Els republicans aconsegueixen a la Cambra de Representants el canvi més gran en 60 anys
Els republicans han aconseguit la victòria més significativa a la cambra baixa dels últims 60 anys, en guanyar almenys 60 escons, xifra molt per sobre de la que necessitaven per aconseguir la majoria. Tot i que encara hi ha una dotzena d'escons sense adjudicar, els recomptes indiquen que els republicans tenen assegurats 240 escons dels 435 que componen la cambra i els demòcrates, 183. Al Senat, els demòcrates han aconseguit mantenir la majoria simple ja que, encara que hi ha 3 dels 37 escons que estaven en joc encara sense adjudicar, els demòcrates en tenen 51 mentre que els republicans, 46. Obama ja s'ha afanyat a dir que es vol entendre amb els conservadors.
Els resultats confirmen que aquestes eleccions han estat un revés per al president Barack Obama, que té previst oferir les pròximes hores una roda de premsa per analitzar les dades. La notícia positiva per a la Casa Blanca ha estat que, almenys, s'ha aconseguit salvar l'escó de Harry Reid, el senador de Nevada i líder de la majoria demòcrata al Senat, que ha estat un gran aliat de les polítiques més controvertides del president en matèria financera i de salut, cosa que ha estat a punt de costar-li el lloc.
Els republicans ara, sota la batuta de John Boehner, el congressista d'Ohio que serà el nou líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants i per tant el número 2 en la línia de successió presidencial, es posaran mans a l'obra sense gaires concessions. "Esperem que el president Obama respecti ara la voluntat popular, canviï el rumb i es comprometi a fer els canvis que la gent reclama. En la mesura que estigui disposat a això, nosaltres estarem disposats a col·laborar amb ell." En els seus plans hi ha el fet de revertir la reforma sanitària aprovada per Obama i posar en marxa retallades d'impostos, que esperen que ajudaran a impulsar el creixement.
El Tea Party entra al Senat
L'economia serà, sens dubte, el gran tema que dominarà en aquesta segona meitat del mandat d'Obama ja que els votants han deixat clar que, per a un 62% de l'electorat, que és el que més els preocupa. Aquesta realitat és la que ha donat força al moviment conservador del Tea Party, que ha aconseguit introduir al Senat, per exemple, el jove Marco Rubio, de Florida, que alguns consideren ja la gran esperança republicana per a les presidencials del 2012. També hi han fet entrar Rand Paul, per Kentucky.
Finalment, la polèmica Christine O'Donnell, que es presentava com a candidata republicana pel moviment Tea Party a l'estat de Delaware, no ha obtingut escó al Senat.
El Tea Party va irrompre amb força en les eleccions d'aquest any amb les seves fortes crítiques al malbaratament del govern de Barack Obama, i a la intervenció governamental en sectors com l'economia i la sanitat. Els simpatitzants d'aquest moviment tenen com a elements en comú la defensa de les retallades d'impostos, poca intervenció estatal i austeritat en la despesa, i critiquen per igual les polítiques de Barack Obama i el seu antecessor, George W. Bush.
Obama insta els republicans a buscar punts de trobada
Després de la derrota, que el deixa en una situació delicada, el president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha afanyat a allargar la mà als líders republicans. Ho ha fet a través d'una trucada en què els ha expressat la seva disposició a col·laborar amb ells "per trobar terreny comú, fer avançar el país i aconseguir coses a favor del poble nord-americà".
Pelosi deixa pas a Boehner
El republicà John Boehner, de 60 anys, serà el nou president de la Cambra de Representants, i substituirà la demòcrata Nancy Pelosi, la primera dona que presidia aquesta cambra. El futur president del Congrés nord-americà, que s'ha posat a plorar d'emoció durant el seu discurs, ha afirmat que "ha perseguit tota la vida el somni nord-americà" i que els ciutadans "han deixat sentir la seva veu a les urnes". Boehner ha promès "retallar despeses en lloc d'augmentar-les, reduir les dimensions de l'executiu i reformar el funcionament de la cambra per tornar-la a posar a les mans del poble".
Les "midterms"
Els ciutadans dels Estats Units estaven cridats a les urnes en les anomenades "midterms", les eleccions a meitat de mandat del president. Es renovava un terç del Senat (37 de 100) i la totalitat dels 435 escons de la Cambra de Representants, a més de 37 dels 50 governadors i les cambres estatals.
