Els resultats del 10N a Catalunya, barri a barri
El mapa interactiu amb els resultats que han aconseguit els partits a cada secció censal
Els resultats electorals es poden llegir amb el detall de les seccions censals, la unitat més petita per comptar els vots, inferior al municipi. Són demarcacions d'entre 1.000 i 2.500 habitants.
A la targeta censal que rep cada votant s'indica a quina secció li correspon votar. És, per tant, la manera més precisa de saber què voten els teus veïns.
Amb aquest mapa interactiu es pot veure amb detall el partit guanyador a cada secció censal de Catalunya
En una vista general del mapa, domina el color groc d'Esquerra Republicana (que ha guanyat a 2.443 seccions censals), força estampat amb el color rosa de Junts per Catalunya (guanyadora a 550 seccions censals). I s'hi nota la influència de Carles Puigdemont quan es veu una concentració especial de rosa per Girona. També hi és a les comarques de l'interior.
Però si apropem més el zoom veurem com al mapa agafa força el color vermell del PSC (guanyador a 1.921 seccions), que és el principal partit a les zones amb més densitat de població, amb més habitants per quilòmetre quadrat. Això també passa amb el color morat dels Comuns (guanyador a 84 seccions).
Menció especial mereixen els dos puntets verds que corresponen a VOX: una secció de Roses i una de Mont-roig del Camp.
El triomf de la CUP apareix amb el groc llimona a 7 seccions: Lluçà, Girona (2), Palau de Santa Eulàlia, Viladamat, Farrera i la Vilella Alta.
Aquest últim poble, a la comarca del Priorat, ja va tenir protagonisme a les eleccions municipals del 2011 perquè la Vilella Alta va ser l'únic lloc de tot l'Estat amb una abstenció del 100%.
El PP és el partit més votat a 54 seccions censals i Ciutadans a cap.
Cinturó vermell i groc
A la ciutat de Barcelona, ERC és la força més votada, seguida del PSC. S'imposa en sis dels deu districtes.
Tot i el domini general d'ERC, el PSC es torna a imposar en les grans concentracions metropolitanes de Barcelona, amb un percentatge de vot que baixa un parell de punts comparat amb el que va obtenir al mes d'abril. En Comú Podem és la segona força, excepte a Terrassa i Sabadell, on ERC trepitja els talons a socialistes i se situa en segona posició.
Al cinturó de Barcelona, tradicional feu socialista, el vot independentista ha augmentat en municipis com l'Hospitalet o Cornellà de Llobregat.
A l'Hospitalet, ERC va tenir més de 17.000 vots a l'abril, i ara n'ha sumat més de 16.000. JxCat ha passat de 4.400 a 4.800. I la CUP s'ha estrenat a les generals amb 3.500. En total, hi ha 25.088 vots independentistes, davant dels 22.025 del 28-A.
A Cornellà, ERC va tenir a l'abril més de 6.000 vots. Ara ha reculat, amb 5.800. JxCat té un resultat pràcticament idèntic, amb 1.400 vots. I per la CUP han votat més de 1.200 persones. El conjunt de vots independentistes va arribar als 7.551 vots a l'abril, mentre que ara s'ha situat en 8.637.
Al conjunt de la demarcació, Vox gairebé duplica resultats i Cs els retalla a la meitat. Els municipis on més suport ha tingut la formació d'ultradreta són Canovelles, al Vallès Oriental, on és quarta força, amb un 11,38% dels vots, i Badia, al Vallès Occidental, on és tercera, amb el 10,99% dels sufragis.
A la demarcació de Tarragona, on ha guanyat ERC seguit del PSC, Vox ha estat segona força en municipis com Vila-seca. Al conjunt de la província, tot i no aconseguir representació, ha superat en vots el PP, Cs i la CUP.
A la demarcació de Girona, on la CUP s'ha quedat a 2.000 vots d'aconseguir un diputat i ERC ha repetit victòria tot i perdre força, la sorpresa ha estat que els comuns han recuperat l'escó que van perdre a l'abril.
I a la demarcació de Lleida, on els resultats gairebé són calcats als del 28-A, Esquerra ha guanyat tot i recular en vots i perdre un escó. El PP i Vox han pujat però han quedat lluny d'obtenir representació.
Les dades han estat facilitades per les subdelegacions del govern espanyol a Catalunya i són provisionals. Les geometries de les seccions censals són de l'Institut d'Estadística de Catalunya i de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2018). Algunes seccions apareixen buides perquè la divisió territorial entre les dues fonts no coincideix.
- ARXIVAT A:
- Eleccions generals 2019-10N
