats amb criteris pedagògics, a l'espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el decret i la llei del català a l'escola.

En matèria de llengua, també està en marxa un pla d'impuls del català, que ja funciona en 200 centres de primària i secundària i que en quatre anys arribarà a totes les escoles i instituts.

Els centres hauran d'identificar el seu context sociolingüístic, com ara quines llengües utilitzen els professors i els alumnes, i garantir que l'alumnat domini plenament el català i el castellà al final de sisè de primària i de quart d'ESO.

Els nous currículums: aprenentatges més competencials i per àmbits de coneixement

El nou curs ha de ser l'empenta definitiva cap una renovació del sistema educatiu. Amb l'entrada en vigor dels nous currículums, des d'infantil fins a batxillerat, es vol deixar enrere una estructura marcada per matèries per treballar de manera més transversal.

La forma d'aprendre serà menys memorística i es prioritzarà que els alumnes sàpiguen aplicar els coneixements.

Aquesta metodologia ja és una realitat en moltes escoles, però falten per fer el pas a la meitat dels instituts públics. Al batxillerat, el canvi serà immediat, perquè els que comencin primer es presentaran a un nou model de selectivitat, amb menys exàmens i una prova de maduresa.

Tots aquests canvis, que es notaran en el dia a dia dels centres, formen part d'un procés de modernització molt més ampli. Per primera vegada, les Nacions Unides han convocat una cimera mundial específica sobre educació, que se celebrarà aquest mes i d'on ha de sortir el full de ruta que marcarà el futur dels propers anys.

Una transformació que, a més d'aprenentatges competencials, inclou el disseny d'escoles més sostenibles i un finançament d'almenys el 6% del PIB. A Catalunya és del 3,7%.