"No" a la legalització de la marihuana a Califòrnia
En aquesta jornada d'eleccions legislatives també se celebraven 160 referèndums per decidir qüestions com ara la prohibició de la llei islàmica a Oklahoma, que ha tirat endavant, o si es legalitzava la marihuana a Califòrnia. Els resultats d'aquest referèndum també han estat els que s'esperaven i els electors han decidit no legalitzar-ne ni el cultiu i ni el consum. En concret, un 55% de californians s'han mostrat contraris a la seva legalització.
Els republicans ara, sota la batuta de John Boehner, el congressista d'Ohio que serà el nou líder de la majoria republicana a la Cambra de Representants i per tant el número 2 en la línia de successió presidencial, es posaran mans a l'obra sense gaires concessions. "Esperem que el president Obama respecti ara la voluntat popular, canviï el rumb i es comprometi a fer els canvis que la gent reclama. En la mesura que estigui disposat a això, nosaltres estarem disposats a col·laborar amb ell." En els seus plans hi ha el fet de revertir la reforma sanitària aprovada per Obama i posar en marxa retallades d'impostos, que esperen que ajudaran a impulsar el creixement.
El Tea Party entra al Senat
L'economia serà, sens dubte, el gran tema que dominarà en aquesta segona meitat del mandat d'Obama ja que els votants han deixat clar que, per a un 62% de l'electorat, que és el que més els preocupa. Aquesta realitat és la que ha donat força al moviment conservador del Tea Party, que ha aconseguit introduir al Senat, per exemple, el jove Marco Rubio, de Florida, que alguns consideren ja la gran esperança republicana per a les presidencials del 2012. També hi han fet entrar Rand Paul, per Kentucky.
Finalment, la polèmica Christine O'Donnell, que es presentava com a candidata republicana pel moviment Tea Party a l'estat de Delaware, no ha obtingut escó al Senat.
El Tea Party va irrompre amb força en les eleccions d'aquest any amb les seves fortes crítiques al malbaratament del govern de Barack Obama, i a la intervenció governamental en sectors com l'economia i la sanitat. Els simpatitzants d'aquest moviment tenen com a elements en comú la defensa de les retallades d'impostos, poca intervenció estatal i austeritat en la despesa, i critiquen per igual les polítiques de Barack Obama i el seu antecessor, George W. Bush.
Obama insta els republicans a buscar punts de trobada
Després de la derrota, que el deixa en una situació delicada, el president dels Estats Units, Barack Obama, s'ha afanyat a allargar la mà als líders republicans. Ho ha fet a través d'una trucada en què els ha expressat la seva disposició a col·laborar amb ells "per trobar terreny comú, fer avançar el país i aconseguir coses a favor del poble nord-americà".
Pelosi deixa pas a Boehner
El republicà John Boehner, de 60 anys, serà el nou president de la Cambra de Representants, i substituirà la demòcrata Nancy Pelosi, la primera dona que presidia aquesta cambra. El futur president del Congrés nord-americà, que s'ha posat a plorar d'emoció durant el seu discurs, ha afirmat que "ha perseguit tota la vida el somni nord-americà" i que els ciutadans "han deixat sentir la seva veu a les urnes". Boehner ha promès "retallar despeses en lloc d'augmentar-les, reduir les dimensions de l'executiu i reformar el funcionament de la cambra per tornar-la a posar a les mans del poble".
Les "midterms"
Els ciutadans dels Estats Units estaven cridats a les urnes en les anomenades "midterms", les eleccions a meitat de mandat del president. Es renovava un terç del Senat (37 de 100) i la totalitat dels 435 escons de la Cambra de Representants, a més de 37 dels 50 governadors i les cambres estatals.
"No" a la legalització de la marihuana a Califòrnia
En aquesta jornada d'eleccions legislatives també se celebraven 160 referèndums per decidir qüestions com ara la prohibició de la llei islàmica a Oklahoma, que ha tirat endavant, o si es legalitzava la marihuana a Califòrnia. Els resultats d'aquest referèndum també han estat els que s'esperaven i els electors han decidit no legalitzar-ne ni el cultiu i ni el consum. En concret, un 55% de californians s'han mostrat contraris a la seva legalització.
